Un llibre escrit per un autor català, produït per una editorial de Barcelona, acaba exposat a una llibreria de Buenos Aires. Un altre títol travessa l’Atlàntic i arriba a Nova York; mentre que un altre canvia d’idioma per trobar lectors a Frankfurt, Nova Delhi o Pequín. De vegades, fins i tot, aquesta història traspassa el paper per convertir-se en pel·lícula, sèrie o videojoc. Perquè les històries literàries moltes vegades tenen més recorregut del que s’acostuma a pensar, i fires com Liber —que celebrarà la seva 44a edició del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Fira de Barcelona— actuen com un dels ponts que fan possible aquest viatge, connectant els editors espanyols amb professionals, agents i compradors d’altres mercats.
Amb prop de 250 expositors i 9.000 professionals en la seva pròxima edició, Liber no només impulsa el viatge dels llibres de la indústria editorial espanyola, sinó que també mostra la transformació d’un sector que no ha deixat d’evolucionar. Nous hàbits de lectura, mercats i formats conviuen avui amb reptes com la comprensió lectora, de nou en el focus després de l’últim informe PISA, i la irrupció de la intel·ligència artificial. Sobre aquests canvis i el futur del llibre parlem amb Manuel González Moreno, nou president de la Federación de Gremios de Editores de España i de Liber. Un sector que, malgrat les transformacions, continua buscant noves formes de fer viatjar les històries.
— S’ha vaticinat moltes vegades la mort del llibre, primer amb la televisió, després amb internet i ara amb les xarxes socials o la intel·ligència artificial. Per què continua resistint?
— Com a historiador, tinc tendència a remuntar-me fins i tot a la prehistòria. Però la veritat és que ja llavors l’ésser humà sentia la necessitat de transmetre històries, coneixements i idees. Primer mitjançant la narració oral; després van arribar l’escriptura i diferents formes de fixar i reproduir els textos, des de les tauletes d’argila, els pergamins i fins al paper.
El format, per tant, s’ha anat transformant, però no aquesta necessitat d’explicar històries. Per tots aquests motius, el futur del llibre no perilla: la indústria ha sabut adaptar-se a cada revolució tecnològica. La impremta va transformar la difusió de la paraula escrita, però no va acabar amb altres formes de transmissió; tampoc ho van fer la ràdio, la televisió, internet o els audiollibres. Els diferents formats, en realitat, conviuen i responen a diferents formes de llegir i accedir als continguts.
Tanmateix, per entendre el creixement de la indústria editorial, cal tenir present d'on partíem. El 1975, al voltant del 25% de la població tenia dificultats per comprendre textos de certa complexitat. Espanya tenia llavors uns nivells de lectura molt inferiors als actuals i, per tant, el sector tenia un ampli marge de creixement. Després de la crisi del 2008 que també va impactar el sector, la indústria va iniciar una recuperació que s'ha prolongat fins a avui.
"Saber llegir, però no ser capaç de comprendre plenament què s'està llegint, ens fa vulnerables als missatges simplistes i a la manipulació"
— Però malgrat les xifres positives en vendes i facturació, l'últim informe PISA alerta sobre la comprensió lectora. Què ens diuen aquestes dades sobre com llegeixen els joves?
— Els joves són el segment de població que més llegeix, però això no significa necessàriament que comprenguin millor el que llegeixen. L'últim informe PISAh a fet saltar l'alarma: la comprensió lectora és baixa entre els alumnes avaluats. No es tracta que hagin de llegir obres d'enorme complexitat com Els germans Karamàzov, sinó que siguin capaços d'aprofundir, analitzar i comprendre el que estan llegint, d'anar més enllà dels missatges breus.
— A què es deu aquest deteriorament?
— Té molt a veure amb la manera com ens relacionem amb la informació, especialment a través de les xarxes socials, on predominen continguts breus, fragmentats i simplificats. Això dificulta que una part dels joves desenvolupi la capacitat d'afrontar textos que requereixen més atenció i profunditat.
I tot això comporta perills. Una baixa comprensió lectora pot acabar derivant en una forma d'analfabetisme funcional: saber llegir, però no ser capaç de comprendre plenament què s'està llegint, ens fa més vulnerables als missatges simplistes i a la manipulació. Per això és important que el lector tingui accés a una gran diversitat de llibres, autors i perspectives, que li permetin comparar, reflexionar i formar-se el seu propi criteri.
— Amb l'enorme quantitat de títols publicats cada any, no existeix un cert risc de sobreproducció editorial?
