La sala d’actes de l’àtic de la seu d’EY a Barcelona es va omplir per escoltar de viva veu la trajectòria de Maria Àngels Vallvé, que als seus 83 anys segueix en plena forma. A través de la història personal de Maria Àngels Vallvé es pot resseguir, també, la història de les finances de Barcelona de l’últim mig segle. Ella va ser la primera dona a ser agent de borsa a Espanya. Fins a meitat dels anys 80 per ser agent de borsa calia superar unes oposicions perquè, ara potser queda molt lluny, però aquest col·lectiu tenia rang i naturalesa de funcionariat. A més, fins al 1969, els requisits per accedir-hi era ser espanyol y varón; “varón amb V”, com ella mateixa va aclarir, provocant el primer dels molts riures que va generar aquesta nova sessió del cicle True Leaders, que organitzen conjuntament EY i The New Barcelona Post.
Eliminat el requisit de gènere, Maria Àngels Vallvé va decidir presentar-se a les oposicions i el 1971 va obtenir aquesta plaça, que la va convertir en la primera dona que accedia als corros de compravenda d’accions a la Borsa de Barcelona. “Em van rebre amb un somriure foteta”, va rememorar, però de seguida la seva constància, aprenentatge diari i també “la veu aguda que destacava per damunt de la resta” li van permetre fer-se un lloc en un món, el financer, que era essencialment masculí.
Aquesta carrera, però, no s’entén sense -precisament- el paper de tres homes fonamentals per la seva vida: el seu avi, Joaquim Ribera, fundador de l’empresa Metales y Platería Ribera, que va ser on va tenir la primera feina; el seu pare, Joan Vallvé, que -quan tampoc era gens freqüent- va aconsellar-li que estudiés Econòmiques i que anés un any a formar-se al Regne Unit i, sobretot, el seu marit, Joan Hortalà.
El qui va ser president de la Borsa de Barcelona entre els anys 1993 i 2020 també té una trajectòria plena de rècords: el 1966, amb només 25 anys, va convertir-se en el catedràtic més jove en obtenir la càtedra, en aquest cas d’Economia. Va ser a la facultat on el Joan Hortalà i la Maria Àngels Vallvé es van conèixer i de la passió per l’economia en va sorgir també un amor per tota la vida, cinc fills i catorze nets. Vallvé recorda que si ha pogut desenvolupar la seva carrera és perquè al costat hi tenia “un home avançat als seus temps” en la conciliació de vida laboral, familiar i aposta pel progrés professional de la dona. Un d’aquests progressos cal situar-lo a finals dels anys 80, quan el sector financer va viure la transformació més important de la seva història: aquelles places d’agent de borsa d’arrel pública van convertir-se en despatxos privats per llei. Una llei que, entre altres coses, va suposar la gestació del seu actual màxim òrgan regulador: la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Va ser així com, tres d’aquests agents de borsa es van posar d’acord per fundar un despatx a Barcelona: les inicials dels seus cognoms van conjugar una marca imprescindible per entendre les finances de Barcelona, Catalunya i Espanya: Garçón, Vallvé i Contreras, GVC. La unió entre els tres agents de borsa va durar només pocs anys. El 1991, el Deutsche Bank va voler comprar el despatx, però lluny de vendre les seves accions, la Maria Àngels Vallvé no només va refusar la venda sinó que va comprar les accions als seus altres socis que, això sí, van demanar que GVC deixés de ser l’equivalent als tres cognoms i per aquest motiu GVC respon a General de Valores y Cambios: “vaig passar a ser la señora Valores”, va explicar en un altre gir simpàtic de l’esdeveniment que, malgrat el toc d’humor, explica per si sol la valentia i audàcia que va comportar l'pperació.
Comprar en temps de crisi
Aquella operació va passar en plena primera guerra del Golf. El 2001 Credit Suisse va comprar GVC per una suma no revelada de diners, però al cap de poc les dues parts ja van veure que ningú havia quedat satisfeta amb l'operació, de manera que la Maria Àngels Vallvé va iniciar el procés de recompra, afavorit perquè el setembre d’aquell 2001 l’atac a les Torres Bessones va acabar derivant en “un canvi de governança” a Credit Suisse.
Els anys 2007-2008, una altra crisi, en aquest cas financera, va desembocar amb la compra d’un gegant dels despatxos d’inversió, Gaesco, a qui la CNMV va obligar a posar a la venda per la delicada situació que travessava. “Hi havia molts possibles compradors, però el fet que GVC tingués la seu a Barcelona va afavorir, i molt, amb què Gaesco acabés sent assumida per nosaltres”, rememorava Vallvé. És així com va néixer el que avui coneixem com a GVC Gaesco, un imperi que amb 150 treballadors té una cartera de 30.000 clients i mou quasi 6.000 milions d’euros en actius.
1991, Guerra del Golf, Vallvé compra GVC a Garçon i Contreras. 2001, Torres Bessones, recompra GVC a Credit Suïsse. 2008, crisi financera, GVC compra Gaesco. I, per acabar-ho d’arrodonir, en el període 2010-2013, en ple rescat bancari, una nova crisi i l’etapa de retallades, GVC Gaesco es fa amb la part borsària de Bankia, que al seu torn provenia de la desapareguda Caja Madrid. Quan se li pregunta a la Maria Àngels Vallvé si hi ha un patró entre moment de crisi i ampliació de negoci, ella contesta sense embuts: “és quan s’ha de comprar”.
Segurament per aquest motiu, milers de clients confien en aquesta companyia: “altres potser els ofereixen més marge i operacions de més risc, nosaltres els oferim confiança i honestedat”. Aquesta paraula, honestedat, és la clau de volta de tot: és el què els hi reclama als seus treballadors, al seu equip directiu, però també als clients, a qui sempre els pregunta quin és el seu sleeping point, és a dir, quin és el risc que estan disposats a assumir amb els seus estalvis amb l’insomni com línia vermella.
Honestedat i prudència, la recepta familiar
La clarividència de Vallvé va quedar de manifest en tota la sessió, però especialment en el moment en què va fer una anàlisi de la situació actual en què es combina molta convulsió internacional (com la guerra d’Iran o la d’Ucraïna) amb una relativa tranquil·litat als parquets: “això és perquè una cosa va al marge de l’altra: el què provocaria un daltabaix seria una crisi de confiança en el mercat de futurs”. No obstant això, va reclamar una mirada prudent amb tota la situació geopolítica actual, entre altres coses perquè tots els índexs estan alts i “en algun moment hauran de baixar”. Justament “prudència” i previsió de correcció a la baixa és el mètode que recepta la filla de Maria Àngels Vallvé, Carme Hortalà que, juntament amb el seu germà Joan, assistia a primera fila a la jornada de True Leaders i també va intervenir a l’acte, entre emoció i somriures.
Carme Hortalà és manager a GVC Gaesco i és la filla que ha decidit seguir, de manera orgànica, les passes dels seus pares. No només es dedica a les finances sinó que també ha trencat sostres de vidre en convertir-se en la primera dona que presideix el Barcelona Financial Cluster i també la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona. Aquesta incorporació, fa més de vint anys, a la disciplina de GVC Gaesco ha convertit la companyia en una mena d’empresa familiar “per bé que no va néixer amb aquest propòsit”, diu Vallvé.
Efectivament, a diferència d’altres firmes, que es funden amb la visió que passi de pares a fills, GVC Gaesco va sorgir com un despatx professional autònom i que, amb el tren en marxa, va incorporar una de les seves filles com a directiva. I és així, de dona a dona, com una part molt important de la història de les finances a Barcelona viurà nous capítols encara per escriure.