El foc va permetre a la humanitat escalfar-se i cuinar, però també s’ha convertit en una arma de destrucció. Segles més tard, l’automòbil va escurçar distàncies i va impulsar el creixement econòmic arreu del món, però també ha contribuït a omplir l’atmosfera de fums i gasos contaminants. La història demostra, doncs, que els grans invents que han transformat la humanitat gairebé sempre han tingut dues cares: la del progrés i la del risc. La de l’oportunitat i la de l’amenaça.
Si avui es preguntés quin és el gran invent del nostre segle, la intel·ligència artificial generativa seria, sens dubte, una de les primeres respostes. I, com els grans invents de la humanitat que l’han precedida, aquesta nova tecnologia obre noves possibilitats, però també planteja interrogants sobre les seves conseqüències i les seves amenaces. Què passa quan una eina amb potencial per impulsar el creixement empresarial també pot esdevenir una amenaça per a les companyies que no saben adaptar-s’hi? On és la frontera entre l’oportunitat i el risc? I, per tant, si s'hagués d'elaborar un DAFO de l’economia catalana de cara a 2027, en quina banda caldria situar la intel·ligència artificial: en el de les oportunitats o en el de les amenaces?
La resposta depèn, en bona mesura, de com les empreses afrontin aquesta revolució tecnològica i de la seva capacitat per integrar-la en l’estratègia de negoci. Aquesta ha estat una de les reflexions que han centrat la jornada DAFO Barcelona 2027, impulsada per Banc Sabadell i The New Barcelona Post, amb la col·laboració del Círculo Ecuestre, sota el lema L’any en què s’acaba l’ambigüitat. Una jornada per passar de la incertesa a les decisions estratègiques i afrontar amb confiança els canvis que marcaran el futur de les empreses.
Però, què cal perquè la intel·ligència artificial passi de ser una promesa tecnològica a un veritable motor de creixement? Per a Aleix Valls, CEO de WeAI, la consultora d’intel·ligència artificial de Jungle, la clau és el lideratge empresarial. En obrir el segon bloc de la jornada, centrat en la tecnologia, davant del centenar d’empresaris reunits a DAFO Barcelona 2027, Valls ha estat contundent: "El veritable coll d’ampolla en l’adopció de la intel·ligència artificial no és el cost del token —un petit fragment de text que la IA processa i que serveix per calcular-ne el cost d’ús— ni la tecnologia: és el management". És a dir, el repte ja no és accedir a aquestes eines, que són cada vegada més econòmiques i senzilles d’adoptar, sinó saber integrar-les en l’estratègia del negoci per generar valor i impulsar-ne el creixement.
Per explicar aquesta distància entre el potencial tecnològic i la capacitat de les empreses per aprofitar-lo, Valls ha recordat l’arribada dels dispositius mòbils. La societat va incorporar ràpidament aquells aparells al seu dia a dia, però moltes empreses van trigar anys a transformar processos. Ara, ha advertit, la IA corre el risc de repetir aquesta mateixa història: incorporar aquestes noves eines però sense modificar els processos de fons.
La clau, per tant, no és acumular proves pilot que després no s’escalen —com Valls adverteix que succeeix a moltes companyies—, sinó repensar els processos de principi a fi. Segons Valls, són només les empreses que ho fan aquelles que ja aconsegueixen un impacte fins i tot en resultats econòmics. “Hem de deixar d’entendre la IA només com un instrument per reduir la despesa i començar a veure-la com un instrument que multiplica els ingressos”, ha remarcat.
Però aquesta recomanació Valls no només la dirigeix a grans corporacions, sinó que amb eines cada vegada més accessibles, les petites i mitjanes empreses també poden automatitzar tasques que abans exigien mesos de desenvolupament. Però la tecnologia, per si sola, no garanteix els resultats. Valls ha remarcat la importància de combinar-la amb persones que supervisin els agents d’IA, n’avaluïn les respostes i hi aportin criteri humà.
El cost de la revolució tecnològica
Però, per a Valls, si les empreses avancen lentament en l’adopció de la IA, Europa encara va més endarrerida. Segons les dades que ha exposat durant la ponència, el continent representa només el 5% de la capacitat de computació mundial i l’aprovació d’un centre de dades pot trigar entre set i tretze anys. “Europa ens ha venut un gran producte que s’anomena por, por geopolítica”, ha afirmat, en referència a una sobreregulació europea que, al seu parer, parteix massa sovint de la desconfiança envers la intel·ligència artificial.
Ara bé, l’amença d’aquesta cursa no és només econòmica, també és econòmica. Valls ha advertit que les grans tecnològiques estan invertint quantitats ingents en centres de dades i xips, però que el repte serà demostrar que els ingressos generats per la IA permetran recuperar aquesta inversió. “Ens trobem davant de la construcció de la infraestructura més gran que ha intentat la humanitat”, ha afirmat. El dubte és si aquestes empreseses seran capaces de pagar aquesta “hipoteca”: si els ingressos no cobreixen els costos d’inversió i el deute acumulat, les conseqüències podrien afectar el conjunt de l’economia i desencadenar una crisi financera.