— No crec que hi hagi sobreproducció. Espanya té unes característiques particulars que expliquen bona part d’aquests 65.000 títols publicats anualment com a novetats. Només els llibres educatius en les quatre llengües oficials superen els 20.000, i a més hi ha moltes reedicions i actualitzacions necessàries en camps com el dret, la medicina o l’enginyeria.
No tots aquests títols són noves obres dirigides al mateix públic. Responen a realitats i necessitats diferents. Per això, més que de sobreproducció, parlaria de riquesa cultural.
— I tota aquesta diversitat del sector té també un punt de trobada a Liber. Quin paper juga la fira per a la indústria editorial espanyola?
— Liber ha evolucionat molt en aquestes quatre dècades. Al principi també servia per mostrar a l’exterior que Espanya tenia una indústria editorial capaç de produir llibres de qualitat i competir internacionalment. Avui ja no necessitem demostrar-ho: la indústria espanyola s’ha consolidat i Liber s’ha convertit en un punt de referència per al sector editorial en espanyol i amb la resta del món. Cada vegada reuneix més empreses, visitants i compradors de països llunyans, inclosos bibliotecaris que venen a adquirir llibres en espanyol.
— Com es reflecteix a Liber la diversitat de mides i perfils de les editorials?
— Es reflecteix en la varietat d’editorials i catàlegs que hi participen. A Espanya hi ha unes 3.000 editorials, però les prop de 900 integrades a la Federación de Gremios de Editores de España representen més del 90% de la facturació. És més: les sis editorials més grans concentren al voltant del 48% dels 3.100 milions d’euros que va facturar el mercat l’any passat, mentre que unes 800 són petites i, en molts casos, facturen menys de 200.000 euros a l’any i tenen menys de sis empleats.
Liber reuneix editorials de mides i perfils molt diferents, però especialment aquelles per a les quals té sentit buscar nous mercats, vendre drets o establir contactes professionals.
— Liber ha anat evolucionant i en aquesta edició incorpora una novetat estrenada en la seva edició anterior a Madrid que arriba enguany a Barcelona: el Saló de Drets. A què respon aquest nou espai?
— Quan parlem de vendre drets ens referim, per exemple, al fet que una editorial d'un altre país adquireixi el dret de publicar una obra espanyola al seu mercat o que pugui ser traduïda a un altre idioma. Fa anys, la indústria editorial espanyola estava més acostumada a comprar que a vendre drets, però la situació ha canviat: els nostres autors i llibres han guanyat reconeixement internacional.
Hi ha autors amb gran reclam internacional, com Javier Cercas, més de 48 empreses espanyoles amb filials en diferents països americans i un interès creixent per l'espanyol: només a Nova Delhi hi ha uns 20.000 estudiants d'espanyol als Institutos Cervantes i a la Xina s'acosten al milió. Tot això fa que la venda de drets tingui cada vegada més importància, tant econòmica com culturalment.
— Més enllà dels drets editorials internacionals, quines altres oportunitats detecta Liber?
— L'àmbit audiovisual és una d'elles. Les sèries, les plataformes i el cinema necessiten històries, i els llibres són una font fonamental de personatges, arguments i trames. Per tant, hi ha cada vegada més autors que venen els drets d'un llibre per adaptar una obra a una pel·lícula, una sèrie o fins i tot un videojoc. I crec que la venda de drets per a adaptacions audiovisuals serà una de les grans oportunitats del sector en els pròxims anys. Una oportunitat que Liber també vol anar acompanyant.
"La intel·ligència artificial pot ajudar-nos i facilitar processos, però no pot substituir el creador"
— El sector també afronta reptes: com està afectant la intel·ligència artificial a la indústria editorial i què preocupa especialment els editors?
— La intel·ligència artificial pot ser una eina molt útil per agilitzar processos i consultar grans quantitats d'informació. El problema apareix quan utilitza continguts creats per altres persones sense reconèixer la seva procedència ni respectar els seus drets.
Per això és fonamental garantir la traçabilitat: saber d’on procedeixen els continguts i assenyalar quan una obra o una coberta s’ha generat amb intel·ligència artificial. La IA pot ajudar-nos i facilitar processos, però no pot substituir el creador. Una màquina pot ser una eina per a generar continguts, però no és titular de drets de propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual correspon exclusivament a les persones que creen les obres i, per tant, hem de garantir que la tecnologia respecti i no substitueixi l’autoria dels creadors.
— La propietat intel·lectual correspon, per tant, a un intel·lecte humà.
— Exacte. Darrere de qualsevol obra hi ha un intel·lecte humà, amb idees, experiències i emocions, una dimensió que una màquina no pot reproduir.