Una fira d’art acostuma a entendre’s des de la seva vessant més visible i comercial: un lloc on les galeries presenten els seus artistes, els col·leccionistes busquen noves adquisicions i les obres es compren i es venen. Però una fira pot ser també més que un mercat. Igual que una galeria no és només un espai per a exposar i vendre obres, una fira pot convertir-se en un lloc de trobada, intercanvi d’idees i creació de vincles entre artistes, galeristes, col·leccionistes, institucions i públic.
Amb aquesta vocació que va més enllà de la vessant comercial —encara que sense oblidar-se’n—, SWAB Barcelona celebra del 8 a l’11 d’octubre la seva 19a edició al Palau Victòria Eugènia de Fira Barcelona-Montjuïc. La fira reunirà més de 180 artistes i més de 60 galeries, espais i projectes de 22 països en un recinte de més de 3.000 metres quadrats. Una cita que reuneix a la capital catalana galeries i projectes internacionals al costat d’una àmplia representació de l’escena artística local, i que precisament busca ampliar la idea del que pot ser una fira d’art: no només un lloc d’intercanvi econòmic, sinó també un punt de trobada i connexió entre els diferents agents que configuren l’escena de l’art contemporani.
“Enguany, la fira es reafirma com un espai de trobada, debat i mercat”, assenyala la seva directora, Carolina Diez-Cascón, que afronta la seva segona edició al capdavant de SWAB. El seu plantejament passa per ampliar la idea de fira: no només un lloc on es mostren i venen obres, sinó una plataforma capaç de “generar vincles, pensament i intercanvi entre els diferents agents del sector”. Una idea que travessa la programació d’aquesta edició i que es tradueix en formats que busquen posar en relació galeries, espais independents, artistes i comunitats, dins i fora del recinte firal.
Un dels eixos de la programació que millor reflecteix aquesta voluntat de connexió i intercanvi és VORTEX, comissariat per Lena Solà, que proposa que galeries espanyoles i llatinoamericanes comparteixin espai i estableixin diàlegs entre les seves respectives escenes. El format reuneix cinc parelles, entre elles dues amb presència barcelonina: TAT ARA comparteix estand amb Trastienda Machete, de Mèxic, i Herrera Gallery ho fa amb Ona Galeria, de Cuba. Aquesta fórmula, que es manté respecte a anteriors edicions, permet que la fira no es limiti a presentar galeries de diferents països les unes al costat de les altres, sinó que generi col·laboracions entre elles.
Però la presència barcelonina no es limita a les dues galeries que participen en l'eix VORTEX de la fira. S'estén també al programa general, amb espais com ADN Galeria, BETA Contemporary, Dilalica, Escat Gallery, ethall, Palmadotze, Rocio Santa Cruz i Fundació Úniques & 200CENT, a més de FOC, Halfhouse i Malpais, seleccionats gràcies a la Beca Vila Casas. Una representació que reuneix des d'espais independents més petits fins a galeries amb una trajectòria més consolidada. FOC proposa, per exemple, una reflexió sobre els límits del mercat i l'autoria a través d'una edició de samarretes dissenyades per artistes vinculats a la seva comunitat —Jokkoo, Cordova, choro, Fondo i Canino FM—.
La fira més enllà dels estands
No obstant això, la presència de l'escena local conviu a SWAB amb una mirada cap a altres contextos i models de producció que estan guanyant pes en el panorama internacional, amb l'objectiu d'enriquir la fira i ampliar les possibilitats dels projectes catalans. En aquest sentit, POLAR AND TROPIC repeteix com un dels eixos principals del programa, reunint espais independents del nord d'Europa i el sud-est asiàtic —dues regions que no han estat triades a l'atzar, sinó per representar, des de contextos molt diferents, algunes de les tendències que estan marcant el rumb de l’art contemporani—. Mentre el nord d'Europa destaca pel pes de les polítiques públiques de suport a la cultura, al sud-est asiàtic prenen força les formes de col·lectivisme i autogestió dels espais.
A aquesta programació se suma MYFAF, que reserva tres estands gratuïts per a projectes sense ànim de lucre de menys de dos anys i sense experiència prèvia en fires internacionals. La iniciativa busca facilitar que projectes encara joves entrin en contacte amb professionals, col·leccionistes i públics.
I enguany SWAB amplia encara més els límits de la fira amb l'estrena d'OFF-SITE, un nou eix que reuneix espais independents acostumats a treballar fora dels circuits expositius tradicionals. Projectes que utilitzen espais poc habituals —espais reutilitzats, en desús o integrats en el propi entorn urbà— per desenvolupar les seves propostes, com Outhouse, de Londres, instal·lat en un antic bany públic, on presenta intervencions de Mina Fouladi.
El programa es completa amb una bateria de propostes que difícil de resumir en una sola fira que encaixin en una única fira: des d'una zona de ràdio i converses fins a una loteria solidària, passant per SWAB Food, que incorpora la gastronomia al programa, performances, tallers, visites guiades, activitats per a famílies com SWAB KIDS. Són iniciatives que amplien l'experiència més enllà dels estands i reforcen la idea de SWAB com un lloc de trobada, participació i intercanvi al voltant de l'art.
El pols de l'escena barcelonina
La barreja entre escena local independent, projectes internacionals i nous formats que proposa SWAB també reflecteix la pròpia escena artística contemporània de Barcelona, gairebé com un mirall. La ciutat disposa d'una escena galerística molt activa, amb nous galeristes i artistes emergents que no deixen d’aparèixer, però el mercat i el col·leccionisme encara tenen marge de creixement.
SWAB s'ha convertit, després de gairebé dues dècades, en un dels punts de trobada entre aquesta escena barcelonina i altres escenes internacionals, en un moment en què Barcelona segueix sense comptar amb una gran fira internacional d'art contemporani comparable a la madrilenya ARCO. La necessita? El debat segueix obert: mentre alguns agents del sector defensen que una cita d'aquesta dimensió ajudaria a reforçar el mercat i atraure nous col·leccionistes, altres consideren difícil competir amb la dimensió de la fira madrilenya i aposten per desenvolupar models propis, com la pròpia SWAB, By Invitation, al Círculo Ecuestre, o el Barcelona Gallery Weekend.
En aquest context, SWAB ha trobat el seu lloc: connectar Barcelona amb altres escenes internacionals i actuar com un mirall de la ciutat a través de les seves galeries, artistes i nous espais. Un mirall que també permet veure una escena que busca créixer i trobar el seu propi camí dins del mercat internacional.