Habitar els marges

Omplir sales de conferències sobre feminisme amb només dones. Parlar de projectes humanitaris per als desafavorits i no hi ha fons per pagar-ho. Crear fundacions per ajudar els adolescents immigrants orfes i sense papers i no tenir marc legal. Crear productes amb impacte social i no poder competir amb les primeres marques perquè no tens capacitat de distribució. Creure en la importància d’escoltar els que ningú no escolta i salvar vides, una per una literalment, i no comptar amb cap pressupost de l’administració. Tots volem ser bones persones, ajudar i veure com vides abandonades surten del pou, però cap marca es posa a invertir en aquestes persones ni projectes.

El bé i el mal. El blanc i el negre. Home i dona. Públic i privat. Dretes-esquerra. Legal-il·legal. Norma i excepció. Continuem polaritzant la vida i això ja no ens serveix. Als marges és on passen les coses, des dels marges podem créixer. Al GRIS hi ha més llum.

Tots volem que ens inspirin, que algú vingui a la Universitat, a l’empresa al centre cívic o al canal YouTube i ens obri els ulls a pensar diferent i veure les coses des d’un altre lloc. Tots apreciem aquest somriure del jove que no ha pres una mala decisió perquè algú el va inspirar, però tot l’engranatge que va fer que aquesta persona ara sigui inspiradora no rep ajuda ni pública ni privada.

Som uns i unes hipòcrites.

A mi em contacten i em demanen que inspiri sobre la importància de portar el feminisme a l’empresa, sobre la importància de crear marques amb mirada de gènere, la importància de col·laborar amb el consum responsable, les empreses del tercer sector i l’activisme. Però en molts casos no hi ha pressupost, i tenen el morro de demanar-te la teva col·laboració sense pressupost ni intenció de pagar. Evidentment, és la meva obligació declinar l’oferta, no només per mi, sinó per totes les altres persones (la majoria dones) que estan igual.

Per què no escoltem discursos nous ni opinions noves? Per què no llegim autors que no siguin de la nostra línia de pensament, d’altres generacions, de distintes tendències polítiques? Per què no tenim cercles de persones amb opinions dissidents? Per què no ens relacionem amb persones amb estils de vida diferents, amb ocis diferents, creences diferents, de països diferents? Si no habitem els marges, no podem veure tot l’espectre sencer de l’esfera de la vida. Tampoc no creixem gaire en diversitat de plantejaments ni opinions.

Jo vull parlar de feminisme als homes, no a les dones. Com ho fem perquè a aquestes conferències vinguin ells igual que elles? Vull que Rolex i Banc Sabadell patrocinin l’Open Godó de tenis, però també les fundacions que donen segones oportunitats i treuen de la pobresa extrema, del maltractament i de l’analfabetisme joves i dones. Les empreses socials que ens curen de la marginalitat quan és per exclusió social, són imprescindibles per cuidar, escoltar i acompanyar aquests col·lectius. I així, transformar la societat.

Fer el bé és sexy. Pensar és sexy. Invertir als marges és sexy.

Reivindico ocupar els marges. Navegar-los i gaudir-ne. Siguem curiosos, atrevits, aventurers, valents i entremaliats per indagar en aquells entorns que mai no hauríem entrat. Aquests marges necessiten ser visibilitzats, professionals que els acompanyin i marques valentes que financin aquest camí.