El món viu immers en conflictes geopolítics cronificats. En un món polaritzat on la nova normalitat és el conflicte, la tensió i les guerres. En un espai en què malalties, tendències i modes regeixen les decisions mundials, les empreses han de surfejar la incertesa i veure-la com una oportunitat per reinventar-se. Cada vegada hi ha més motius per entendre el món des de dins dels consells d'administració i afegir aquests canvis geopolítics a la línia de decisió sobre el futur de l'empresa. Ja no es pot viure d'esquena al món, sinó que s'ha d'enfrontar el nou paradigma i gestionar com els canvis globals també poden afectar les empreses a escala individual. Precisament, la geopolítica ha estat un dels blocs clau en les ponències de la primera edició del DAFO Barcelona 2027, L'any que s'acaba l'ambigüitat. Organitzat per The New Barcelona Post i Banc Sabadell, la jornada ha reunit un centenar d'empresaris per debatre i reflexionar sobre el futur que volen. L'acte ha comptat amb la participació de Marcos Urarte, president del Grup PHAROS, consultor estratègic i organitzacional i especialista en geopolítica, prospectiva i transformació empresarial, qui en la primera keynote de l'esdeveniment ha posat sobre la taula la incertesa global com a motor de canvi pel teixit empresarial.
Segons Urarte, en un DAFO el més important són les fortaleses. N'ha establit dues lectures: una de defensiva, que relaciona les debilitats i les amenaces, i una de creixement, que combina les oportunitats i les fortaleses. Ha aplicat aquesta mirada estratègica a l’escenari mundial, i ha afirmat que "el món es mou per onades": moments crucials com la covid-19, l'arribada de l'internet o l'11-S han construït el món que coneixem avui dia. Ara bé, ha reconegut que tots aquests canvis s'han ennuvolat per una única raó: El president dels Estats Units, Donald Trump, a qui ha descrit com un "impresentable". Tanmateix, però, ha advertit que fins ara es veia com una caricatura: cada vegada que deia alguna cosa, pensàvem que estava boig. Segons ell, però, no és així, i el que hi ha al darrere és "l'estratègia del boig", que consisteix a "crear conflictes i després solucionar-los".
Seguint aquesta mateixa línia, Urarte ha concretat que vivim un nou ordre mundial, i per entendre’l ha recordat la Guerra Freda, sostingut per les armes nuclears. "Els equilibris del terror són la base de tot", ha dit l'expert, qui ha remarcat que "si abans eren nuclears, ara és la comercialització". En aquest context, ha afirmat que Europa necessita despendre's d'aquesta dependència dels Estats Units i ha afirmat que cal una autonomia estratègica. Per a ell, Europa no té un paper clau en les grans potències del món i ho ha exemplificat com una partida d'escacs: "En la partida de la Xina, Rússia és la reina, mentre que en el joc dels EUA nosaltres som peons, i dels peons sempre se’n pot prescindir", ha etzibat l'expert. Per tant, ha animat als empresaris de la sala a tenir en compte la geopolítica des dels consells d'administració i ha recordat que s'han de potenciar les fortaleses del teixit empresarial per un futur europeu autonòmic.
Les empreses com a actors de canvi
Urarte ha acabat la seva intervenció amb una ovació del públic i ha deixat la porta oberta al debat posterior. Sara Puig, directora de comunicació del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha estat l'encarregada de moderar la taula en la qual han participat grans noms de l'economia catalana. Raquel Carrasco, directora general de Veolia Catalunya; David Garrofé, exsecretari general de Cecot i CEO de Binillum; Rafael Ruiz, president d’EBRO Motors Group; i Josep Lluís Sanfeliu, president de Barcelona Global han estat els encarregats de conversar sobre aquesta idea de geopolítica i la seva afectació a escala empresarial.
El debat ha partit d’una idea que ha plantejat el president d'EBRO: "darrere dels conflictes geopolítics actuals hi ha una pugna entre blocs pels recursos". En aquest sentit, l'empresari ha destacat els combustibles fòssils i minerals crítics, imprescindibles per a la transició elèctrica. Carrasco, de Veolia ha afegit a aquesta escassetat de recursos nova variant: la volatilitat dels preus. La resposta que ha proposat és la resiliència, i n’ha donat un exemple amb la xarxa de recuperació d’energia de Barcelona, que ha permès reaprofitar calor que abans es perdia i reduir la dependència de gas, electricitat i aigua. En altres paraules, una estratègia per guanyar autonomia. Tot i això, Carrasco ha recordat que "per fer-ho, han calgut valentia, aliances publicoprivades i la capacitat de veure les debilitats com a fortaleses".
Sobre la volatilitat que ha mencionat la directora general de Veolia Catalunya, David Garrofé, exsecretari general de Cecot i CEO de Binillum ha assegurat que hi ha empreses que estan més preparades per viure en aquesta incertesa que provoca el conflicte geopolític i ha remarcat que "la volatilitat és una oportunitat de negoci per les start-ups", ja que les empreses emergents estan acostumades a treballar amb aquest constant canvi. Sobre geopolítica general, però Garrofé ha afirmat que no afecta tots els sectors igual i ho ha exemplificat amb els serveis de proximitat, que en depenen poc, i la promoció immobiliària, que ha vist com els costos de construcció es disparaven fins a un 40% arran d’un xoc energètic.
L'última gran idea del debat l'ha portat Josep Lluís Sanfeliu, president de Barcelona Global qui ha recordat que l'autonomia estratègica no ha de ser a costa d'altres prioritats. Per a ell, el flux de talent i d'inversió ha de poder ser lliure i ha lamentat que "tanta burocràcia dificulta l'entrada de capital financer", Així doncs, ha asseverat que calen regulacions amb sentit, és a dir, que no col·lapsin els mercats actuals, però que tampoc frenin la innovació i el talent. El punt en comú dels ponents ha portat l'audiència altre cop al principi, a les opinions d'Urarte. Al final, Ruiz, d'EBRO ha destacat que "les empreses no poden limitar-se a observar la geopolítica, sinó que l’han d’interpretar i traslladar als seus consells d’administració".