Vivim en un món en què la informació té valor quan es comparteix. Per més poètica que sembli aquesta frase, no deixa de ser una realitat absoluta transversal en tots els sectors, dels més artístics fins als més racionals. Continents, països i ciutats es comuniquen constantment a través d'una tecnologia que fins ara propiciava intercanvis segurs. En l’actualitat, l’auge de processos tecnològics que s’escapen a l’enteniment de molts, posa en risc aquestes comunicacions segures, fins al punt que molts governs comencen a invertir a la desesperada per protegir-se. La ciberseguretat ja no és una paraula desconeguda ni un sector incert, mou milions d’euros. Per contra, el principal escut protector davant d’aquest nou paradigma de tecnologia avançada, les solucions quàntiques, romanen un misteri a ulls de la població; i Barcelona es proposa com el hub europeu amb més projecció del sector.
“El nostre és un ecosistema ridículament fort gràcies a la creació de tres empreses que cobreixen tota la cadena de valor”, concreta Vanesa Díaz, CEO de LuxQuanta, una d’aquestes companyies catalanes que ella mateixa menciona. Les altres dues són Qilimanjaro i Quside, un total de tres spin-off de deep tech dedicades exclusivament a la tecnologia quàntica i amb seu aquí, a Barcelona. Per entendre del que poden arribar-nos a protegir aquestes empreses cal posar sobre la taula l’arma de doble fil que és la innovació en tecnologia. És evident, que cada vegada aconseguim màquines més potents, més avançades i capaces. La tecnologia quàntica és un clar exemple d’aquests avenços, ja que canvia per complet tot el que s’entenia del binomi 0 i 1 i fa que les operacions matemàtiques entrin en un nou univers, que permet processar molt més ràpid. Així, la tecnologia en bones mans serveix per a millorar la rapidesa per processar la informació. En canvi, de la mateixa manera que construïm, un hacker pot destruir; i com més precisa és la tecnologia, més de pressa poden actuar.
Fins ara, la informació que viatjava ho feia amb una encriptació tradicional, és a dir, amb operacions matemàtiques. Domenico Tulli, CTO de Quside, concreta al The New Barcelona Post, que “trigues segons a generar el codi i anys en desxifrar-lo”. Amb l’entrada de la tecnologia quàntica, aquest temps de desxifrat es pot escurçar, la qual cosa fa perillar totes les comunicacions en moviment, independentment del grau d’importància. De moment, els ordinadors quàntics no han arribat a mans de tothom, però “no falta gaire”, diu Díaz. Per això, els països han d’estar preparats per possibles amenaces a escala mundial. Blindar-se és la prioritat número u, perquè tal com comenta la CEO de LuxQuanta: “El pitjor que podria passar és desestabilitzar per complet un país. Ara mateix la guerra cibernètica és tan greu com les guerres que veiem amb tancs”. Però no són només els països, també en petita escala les empreses i fins i tot les persones han de començar a pensar en aquesta nova protecció contra atacs cibernètics i aquí és on Catalunya brilla en l’àmbit europeu amb empreses que despunten i solucions que pretenen que el país entri preparat en una nova era de la tecnologia.
A la pràctica i a escala industrial, la tecnologia quàntica es divideix en tres grans branques verticals. Computació quàntica, és a dir, ordinadors que utilitzen cúbits en lloc de bits per resoldre en segons problemes matemàtics, simulacions químiques o d'optimització que a un superordinador actual li portarien milers d'anys. En altres paraules, la investigació per desxifrar els codis que a mans inadequades podria fer trontollar el món. Quilimanjaro és la companyia catalana que es dedica a aquesta tecnologia. També la sensòrica i metrologia quàntica, que són sensors ultrasensibles capaços de detectar camps magnètics, gravetat, temps o canvis físics minúsculs a escala atòmica, amb aplicacions directes en medicina, navegació sense GPS o detecció geològica. D’aquest grup destaca “el País Basc o València”, segons remata Díaz.
En últim lloc, hi ha les comunicacions i criptografia quàntica, les solucions quàntiques els problemes que generaria la computació quàntica gestionada per un hacker. En aquest cas, Catalunya es troba molt avançada amb dues empreses que tenen projecció de vendre els seus productes a institucions, empreses i, a la llarga, persones. Primer, LuxQuanta, que desenvolupa i comercialitza sistemes de ciberseguretat quàntica per protegir les comunicacions en trànsit. La seva tecnologia es basa en la distribució quàntica de claus (QKD), un maquinari que envia les claus encriptades a través de fotons per fibra òptica per detectar a l'instant qualsevol intent d'espionatge. Opera en model B2B per a empreses de telecomunicacions, centres de dades, hospitals i administracions públiques, garantint la seguretat de les dades davant els futurs ordinadors quàntics.
