La Llei de Cambres ja és una realitat després d'una dècada de negociacions. Aquest dimecres, després que el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) n'avalés l'adequació a la Constitució i a l'Estatut el passat agost, el ple del Parlament ha donat llum verda a la norma proposada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC. Aquesta decisió ha posat punt final al front intern obert entre cambres i ha actualitzat la llei en el marc legal estatal del 2014. La nova normativa estableix un doble sistema de finançament, tant públic com privat. També regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de "col·laboració" amb les institucions. En altres paraules, les 13 cambres catalanes tindran més veu en qüestions econòmiques generals, una interlocució directa amb l'administració pública i un finançament específic.
El ple del Parlament ha aprovat la nova Llei de Cambres amb 114 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Partit Popular (PP) i Aliança Catalana), 9 en contra (Comuns i la CUP) i 11 abstencions per part de Vox. Així doncs, la normativa que no es canviava des del 2002 i feia 10 anys que estava encallada ha estat reconeguda per una majoria substancial tot i el moment polític convuls, amb unes eleccions estatals a final de novembre. De fet, en la roda de premsa posterior a l'aprovació, Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha agraït "el gran suport dels partits polítics". Per contra, ha lamentat el temps d'espera i negociació de la llei: "Ens ho hem de fer mirar per trigar tant a aprovar una normativa així".
Josep Santacreu (Cambra de Comerç de Barcelona): "Ens ho hem de fer mirar per trigar tant a aprovar una normativa així"
Sense dubte, el canvi més notori amb aquesta nova llei és el model de finançament. En un termini de sis mesos després de l'aprovació de la llei aquest dimecres, el Govern i les cambres han de subscriure un conveni pluriennal de tres anys i la Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les entitats. S'ha pactat que aquest finançament sigui d'implementació progressiva durant els tres anys: 3 milions d'euros el primer any, 5 milions el segon any i 7 milions el tercer any. Aquesta qüestió genera certa preocupació dins les cambres, ja que Santacreu ha assegurat en declaracions posteriors als mitjans de comunicació que li agradaria que fos una partida "més estable". De fet, el mateix diputat de Junts, Joan Canadell, que també va presidir la cambra barcelonina entre el 2019 i el 2021, concretava que en ser un finançament públic que "està vinculat a les disponibilitats pressupostàries", podia ser "clàusula perillosa".
Més enllà del finançament, la nova llei ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català. D'aquesta manera, busca reforçar la funció de representació dels interessos generals i "consolidar un model de governança basat en la pluralitat", segons ha explicat la cambra barcelonina en un comunicat. Així doncs, s'ha aprovat una normativa que vol posar les cambres dins del diàleg social, sense convertir-les "en actors socials", en paraules de Santacreu, però donar-los un espai de comunicació i debat en qüestions que afectin els interessos generals de l’economia.
Més col·laboració publicoprivada
Una altra de les grans novetats que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que permetrà articular amb més coordinació la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques. Per a les cambres, el diàleg amb l'administració pública ha de ser constant i ells mateixos es veuen amb la capacitat d'identificar i posar sobre la taula "les necessitats prioritàries de l'economia de cada territori de Catalunya", ha confirmat la Cambra de Comerç de Barcelona. A través d'aquests plans, doncs, les entitats podran proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. Tot, però, en negociació amb les administracions públiques competents. La norma també defineix amb més precisió la participació de les cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica o el desenvolupament de l’FP.
A més, s'estableix un marc més clar per a les relacions entre el Consell General de Cambres de Catalunya i les Cambres territorials, tant pel que fa a la governança com al finançament dels projectes compartits. També en la roda de premsa posterior a l'acord, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs i el president de la Cambra de Comerç de Girona i vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega han agraït que sigui una llei que posi el focus en millorar i agilitzar la feina de les persones que formen part d'aquestes entitats, repartides per tot el territori: "És reconèixer la feina de 400 persones", ha dit Gratacòs.
L'ombra de les cadires de plata
El vot en contra de Comuns i CUP a la llei va lligat a un tema que ha estat polèmic durant tota la negociació: l'ampliació del nombre de cadires de plata. Són els llocs del ple de la Cambra de Comerç que s'assignen a les grans empreses o entitats que fan una aportació econòmica voluntària més elevada a la corporació, en lloc de ser escollides per votació directa dels sectors productius. La nova llei no fixa el nombre d'aquestes cadires: preveu la figura, però l'augment de dues a deu és un acord del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va aprovar la proposta del comitè executiu que presideix Santacreu. Aquesta decisió va aixecar molta polseguera i va obrir el debat sobre la representativitat del sector a les cambres. De fet, els dos partits que ara s'han oposat a la llei van portar el tema davant del CGE, que finalment va negar cap irregularitat i va considerar que la nova composició del plenari cameral "ha valorat de manera objectiva i raonable la diversitat existent dins el teixit empresarial".
Les esmenes de Comuns i CUP sobre aquesta qüestió han estat desestimades al ple del Parlament i, per tant, Santacreu té via lliure per aplicar l'ampliació de dues a deu cadires. Per això, tots dos grups han mantingut el seu vot en contra. També Vox s'ha abstingut sense intervenir-hi, tot i que ha deixat clar que per a ells la norma és "massa intervencionista". Santacreu ha comentat aquestes posicions després de l'aprovació i ha reconegut que no l'afecten especialment: "Si un extrem i l'altre tenen opinions contradictòries, alguna cosa estarem fent bé", ha sentenciat.