L'aigua que surt de l'aixeta, residus que es recullen, parcs i platges, el bus i el metro que connecten carrers, ciutats, metròpolis. Són elements que s'engloben dins de la mirada metropolitana de Barcelona, amb una estratègia conjunta que vol donar resposta als reptes als quals s'enfronta, des de l'habitatge al canvi climàtic. Aquesta mirada metropolitana, de llarg recorregut, es va concretar en l'AMB ara fa 15 anys, i ara posa el focus en els pròxims 15 per dibuixar la metròpolis del futur.
Aquest futur passa per dos pilars: la cohesió social i la sostenibilitat, com defensa el vicepresident de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'AMB, Damià Calvet. I això passa també per “reforçar les nostres sobiranies: l'alimentària, l'energètica, l'hídrica, per aconseguir aquesta màxima cohesió social i sostenibilitat”, ha proclamat el també regidor de l'Ajuntament de Barcelona en la segona jornada de diàlegs AMB 15+15, que s'ha plantejat des del Port Olímpic amb una pregunta: Com volem viure a la metròpolis d'aquí 15 anys? La diversitat en un territori en transformació.
I és que aquesta diversitat és clau per a entendre l'AMB i el camí que vol traçar en els pròxims anys. “L'AMB no és una suma de municipis, sinó que és una cosa molt més complexa. Són dinàmiques interconnectades, un ecosistema. I hem de poder mirar-ho des de diferents escales”, ha proclamat la coordinadora de Planejament Urbanístic de l'AMB, Loles Herrero. Aquests territoris que no només sumen, sinó que interactuen, ho fan a més des d'una diversitat que, segons ella, aporta complexitat i riquesa a la gestió i avanç de l'entorn metropolità barceloní, en una mirada en la qual no ha de deixar-se de costat tampoc la visió de cada municipi, com ha defensat l'escriptora i catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB, Victòria Camps.
L'habitatge com a prioritat
En aquest context d'interrelació en el qual les fronteres municipals queden desdibuixades, la manera d'afrontar els reptes adquireix també una dimensió que va més enllà del municipi. D'entre tots aquests reptes, destaca un, que ha emergit al llarg de tota la jornada: l'habitatge. Així ho han defensat ponents com l'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, que ha situat la prioritat dels pròxims 15 anys en “l'emergència residencial, acompanyada de serveis i equipaments que donin resposta a aquesta emergència, i també a l'emergència climàtica”. L'alcaldessa, a més, posa l'accent en el desenvolupament econòmic, i en buscar l'equilibri territorial, en un context en què es generen noves centralitats, com la que guanyarà Sant Adrià amb les Tres Xemeneies.
A més, la dificultat d'accedir a un habitatge assequible porta a ciutadans a moure's d'un municipi a un altre en una metròpolis que respon a aquests moviments amb més desplaçaments. I és que, quan es pot una peça (com l'habitatge), genera efectes en una altra (com la mobilitat), en una cadena d'interrelacions dins de l'ecosistema. “El tema de la mobilitat és essencial, tant per a resoldre la contaminació com l'habitatge i els desplaçaments, i també perquè l'espai que ocupa la mobilitat no el poden ocupar altres usos”, ha ressaltat en una taula rodona al costat de Cañete el director de Serveis de l'Espai Públic de l'AMB, Albert Gassull.
Aquest efecte en cadena requereix aquesta “mirada multiescala” a la qual ha apel·lat Herrero, tenint en compte la diversitat de situacions i realitats que conviuen en l'àrea metropolitana. Badia del Vallès és un d'aquests casos diversos que requereixen una mirada diferent: tot el seu parc d'habitatge es va construir de protecció oficial, i això ha generat que els seus veïns siguin els mateixos que van arribar fa dècades, quan es van aixecar els pisos: “Els fills no es poden quedar perquè no hi ha capacitat de créixer més”, i dels veïns originals continuen vivint en els blocs, sobretot dones majors de 65 anys i ara viudes. Així ho ha explicat l'alcalde, Josep Martínez, il·lustrant aquesta diversitat de situacions que han d'abordar-se en clau metropolitana.
