Llegits, comprats i saludats

El 4 de gener va sortir a la venda la meva novel·la El somriure dels dofins (Columna Edicions). Ho vaig anunciar a bombo i plateret a través de les meves xarxes socials per fer-ne promoció. Un dels meus seguidors em va escriure dos dies després per comunicar-me que havia anat expressament a una llibreria de Sant Cugat per comprar-la per Reis, però que encara no els havia arribat. Li vaig dir que em sabia greu i el vaig animar a provar-ho de nou al cap d’uns dies, però em va respondre amb un lacònic “ara ja fins per Sant Jordi”. ¿És possible que aquell amable seguidor —un jove amb formació universitària i amb una economia més que sanejada, segons es desprenia del seu Instagram— només comprés llibres dos cops l’any? Perfectament.

Em va fer pensar en aquella tieta que només tasta el cava per Cap d’Any i el seu aniversari. De fet, hi ha una part de la població, gens menyspreable, per a qui la lectura és tan infreqüent com el consum d’escumós. És cert que cada cop hi ha més ciutadans amb cultura de cava. Persones que en beuen regularment, l’aprecien i estan disposades a gratar-se la butxaca per comprar un bon Recaredo, Gramona, Agustí Torelló, Alta Alella o Juvé & Camps, però són majoria els qui només n’obren una ampolla en dates assenyalades i més per tradició, perquè toca, que per ganes. Són els consumidors prototípics del Freixenet Carta Nevada Semisec, ja ens entenem. Els de “posa-me’n només un ditet per brindar, perquè el cava em fa mal de cap”. Els de “just per mullar-me els llavis, que em fa cremor”. Els que tenen les ampolles de cava dels successius lots de Nadal dels darrers vint anys agafant pols al garatge o mortes de riure al rebost.

Per Nadal, es compren i regalen moltes ampolles de cava per compromís. Uns caves, a voltes de poca qualitat, que es destapen perquè fa festa, però que després de córrer tota una setmana per la nevera, acaben abocats a l’aigüera. De la mateixa manera, per Sant Jordi, també es compren i regalen molts llibres perquè toca. Perquè fa maco, per tradició o compromís. Sovint, llibres que fan cremor d’estómac i mal de cap, perquè per molt que siguin els més venuts del supermercat no hi ha qui se’ls empassi, encara que, de fet, la majoria no seran mai ni tan sols començats a llegir.

Des de fa uns anys, també hi ha un tipus de “lector” o “amant dels llibres” que no és que no llegeixi habitualment, és que ni tan sols en compra. Senzillament, es dedica a fer-los LIKE quan li apareixen promocionats a les xarxes socials. Per això, a la manera de Josep Pla, parlo de llibres només saludats.

Ep! I no em vingueu amb la cançoneta de cada any que els llibres són cars. Pel preu d’un cava més que decent, teniu un tapa dura i, pel preu d’una canya, una edició de butxaca. Tant si llegiu com si compreu o només saludeu llibres, bon Sant Jordi a tothom!