La intel·ligència artificial (IA) es troba en boca de tots. A escala individual s’ha integrat perfectament en les rutines humanes, però què passa en l’ecosistema empresarial? En molts casos, les empreses encara no acaben de veure totes les capacitats que té la IA. La falta de confiança, les immesurables inversions que es necessiten i la poca claredat de la normativa europea la converteixen en un foraster dins les oficines; l’amant que un treballador utilitza de tant en tant, lluny de la mirada furtiva de l’empresari, qui per falta de coneixement, no hi veu un benefici. Per perdre aquesta por, Foment del Treball organitza el congrés Forward Tech Summit, una trobada entre empresaris i experts de l’àmbit de la tecnologia i la IA per demostrar que integrar la innovació podria canviar el món empresarial; cap a millor.
“Si tothom implementés bé la IA a les seves empreses, guanyaríem temps”, explica Sasha Rubel, directora de Polítiques Públiques per a IA Generativa a EMEA, AWS. En la seva intervenció a l’esdeveniment, Rubel ha estat clara: la IA és una realitat i les empreses l’han d’abraçar. Per a ella, l’efecte de la intel·ligència artificial no és només econòmic, no es tracta d’una optimització per a aconseguir més productivitat, sinó que pot provocar un canvi social i cultural. “No es tracta de treballar més, es tracta d’aconseguir més temps per a nosaltres”, repeteix Rubel, qui amb les dades a la mà recorda que amb la implementació de la IA, els processos es finalitzen un 30% més de pressa.
Ara bé, que la IA tingui una eficàcia provada i constatada no vol dir que totes les empreses tinguin facilitat per adaptar-la. Per a Rubel hi ha tres aspectes clau: el talent, la integració en l’administració pública i la normativa europea. En primera instància, els especialistes en tecnologia són escassos i es triga al voltant de set mesos en fer el procés de selecció. Rubel defensa que cal trobar professionals i formar-los d’una manera molt més eficaç per fer front a les oportunitats empresarials que genera la IA. El mateix opina Daniel Calleja, director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, qui entre les clares prioritats que té l’estat envers la IA –que ha posat sobre la taula en la seva intervenció en l’esdeveniment– hi ha la contractació i formació de professionals.
“Barcelona aposta per la IA”, remarca Jordi Valls, Quart Tinent d’Alcaldia, Àrea d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Ajuntament de Barcelona. Per a ell, la ciutat està preparada per integrar aquestes noves tecnologies, tot i que recorda que “la integració no ha de ser ràpida, sinó equilibrada”, fent referència a moure’s escalonadament, sense fer passos en fals ni “perdre l'ètica”. La realitat és que segons Rubel, l’administració pública també ha de jugar un paper en aquesta transformació. L’experta reconeix que si el govern avala i abandera un canvi és molt probable que les empreses el vegin amb bons ulls i els generi confiança. És per això que fa una crida general a les administracions catalanes a començar a adaptar-la de debò en els seus processos.
Una Europa cautelosa al centre
Sense dubte, però, les normatives de la Unió Europea són la menció més repetida en tota la jornada -i no només dalt de l’escenari, sinó entre passadissos, en les converses de molts experts fent el cafè. Europa és cautelosa i no funciona de la mateixa manera que els Estats Units o la Xina, on la IA ja està arribant a nivells molt alts. Aquí, la norma demana paciència i la fragmentació de regles entre països fa més feixuga unificació en un sol mercat: “Tenim un mercat únic per la pasta de dents, però no per la IA”, ironitza Rubel. No obstant, Calleja manté que “es necessita una política comuna, forta i responsable”, per tant, “s’ha d’anar més lent”.
A més, el director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya recorda que “no només és una qüestió de normativa” i afegeix que també es necessita més capacitat empresarial, és a dir, més inversió i més empreses. “Barcelona té la possibilitat de convertir-se en un dels nodes de la IA d’Europa”, diu l’expert. Una opinió que també sobrevola el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, qui de retruc en l’acte d’obertura de l’esdeveniment concreta que calen empreses “amb dimensió suficient” per poder competir en la “nova etapa” de la IA.
En definitiva, la IA és una realitat inamovible i com a tal se li ha de fer un espai dins de les empreses. Els experts han reflexionat sobre totes les possibilitats de creixement empresarial que pot donar aquesta nova tecnologia, però també han coincidit en remarcar que les capacitats humanes també hi han de ser: “No es tracta de pensar que la IA ens traurà la feina, sinó que canviarà la nostra manera de treballar”, conclou Rubel.
Els perills de la IA
L’entusiasme envers la intel·ligència artificial és fàcilment encomanable. No és cap secret que, en uns tres anys, tothom l’ha integrat dins les seves vides. Ara bé, no tots els experts veuen amb l’optimisme generalitzat actual aquesta tecnologia. Lluís Pareras, partner a Invivo, surt a l’escenari de Foment del Treball per afirmar que hem de parar el desenvolupament a una velocitat tan elevada. Amb un argument similar al de Jacob Coxon, l’enginyer que fa una setmana va assegurar que la IA ens podria matar abans d’acabar la dècada, Pareras explica que la IA ja comença a programar-se a si mateixa i que aquesta autonomia és la clau per a la seva possible desvinculació de les decisions humanes. “La meva major por és que l’agent amb el qual treballem a l’oficina enviï un dia un correu electrònic sense avisar-me”, diu l’expert. Fora del fet anecdòtic, Pareras lamenta que, si la tecnologia continua avançant a aquesta velocitat, la IA podria descontrolar-se.