En els Premis Planeta, el misteri no sempre està entre les pàgines d'una novel·la. A vegades comença per la signatura. El joc dels pseudònims s'ha convertit en un dels grans al·licients del guardó: darrere d'un nom inventat pot amagar-se tant un autor novell com una figura consagrada, i descobrir la seva identitat forma part de l'expectació que envolta la gala. El 2021, el pseudònim Carmen Mola va destapar la identitat de tres escriptors: Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero. Aquest any, pocs podien imaginar que darrere de Luz Ventura es trobava Isabel Allende, una de les escriptores vives en llengua espanyola més llegides del món, que s'ha alçat amb el Planeta gràcies a la preqüela de La casa de los espíritus, la novel·la que va publicar fa més de quatre dècades i que s'ha convertit en un clàssic de la literatura universal.
La revelació d'Allende ha servit també per celebrar una xifra rodona: les 75 edicions d'un premi la dotació del qual ja arriba al milió d'euros, fet que el situa entre els guardons literaris més ben remunerats del món. Una quantia que iguala la del recenment creat Premio Aena de Narrativa Hispanoamericana, encara que aquest últim reconeix obres ja publicades.
L'elecció d'Allende dibuixa, a més, un perfil diferent al d'altres guanyadors recents del Planeta amb una marcada presència mediàtica, com Juan del Val, vencedor el 2025 amb Vera, una historia de amor. En aquesta ocasió, el focus recau en una autora de trajectòria internacional consolidada i en una obra que connecta amb un dels títols més emblemàtics de la seva carrera. Amb aquest reconeixement, Allende s'incorpora a un palmarès en el qual figuren grans noms de la literatura espanyola, com Juan Marsé i Ana María Matute i recupera una novel·la convertida ja en clàssica.
Així, a La hora antes del alba —novel·la amb la qual ha guanyat el Premi Planeta—, Allende reprèn la història d'Alba Trueba, neta del patriarca de La casa de los espíritus. Després de ser empresonada i torturada durant la dictadura xilena, la protagonista torna embarassada a la casa familiar. Des d'allí, reconstrueix la seva vida i es converteix en testimoni d'una època marcada per la repressió, la por i les ferides que deixa la violència política.
Tot i que es tracta d'obres independents, Allende feia dècades que pensava a reprendre la història d'Alba, en part per les preguntes dels lectors sobre el destí del personatge. El retorn a la família Trueba li permet tornar sobre alguns dels temes centrals de la seva literatura, com la memòria, l'exili i les ferides de la repressió, aquesta vegada des de la perspectiva d'una dona que mira de reconstruir la seva vida i donar testimoni del que va passar.
L'escriptora també ha explicat, mentre recollia el guardó, per què havia decidit presentar-se al Planeta, cosa que no havia fet fins ara. “Mai m'havia presentat a un premi per evitar la humiliació de quedar a la cua”, ha fet broma durant la gala. Als seus 84 anys, ha assegurat, era el moment d'assumir el risc.
La victòria d'Allende també té una dimensió geogràfica: dotze anys després que el mexicà Jorge Zepeda Patterson guanyés el premi amb Milena o el fèmur més bonic del món, el 2014, el Planeta torna a distingir una autora llatinoamericana. Però el resultat també té una altra lectura, aquesta vegada editorial. Allende ha estat vinculada durant dècades a Plaza & Janés, segell pertanyent a Penguin Random House, des de que va pubkicar de La casa de los espíritus l'any 1982. Amb el Planeta, la seva nova novel·la passa al catàleg d'un grup competidor. Tot i que el guardó no implica necessàriament el trasllat de tota la seva obra anterior, sí que incorpora una de les autores més reconegudes de la literatura en espanyol al catàleg de Planeta.
L'escriptora ha recollit el guardó durant un sopar multitudinari, presidit pels Reis i amb prop de 1.300 convidats. La celebració ha estrenat també escenari: en lloc del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), seu habitual de la gala, l'organització ha traslladat la cerimònia al pavelló 1 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, davant l'elevada demanda d'assistència. Una trobada que ha servit per commemorar els 75 anys d'un premi creat el 1952 per l'editor José Manuel Lara Hernández i convertit, amb el pas de les dècades, en una de les grans cites del calendari literari espanyol.
Sergio Hernández rescata la Barcelona de postguerra a La añoranza
A més d'Allende, la gala ha tingut un altre nom destacat: Sergio Hernández, finalista del premi amb La añoranza, una novel·la històrica ambientada a la Barcelona de finals dels anys cinquanta, i que rep 200.000 euros. La trama segueix una dona que s'enamora d'un traductor francès que desapareix sense deixar rastre. Anys després, descobreix un informe policial que el vincula amb un pla per assassinar Antonio Machado. La novel·la combina, així, la intriga amb la memòria d'una època marcada per les conseqüències de la Guerra Civil i la repressió franquista.