L’Hospital Vall d’Hebron es prepara per començar les obres del nou edifici de consultes

Amb la celebració del 70è aniversari, el Vall d’Hebron avança en el seu procés d’ampliació. L’hospital és una petita ciutat per on transiten 50.000 habitants cada dia. Entre pacients, familiars i professionals, les instal·lacions moltes vegades es congestionen, entorpint el dia a dia d’un recinte que viu d’esquena dels barris que l’envolten.

En una superfície d’uns 220.000 metres quadrats, conviuen el mateix centre, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sumant una plantilla de 9.000 treballadors. A tot això, s’afegeix que els anys passen, com es veu a l’edifici central, construït a finals de 1950 i amb una infraestructura que ha d’anar-se actualitzant per no quedar-se desfasada.

Amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària i integració urbana, el centre públic va emprendre un projecte d’ampliació l’any 2017, amb un pressupost global de 300 milions d’euros. Algunes peces ja s’han concretat, com el nou heliport i la recentment estrenada seu del VHIR, on es vol donar cabuda a empreses emergents.

Però, sens dubte, la principal peça serà el futur edifici de consultes externes per a adults, que estarà ubicat a l’altre costat de la Ronda, al barri de la Teixonera. Es construirà sobre una llosa de formigó de titularitat municipal. Sota ella, s’hi troben les cotxeres de l’L3 del metro i oficines de TMB, coronades per un aparcament de B:SM i un dipòsit de la grua municipal. La distància que ara el separa de l’hospital s’urbanitzarà, per sobre de la Ronda, com també es farà al CaixaResearch Institute.

En aquest edifici, dissenyat pels arquitectes Diego Nakamatsu i Lluís Morán, es concentraran gairebé tots els serveis ambulatoris de Vall d’Hebron, fins ara disgregats pel campus, a més de passar a treballar d’una manera més multidisciplinària. Amb una inversió de 100 milions d’euros, el nou edifici tindrà 250 consultes repartides en deu plantes. “Transformarà l’skyline de Barcelona”, assenyala la directora assistencial de l’hospital, María José Abadias. L’espai donarà resposta als 1,2 milions de pacients que atén el centre cada any

Les obres acaben de sortir a concurs. “Aviat es començarà a moure terra”, remarca Abadias. Primer caldrà fer enderrocaments i el forat on s’encaixarà el bloc de consultes externes. Una vegada superada aquesta fase, començaran els treballs de construcció. La previsió és que les obres comencin aquest estiu i acabin el 2029. Per a més endavant, quedarà l’edificació d’un nou edifici on es concentraran totes les urgències, a excepció de les pediàtriques, la nova farmàcia i les activitats logístiques de l’hospital. No es podrà abordar fins que no estigui acabat el bloc a l’altra banda de la Ronda.

Una segona seu per al VHIO

El VHIO, centre capdavanter en recerca oncològica dirigit pel doctor Tabernero, també vol créixer perquè ja no té més espai disponible per incorporar noves àrees d’estudi. Ho farà en una parcel·la que es troba al costat de la seu actual, l’edifici Cellex. Els terrenys els van comprar fa més de dos anys. La previsió és que les obres s’allarguin durant tres anys i la nova seu estigui acabada l’any 2028. La inversió se situarà entre els 30 i els 35 milions d’euros.

L’institut vol expandir-se per poder afrontar línies de recerca que no existien quan es va crear fa gairebé 20 anys ni tampoc es trobaven sobre la taula quan es va inaugurar l’edifici Celex fa 10 anys. “Hi ha necessitat d’investigar més”, remarca Tabernero. Això es traduirà en nous tractaments i millores en el diagnòstic, però també a aprofundir en la prevenció, fent passos endavant per entendre, per exemple, la relació causal entre el menjar ultraprocessat i el càncer.

En paral·lel als treballs de construcció de la nova seu, s’anirà incorporant de manera progressiva més personal, amb l’objectiu de superar el miler d’investigadors i la cinquantena de grups de recerca. Avui dia, el VHIO està format per 700 professionals i gairebé 40 grups de recerca.