Durant més d’un segle, el Col·legi de les Teresianes ha estat una de les obres més inaccessibles i desconegudes d’Antoni Gaudí. Mentre la Sagrada Família, la Pedrera o la Casa Batlló s’han convertit en icones mundials visitades per milions de persones cada any, aquest discret edifici del barri de Sarrià-Sant Gervasi —on Gaudí assaja alguns dels elements clau del seu llenguatge arquitectònic— ha restat pràcticament tancat al gran públic, reservat a l’ús intern del centre educatiu i a la comunitat religiosa que l’habita.
Ara, aquesta situació està a punt de canviar: l’edifici del Col·legi de les Teresianes on va intervenir Gaudí es convertirà en el Museu Gaudí Teresianes a principis del 2028 i, per primera vegada,serà visitable pel públic general. Però el projecte no es concep com una simple obertura de l'edifici, sinó com una extensa experiència immersiva per descobrir el Gaudí més desconegut. Així, el recorregut combinarà peces originals i documentació històrica amb recursos audiovisuals, maquetes i instal·lacions interactives.
En el seu conjunt, el museu s’articularà com un recorregut experiencial per les diferents estances de l’edifici, que conduirà el visitant des de l’Espai Gaudí 360º, tota una planta dedicada a la trajectòria vital de l’arquitecte, cap a les sales d’exposicions temporals, on s’exploraran les idees que travessen la seva obra —com la llum, la transcendència o la bellesa—, fins arribar a una sala immersiva que, a través de la realitat virtual, proposarà una aproximació al seu procés creatiu.
Amb tots aquests espais, el nou equipament permetrà descobrir de manera regular l’interior de l’edifici de les Teresianes concebut per Gaudí, fins ara només accessible pels alumnes i famílies del centre educatiu i obert al públic en visites guiades molt excepcionals. També s’hi podrà accedir a una part dels jardins del recinte, des d’on es podrà contemplar l’arquitectura en el seu conjunt.
El futur museu conviurà amb l’activitat habitual —docent i religiosa— del Col·legi de les Teresianes, un conjunt format per diversos edificis. Aquesta convivència és possible perquè l’edifici on va intervenir Gaudí, que és l'espai que convertirà en museu l'any 2028, no acull activitat docent. Actualment, aquest edifici es destina únicament a funcions complementàries i de gestió del centre, mentre que la docència es desenvolupa en altres edificis del recinte. Quan el museu es posi en marxa, aquests usos vinculats a la gestió escolar es traslladaran progressivament a altres espais del conjunt.
En canvi, sí es mantindrà dins d’aquest mateix edifici la residència de la comunitat de religioses, que continuaran vivint-hi tot i la seva transformació en museu. D’aquesta manera, visitants i vida conventual conviuran en un mateix edifici, però amb espais diferenciats.
Laboratori de l’univers gaudinià
El Col·legi de les Teresianes és una de les obres més singulars de la trajectòria de Gaudí i un dels primers espais on l’arquitecte comença a definir alguns dels elements que marcaran el seu llenguatge posterior. Projectat a partir de 1888, el conjunt parteix de la proposta arquitectònica de Joan Pons i Trabal, de qui Gaudí respecta els fonaments i el volum general, però la transforma completament des de la seva pròpia concepció arquitectònica.
En aquell moment, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, Gaudí ja és un arquitecte reconegut i treballa en projectes d’envergadura com la cripta de la Sagrada Família. Malgrat tot, accepta un encàrrec aparentment modest: un convent i col·legi per a l’orde de Santa Teresa, fundat pel pare Enric d’Ossó. El resultat és una construcció austera en els materials —maó, pedra i ferro—, fidel al vot de pobresa de l’ordre de les teresianes, però extraordinàriament rica en significats espirituals i innovacions arquitectòniques.
En aquest espai, Gaudí ja experimenta amb alguns dels elements que es convertiran en aportacions clau de la seva arquitectura. Els arcs parabòlics del pati interior del Col·legi en són un dels exemples més clars: es tracta d’arcs de forma corba que permeten sostenir l’estructura sense necessitat de pilars o columnes intermedis, ja que el pes es distribueix cap als laterals. Aquesta solució fa possible que el pati del claustre quedi completament obert i lliure, sense la presència d'obstacles visuals.
Alhora, en l’edifici apareixen les columnes helicoidals, que giren sobre si mateixes com si imitésin el moviment d’una espiral, aportant una sensació de dinamisme a l’interior. I, finalment, també es poden observar les creus de quatre braços, presents a les torres i en diversos punts de la façana, que més enllà del seu simbolisme religiós esdevenen un element formal recurrent en l’arquitectura de Gaudí. Aquesta tipologia de creu reapareix, per exemple, a la Sagrada Família, on culmina la Torre de Jesús.
Redescobrir les Teresianes
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1969, i tot i la seva importància, el conjunt ha restat durant dècades pràcticament fora de l’abast del gran públic. Ara, el projecte del Museu Gaudí Teresianes —que ha estat autoritzat pel Vaticà—, permetrà descobrir-lo per primera vegada de manera regular.
La reconversió en museu arriba en un moment especialment simbòlic, marcat pels 150 anys de la fundació de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, gestora del conjunt arquitectònic, i per la commemoració de l’Any Gaudí, que recorda el centenari de la mort de l’arquitecte i que ha situat la seva figura al centre de diversos actes institucionals i culturals, com la visita del papa Lleó XIV a Barcelona per beneir la Torre de Jesús de la Sagrada Família.
El desenvolupament del Museu Gaudí Teresianes recaurà en IngeniaCultura, spin-off de MagmaCultura —responsable de projectes com l’IDEAL Centre d’Arts Digitals o el centre XRLAB de Poblenou—, que s’encarregarà de definir el relat i l’experiència del visitant. Per la seva banda, la proposta arquitectònica de la transformació de l’edifici serà liderada per l’estudi Arquitectura Genís Planelles, equip guanyador del concurs per a la intervenció al conjunt. El despatx català ha participat també en altres projectes de restauració patrimonial, com l’Institut Verdaguer o la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.