La veritable prova de la riquesa no és com es construeix, sinó si pot suportar el canvi generacional i les forces canviants del mercat.
Recentment, vaig portar una delegació exclusivament femenina de líders empresarials xineses a Espanya per a una taula rodona executiva sobre la riquesa familiar i la planificació de la successió. El que va començar com un intercanvi d'experiència es va convertir en una conversa més àmplia sobre el llegat, la innovació i el futur de l'empresa familiar.
Les famílies a Espanya i la Xina poden operar en cultures empresarials diferents, però s'enfronten a preguntes similars: com passar els negocis a la pròxima generació, preservar el que va costar dècades construir i adaptar-se sense perdre la seva identitat.
Veig una oportunitat per connectar l'experiència d'Espanya en la successió d'empreses familiars i la governança de family offices amb les perspectives de la Xina sobre innovació, tecnologia i inversió. Hauríem d'estar mirant què poden aprendre aquests dos mons l'un de l'altre.
Parlem molt de la competència entre la Xina i Occident. Parlem molt menys del que podríem aprendre els uns dels altres.
Espanya té experiència que pot exportar
Les empreses familiars representen el 92,4% de les empreses espanyoles i generen al voltant del 70% de l'ocupació del sector privat, segons l'Instituto de la Empresa Familiar.
Espanya té una profunda experiència en planificació de la successió, governança familiar i preparació de la pròxima generació per liderar. Hi ha una oportunitat per portar aquesta experiència a una audiència internacional més àmplia, ajudant les famílies a navegar les transicions generacionals i a establir o expandir la seva presència a Europa.
A mesura que les transferències significatives de riquesa remodelen el panorama global, Espanya pot posicionar-se estratègicament mitjançant iniciatives enfocades com ara masterminds executius i bootcamps.
La veritable estratègia de successió no es tracta simplement de decidir qui hereta un negoci. Es tracta de donar forma al que vindrà, creant un llegat que serveixi no només a la família, sinó també a l'economia i la societat en general per a les generacions futures. El que Espanya pot aprendre de la Xina.
L'oportunitat és bidireccional. L'experiència de la Xina en innovació tecnològica, robòtica i IA ofereix perspectives que les empreses familiars i els inversors espanyols haurien de prendre seriosament.
A mesura que la IA evoluciona d'una eina que genera contingut a sistemes capaços d'executar tasques i coordinar fluxos de treball, les empreses familiars s'enfronten a decisions importants sobre com adaptar-se. L'ESG i la inversió responsable plantegen preguntes similars sobre com el capital pot donar suport a la resiliència a llarg termini mentre es crea valor.
Espanya aporta els seus propis punts forts en governança i gestió empresarial a llarg termini. Cap dels dos països té totes les respostes. Precisament per això l'intercanvi és important. L'oportunitat no és triar entre tradició i innovació. És unir-les.
Convertir el diàleg en oportunitat
Els intercanvis més valuosos són aquells que deixen espai perquè es formin noves relacions. Treballant amb Amber Shuya Chan de Hödi Communications, vaig reunir perspectives d'ambdues parts de la conversa, incloent-hi Alex Ibáñez Bordes de Víros Capital, Mar Güell Blasi de Kreab Spain i Nely Mayoral d'Andbank. Les seves contribucions van reflectir l'experiència d'Espanya en la gestió del patrimoni familiar, la governança i la successió, i el potencial d'aquesta experiència per ressonar molt més enllà de les seves fronteres.
La delegació també va reunir dones que treballen en inversió, filantropia, family offices i negocis responsables, amb connexions amb organitzacions com la China Guangcai Foundation, la China Charity Federation, el Shenzhen Center for Innovative Corporate Social Responsibility, la Shenzhen Family Office Association, el China ESG Research Institute i la Taikang Stars Association. El que importava no era simplement que hi hagués dones a la sala, sinó que estiguessin ajudant a configurar les preguntes, les relacions i les oportunitats que es discutien.
L'oportunitat ara és convertir aquest intercanvi en quelcom més durador: connexions més fortes entre l'experiència espanyola i els líders empresarials, inversors i famílies xineses que busquen noves perspectives sobre com el patrimoni es pot preservar, desplegar i adaptar per al futur.
Això requereix anar més enllà de les trobades puntuals cap a relacions basades en la confiança, els interessos compartits i la voluntat d'aprendre de diferents enfocaments.
Com a nord-americana, vaig trobar aquesta possibilitat particularment encoratjadora. En un moment en què la relació entre la Xina i Occident sovint es defineix per la retòrica política i la competència, un diàleg com aquest ofereix una perspectiva diferent. Ens recorda que, més enllà de la geopolítica, encara hi ha espai per a la curiositat, l'aprenentatge mutu i l'ambició compartida, i que les oportunitats més valuoses poden sorgir quan deixem de veure la diferència com una font de rivalitat i comencem a veure-la com una font de coneixement.