Però, de la mateixa manera que les empreses poden moure la intel·ligència artificial del costat de les amenaces al de les oportunitats del seu DAFO si saben integrar-la en la seva estratègia, Catalunya també pot aprofitar aquesta cursa tecnològica per guanyar competitivitat. Una de les oportunitats és atraure infraestructures de gran escala, com la gigafactoria d’intel·ligència artificial prevista a Móra la Nova, amb una inversió anunciada de fins a 5.000 milions d’euros per part de l’Estat, Telefónica, ACS i Banco Santander.
Integrar la IA per transformar les empreses
La intervenció d’Aleix Valls ha posat de manifest, doncs, una de les claus de l’anàlisi DAFO: una mateixa tecnologia pot representar una amenaça o una oportunitat, segons com s’hi respongui. En el cas de la intel·ligència artificial, tot depèn de la capacitat de les empreses per anar més enllà de l’experimentació, integrar-la en els seus processos i escalar-ne l’ús perquè tingui un impacte real en els resultats. A la taula rodona posterior, representants de tres grans companyies tecnològiques —Accenture, Telefónica i HP— han detallat com afronten aquest repte i com apliquen la IA tant a les seves pròpies organitzacions com a les dels seus clients.
Jordi Giné (Telefónica): "L’èxit d’un pol tecnològic com el de Barcelona no es mesura pel nombre d’empreses tecnològiques que concentra, sinó per la capacitat de fer que la resta del teixit productiu també adopti i aprofiti aquestes eines"
De fet, Mercedes Oblanca, presidenta i CEO d’Accenture a Espanya i Portugal, ha precisat que ja no cal parlar de transformació empresarial, sinó que cal parlar de “reinvenció tecnològica”: un procés continu per repensar els models de negoci i respondre als canvis. Però perquè aquesta reinvenció arribi al conjunt de l’economia la tecnologia ha de sortir de les grans empreses del sector i arribar a tot el teixit productiu. “L’èxit d’un pol tecnològic com el de Barcelona no es mesura pel nombre d’empreses tecnològiques que concentra, sinó per la capacitat de fer que la resta del teixit productiu també adopti i aprofiti aquestes eines”, ha advertit Jordi Giné, director d'Administracions Públiques i Grans Comptes de Telefónica al Territori Est.
Però, com es tradueix aquesta reinvenció en la pràctica? Daniel Martínez Harris, director d’HP Barcelona, ha posat com a exemple els agents d’intel·ligència artificial, eines capaces d’automatitzar tasques i treballar amb els sistemes interns d’una empresa. HP ja en té 50.000 en funcionament, però el repte ara és assegurar que s’utilitzen de manera controlada i que serveixen per resoldre necessitats concretes. Més que desplegar agents per acumular-ne, ha defensat, cal saber per a què serveix cadascun i quin valor aporta a l’organització.
Des d’HP, Martínez ha destacat la importància de decidir quines operacions d’intel·ligència artificial es duen a terme al núvol i quines s’executen en servidors locals, dins de la mateixa organització. Aquesta segona opció pot facilitar el control de les dades confidencials i permetre que la IA treballi amb informació i coneixement propis de cada empresa. Segons Harris, aquesta tendència guanyarà pes en els pròxims anys: “El 2027 serà l’any d’inflexió en aquest sentit. De fet, s’espera que el 2030 el 50% dels càlculs que fa la IA per generar respostes i executar tasques es duguin a terme en servidors locals, en lloc de fer-se al núvol. Avui dia, aquest percentatge és només del 5%”.
Però, de la mateixa manera que planteja riscos, la intel·ligència artificial també obre noves oportunitats. Oblanca ho ha exemplificat en l’àmbit del talent: el bessó digital de coneixement creat per Accenture permet reduir el temps que necessita un treballador júnior per estar preparat per aportar valor als clients, de sis mesos a sis setmanes. Així, lluny de substituir llocs de treball, la IA pot facilitar la incorporació de nous professionals: de fet, Accenture ha incrementat un 8% la contractació de talent júnior. Perquè, tal com ha defensat, aquestes eines necessiten persones que dissenyin els agents, els supervisin i els orientin perquè responguin a necessitats reals. Sense aquesta intervenció humana, la tecnologia difícilment pot aportar tot el seu valor a l’empresa.
Perquè, en el fons, la intel·ligència artificial planteja un repte que acompanya gairebé tots els grans invents de la humanitat: com aprofitar-ne el potencial sense perdre de vista els riscos. Del foc a l’automòbil, cada gran invent ha obert noves possibilitats, però també ha obligat la societat a aprendre a conviure-hi. Ara, el repte es trasllada també a les empreses, que han de decidir com incorporar la IA als seus processos i a la seva estratègia de negoci.