Primer van ser els CD. Després van arribar les pantalles, les xarxes socials, les sèries i els videojocs. Ara, la intel·ligència artificial. El llibre fa anys que acumula competidors, però el negoci editorial no ha deixat de créixer. El 2025, el mercat editorial espanyol va facturar 3.138 milions d'euros, un 3,3% més que l'any anterior, encadenant dotze anys de creixement sostingut. Però el creixement no es va quedar en la facturació, també es va notar en les vendes i la producció: es van vendre 196 milions d'exemplars i es van publicar més de 89.000 títols.
Aquest sector editorial en expansió tindrà a Liber un dels seus grans aparadors. La fira professional del sector editorial celebrarà a Barcelona, del 29 de setembre a l'1 d'octubre, la seva 44a edició, amb prop de 250 expositors de 19 països. Durant tres dies, editors, agents, distribuïdors i llibreters es reuniran per mostrar les novetats del sector, buscar nous mercats, negociar drets i explorar noves vies perquè els llibres arribin a altres països i formats. En total, l'organització preveu reunir uns 9.000 professionals, gairebé un 40% d'ells internacionals.
L'oferta expositiva recorrerà tota la cadena del llibre, des de grans grups i segells independents fins a editorials especialitzades i empreses de producció, distribució i comercialització, així com associacions professionals i representacions col·lectives de diferents comunitats autònomes, des d'Andalusia fins al País Basc.
Una indústria editorial que creua fronteres
Precisament, l'expansió més enllà de les fronteres serà un dels eixos d'aquesta edició. Liber torna a Barcelona —després de celebrar-se l'any passat a Madrid, ja que la fira se celebra alternativament en ambdues ciutats, promoguda per la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE)— amb una vocació clara: estendre “un pont entre Europa i Amèrica Llatina”, tal com expressa el lema d'aquesta edició.
Un objectiu que es materialitzarà també en la dimensió internacional d'aquesta edició: Liber ha convidat més de 700 professionals procedents de 70 països, que participaran en una agenda que contempla més de 4.000 trobades professionals.
Tanmateix, aquestes oportunitats comercials no només arribaran de l'Amèrica Llatina. “Tenim una indústria editorial sòlida i que compta amb un gran actiu: l'espanyol, una llengua parlada per prop de 600 milions de persones a tot el món”, assenyala Manuel González, president de la Federación de Gremios de Editores de España i de Liber.
Un mercat d'hispanoparlants que ja no només es concentra a l'Amèrica Llatina, sinó que s'ha dispersat per tot el món. Els Estats Units es convertiran, com recorda González, en no gaire temps en el segon país del món amb més hispanoparlants. Però l'interès pel llibre espanyol va encara més lluny: fins a la Xina, l'Índia, Corea del Sud, Ucraïna, Turquia o Armènia, països que també seran presents al saló amb el seu propi estand.
Les exportacions del sector editorial espanyol s'aproximen als 400 milions d'euros
Amb tota aquesta varietat de països, la Federación de Gremios de Editores de España estima que les exportacions del sector editorial espanyol s'aproximen ja als 400 milions d'euros. Una xifra que ja no només s'explica pels llibres físics que creuen les fronteres, sinó que cada vegada passa més per la venda de drets: acords per traduir, editar, distribuir o adaptar una obra en altres mercats.
“La indústria editorial té dos models de negoci principals: la venda del llibre físic i la venda de la llicència perquè un editor estranger el publiqui”, explica Fernando Benzo, secretari general de la FGEE. És precisament aquest mercat de drets que Liber vol impulsar amb el Salón de Derechos, un espai que es va estrenar per primera vegada a Madrid en la seva anterior edició i que per primer cop arriba ara a Barcelona.
Aquest espai posa en contacte editorials espanyoles amb agents, compradors i professionals d'altres països interessats a adquirir drets de traducció, edició, distribució o adaptació. En aquesta ocasió, la fira ha convidat 120 especialistes de 46 països i ja s'han programat centenars de trobades professionals.
El futur del llibre, sobre la taula
La venda de drets d'autor no serà l'únic tema de conversa de Liber. Com a aparador de la indústria, la fira també posarà sobre la taula un dels canvis que més preguntes genera en el sector: la intel·ligència artificial. El seu impacte ja arriba pràcticament a tota la cadena del llibre, des de la traducció i la correcció fins a l'edició, la promoció, la distribució o l'anàlisi de dades. Però també obre nous debats sobre els drets d'autor l'ús d'obres per a entrenar models d'intel·ligència artificial generativa.
La IA compartirà espai amb altres canvis i reptes que ja estan transformant la indústria editorial. L'audiollibre, els nous formats de lectura, la sostenibilitat i l'accessibilitat estaran també entre els assumptes del programa professional, juntament amb qüestions més relacionades amb el negoci editorial, com la traducció, les dades, la internacionalització o les perspectives del mercat fins al 2030. En total, l'extens programa de Liber reunirà més de 80 activitats i al voltant de 150 ponents.
L'agenda de Liber es completarà també amb una cita més institucional: la Gala Liber, que se celebrarà el 30 de setembre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Durant la vetllada es lliuraran els Premis Liber que concedeix la Federación de Gremios de Editores de España amb motiu del saló. Aquest any, els guardons reconeixeran l'escriptor cubà Leonardo Padura, l'editor Xosé Ballesteros, la Biblioteca Regional de Múrcia, el suplement ABC Cultural, els responsables de la sèrie Anatomía de un instante i la llibreria barcelonina Casa Anita.