Segon, Quside, una spin-off de l'ICFO fundada el 2017 que dissenya i fabrica components de maquinari quàntic basats en fotònica integrada. La companyia genera aleatorietat pura mesurable físicament i desenvolupa mòduls criptogràfics (Trusted Entropy Modules) que són la base essencial per protegir qualsevol algoritme de ciberseguretat. Actualment, en fase de scale-up, treballa en model B2B per a integradors dels sectors de la defensa, el govern, l'espai i els centres de dades, però l’objectiu utòpic de Tulli és “col·locar el nostre xip dins de qualsevol dispositiu que comuniqui: telèfons, ordinadors… per protegir qualsevol classe de comunicació, sigui crítica o sigui personal”.
A primera vista pot sonar a ciència-ficció i en molts casos la tecnologia quàntica sembla quelcom llunyà, complicat o que només afecta grans empreses o institucions, però la realitat és que les solucions quàntiques estan pensades per protegir totes les empreses. “És un canvi que han de fer i l’han de fer ja”, recomana Díaz. L’experta explica que la majoria de la gent té al cap la seguretat de les dades emmagatzemades en un lloc fix; “com posar una porta blindada a casa”, diu. La CEO de LuxQuanta recorda, però, que la informació viatja i ho fa a través de la fibra òptica, per terra: “No és un núvol eteri d’informació, és ben real, tangible i cada vegada més fàcil de manipular”.
La perspectiva de Tulli és similar a la de Díaz i confirma que moltes empreses no entenen què és l'entropia (és el grau d'aleatorietat pura i imprevisibilitat que té un sistema per generar claus o números secrets) ni per què és vital que un nombre aleatori sigui realment imprevisible per garantir que un algoritme criptogràfic no sigui feble. Aquesta falta de coneixement —segons l’expert— fa a les empreses més vulnerables a atacs “que no deixaran de ser cada vegada més sofisticats”.
El finançament i Barcelona
Barcelona es pot convertir en un gran centre de recerca i bressol d’empreses de tecnologia quàntica, però manca voluntat i feina per fer-ho possible. Tulli recorda que existeix una estratègia nacional que mobilitza uns 800 milions d'euros. No obstant això, considera que a Catalunya i a l’Estat encara falta un últim esforç per consolidar Barcelona com un gran centre de referència internacional. Aquest pas passa per aconseguir una comprensió més profunda de la importància d'aquesta tecnologia i, en segon lloc, per impulsar la compra pública.
Segons el CTO de Quside, el problema actual és que les licitacions de l’administració solen estar dissenyades per a grans corporacions. Aquest fet deixa les pimes i empreses emergents sense massa opció. Tulli demana licitacions adaptades a la mida d’aquestes empreses, la qual cosa suposaria que l'administració es converteixi en un dels primers clients d’aquestes companyies innovadores, donant-los així “un segell de confiança amb el qual vendre els seus productes al mercat”, diu Tulli, qui afegeix que la situació ajudaria a “deixar de dependre de subvencions per avançar”.
Europa a la cua del món
Barcelona és l’estrella d’una cursa que, de moment, Europa no guanya. “Ens hem de posar les piles, ja hem perdut el tren de la IA, no podem perdre també el de la quàntica”, explica la CEO de LuxQuanta. D’aquesta manera i coincidint amb l’opinió de Tulli, confirma que tant els Estats Units com la Xina estan invertint molts diners en solucions i computació quàntica per protegir-se. Tanmateix, però, Díaz remarca que hi ha un entusiasme col·lectiu institucional europeu per no perdre la cursa quàntica i per garantir la sobirania tecnològica amb maquinari. Explica que la Unió Europea està nodrint l'ecosistema amb milions d'euros per a R+D, com el consorci QuarterNext, en què participa LuxQuanta i amb centenars de milions per desplegar infraestructures nacionals.
A més, també destaca el treball que s’està fent per posar en marxa la Quantum Act, un seguit de regles unificades pels 27 països per tal de treballar en un mercat únic. Si bé és cert que hi ha voluntat, Europa necessita mobilitzar capital europeu per a rondes d'inversió de centenars de milions d'euros, ja que el fons d'inversors europeu sol ser més cabut que el d'altres blocs com els Estats Units o la Xina. Tot i això, Díaz es manté optimista: “Tenim l'ecosistema més ric del món i ara hem d'assegurar-nos que realment guanyem aquesta carrera tecnològica”.
