Moltes vegades, hom creu que la cultura és estàtica; allò que defineix una societat i els seus habitants, però que no és motor de canvi, simplement espectadora dels viratges generació rere generació. Lluny de ser una afirmació certa, la cultura no només forma part del canvi social, sinó que en molts aspectes el pot crear. En clau empresarial, la cultura sempre s'ha vist com un element al qual donar suport, però cada vegada és més evident que es converteix en una eina de transformació i competitivitat i, tot i ser la màxima representant de la tradició, també aporta innovació. Precisament, aquest és el concepte principal de l'últim esdeveniment que ha organitzat la Fundació Catalunya Cultura. A l'auditori de la Pedrera, l'organització munta una trobada amb diàlegs, debats i reflexions al voltant del paper de la cultura en un entorn empresarial cada vegada més dinàmic i canviant, sota el lema Quan la cultura esdevé estratègia empresarial.
"Si un empresari no té una vinculació personal amb la cultura no la veu com una eina per a la seva companyia", lamenta Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura. En molts moments, les empreses fan una injecció de diners a algunes fundacions que protegeixen la cultura sense saber massa bé on van aquells diners o quin retorn tenen. La realitat, però, és que la cultura és un canal transformador social i, com a tal, mereix un espai dins el món empresarial. Segons explica Alba Guzmán, sòcia fundadora de l'agència de comunicació ROSAPARKS, igual que s'ha aconseguit que les companyies vulguin tenir polítiques de sostenibilitat de triple acció, "cal fer-los entendre que s'hi ha d'integrar la cultura". D'aquesta manera, Guzmán recorda que hi ha d'haver una línia de sostenibilitat econòmica, social, mediambiental, però també cultural.
Ara bé, arribar al teixit empresarial i demostrar que l'aposta per la cultura és una pota necessària en qualsevol companyia no és una tasca senzilla. Primerament, en el segell B Corp, el màxim representant de la sostenibilitat de triple acció dins les empreses, no es reconeix la cultura com a quart eix. Guzmán confirma que la cultura "no ha adoptat el llenguatge per comunicar-se amb les companyies". D'aquesta manera la cofundadora de ROSAPARKS reconeix que la cultura no s'ha adaptat als temps ràpids de l'empresariat. A la vegada, però, les companyies tampoc comprenen la independència i llibertat de la cultura. En aquest context recorda que l'única manera d'arribar-hi és la conversa d'igual a igual i afirma que l'única manera de fer funcionar la cultura en el món empresarial és "integrar-la al cor de les empreses". "Això no va de quatre patrocinis i un mecenatge; va d'entendre per què cal una vinculació que perduri i amb sentit". El mateix opina Marta Otzet, directora de Cultura i Acció Socioeducativa de la basílica de la Sagrada Família, qui concreta que la cultura motiva i "traspassa un llegat amb identitat". Així doncs, per a Otzet apostar per la cultura —en l'àmbit empresarial— és apostar per una estructura que perdurarà en el temps.
La cultura ha de formar part de les empreses i això només es podrà aconseguir amb "inversions i convenis a llarg termini", tal com diu Elena de Carandini, CEO de Castell Raimat i presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida. Precisament per això, la implicació de les institucions públiques és clau. Durant l'acte, tots els ponents han esperat el seu torn per demanar tant la nova Llei del mecenatge i la Llei de Drets Culturals de Catalunya a Josep Maria Carreté, secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el representant institucional de l'acte. Ell mateix confirma que aquestes lleis són essencials i també reconeix que l'administració ha de jugar un paper en aquesta entrada de la cultura en les empreses. Per la seva part, però, també remarca que cal més professionalització. En definitiva, tots els ponents mantenen la clara necessitat d'apostar per la cultura perquè "qüestiona allò que donem per descomptat i ens ajuda a crear noves idees", com defineix la moderadora de l'acte Georgina Ferri, directora de Betevé.
El mecenatge del segle XXI
La família Güell forma part del llegat cultural de Catalunya i, des de la visió d'Eusebio Güell, president de la Fundació Güell, l'essència del mecenatge és la mateixa: "Creure en un talent que encara no s'ha provat". En aquest sentit, el mecenatge és "donar una oportunitat", en paraules de Güell i també d'Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada. Ara bé, aquest concepte s'ha professionalitzat. Mentre l'avantpassat de Güell va posar tota la seva força en un sol artista, Antoni Gaudí, conegudíssim per crear el parc barceloní més famós del món, el Parc Güell, l'actualitat obre les portes a validar les obres de diversos talents. Malgrat els canvis, però, Güell manté que al llarg dels segles i tot i la transformació de la professió, "els mecenes continuen sent uns visionaris" amb conviccions personals per —tal com expressa Aguilà— "passar pel món havent fet alguna cosa". En aquest sentit, per ser mecenes s'han de prendre decisions arriscades i tenir clar el que es vol fer i desenvolupar. Ja no val apostar-ho tot a un artista incomprès.
Ser mecenes ja no és només una feina individual. De fet, cada vegada es demana més implicació empresarial. El Festival Castell de Peralada és la casa de les arts escèniques de l'Empordà. En altres paraules, a través del seu Campus esdevenen els productors dels somnis de la joventut empordanesa, que de vegades es veuen massa lluny d'arribar a les grans escoles d'art del món. Des del festival els formen, els aproximen a aquests objectius aparentment inassumibles i els pugen a l'escenari amb grans estrelles: "Un risc que volem i hem de córrer", remarca Aguilà. I, en aquest context, tampoc ho han de fer sols, segons Güell: les institucions públiques també han d'ajudar a fer créixer aquests artistes emergents. "La cultura és la que pot crear cohesió en un món tan convuls", reflexiona Aguilà, qui creu, a més, que el mecenatge serà clau perquè la cultura arribi a solucionar el "caos" que vivim, perquè tal com conclou Güell: "Una societat sense cultura no sap d'on ve i no pot veure el seu futur".