Unes altres d'aquestes realitats es dona en gran part dels seus municipis, i és la màxima expressió de l'emergència habitacional: les persones sense llar. La directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, ha posat el focus també en l'infrahabitatge i en situacions invisibles que demostren que “les solucions que s'han plantejat fins ara no són suficients”. Arribat des de Milà, l'expert Alessandro Balducci esbossa aquesta ciutat invisible i, en la ponència inaugural, ha apostat per reforçar la metròpolis a través de la col·laboració amb altres institucions i amb la societat civil. “La planificació territorial i, en particular, la metropolitana, juga un paper essencial com a estratègia per superar les crisis”, ha emfatitzat Balducci, professor titular de Planificació i Polítiques Urbanes del Politecnico de Milà.
La natura com a infraestructura
Encara que pugui semblar inesperat, en aquesta planificació territorial metropolitana no només compten les ciutats, sinó també la natura. I aquesta convicció ve des de lluny: “La idea que el projecte de Barcelona havia d'incloure espais naturals és aquí des de l'inici”, ha assenyalat el director general del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Raimon Roda. No obstant això, al llarg dels anys han anat canviant els matisos: “Al principi, el valor que s'atorgava a aquests espais era més per l'ús humà que pel seu valor intrínsec”.
“De la preservació d'aquests espais es va passar a la idea de xarxa; després, de matriu. Ara ja parlem d'infraestructura verda”, ha detallat Roda. Però ser infraestructura no és només terminologia, sinó que “ser infraestructura implica ser una cosa a la qual se li atribueixen unes funcions”, com ha puntualitzat la professora d'Urbanisme de la ETSAB-UPC Pepa Morán. I aquestes funcions depenen, alhora, dels usos que es vulguin donar als espais naturals, com ha ressaltat l'alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou: “Ens hem de preguntar per a què volem els espais naturals i, en funció de la resposta, gestionar-los d'una forma o una altra. I dotar-ho després d'estructura i de recursos”.
El futur a 15 anys, i a 50
Els 15 anys de l'AMB se celebren coincidint amb una altra efemèride: els 50 anys del Pla General Metropolità (PGM), com ha destacat el periodista Jofre Llombart, conductor de l'acte. Però el mig segle de la planificació que ha dibuixat la Barcelona metropolitana actual va més enllà de ser una commemoració simbòlica, i és que l'AMB està treballant per actualitzar el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), el full de ruta que marcarà el disseny i el model territorial del futur de l'entorn metropolità.
El PDUM s'està plantejant com un marc flexible que permeti adaptar-se a la realitat social i econòmica, que sempre avança més ràpidament que el planejament administratiu. Aquesta doble velocitat es va viure també amb la constitució de la pròpia AMB: “Els alcaldes dediquem molts esforços no a construir l'AMB, sinó a revertir situacions que s'han produït al no tenir abans una àrea metropolitana, com a ciutats sense planificació i mirades endògenes”, ha destacat l'alcaldessa de Sant Joan Despí i vicepresidenta de Cicle de l'Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l'AMB, Belén García.
Ara, sota el paraigua metropolità, aquesta mirada endògena mira cap al seu entorn amb una estratègia comuna i, segons García, ha de fer-ho apuntant a tres adreces: el desenvolupament equilibrat i sostenible, la cohesió social i el desenvolupament econòmic: “Hem de ser capaços que aquests tres eixos es desenvolupin en equilibri”. Ara s'obren 15 anys més per avançar en aquesta direcció, amb un nou PDUM en el qual el repte ja no és construir la institució, sinó projectar una metròpolis capaç d'adaptar-se a un futur cada vegada més canviant.