Memòria i oblit prenen forma a Juno House amb l’art tèxtil de Blanca Nieto

El vel que difumina els records adquireix una nova dimensió en els llenços de Blanca Nieto, que barregen tela, colors i memòria. Amb la superposició de teles de gasa sobre el llenç, sargits i la combinació de colors que recusen records i oblit, Nieto reflecteix un present en el qual la nitidesa del moment es contraposa a un passat que es torna borrós. La seva obra s’exposa per primera vegada a Barcelona de la mà de Juno House i el seu projecte Beyond Art, impulsat per a donar visibilitat a artistes femenines.

“La memòria construeix la identitat de les persones; som el que hem viscut”, defensa Nieto, amb el nom artístic de Blannim. “Sense els teus records, deixes de ser qui ets, i els meus sargits expressen el vincle que tenim les persones amb els nostres records; aquesta cicatriu que ens deixa allò que hem viscut i que ens forma com a persones”, ressalta l’artista, que s’ha bolcat en la representació dels records davant, precisament, la seva poca capacitat memorística.

L’obra de Nieto, que forma part també de la iniciativa Kave Gallery de Kave Home, arriba a Barcelona després que la seva autora hagi passat per diverses ciutats. L’artista va estudiar Belles Arts a la seva Salamanca natal, i després es va traslladar a València per cursar un màster en disseny gràfic i il·lustració, faceta amb la qual es va estrenar en el món laboral en una multinacional Mallorca. A la recerca d’escenaris amb més espai per a la creativitat, es va incorporar després a una agència de publicitat a Madrid, fins que va arribar la pandèmia i, amb ella, un ERTO. “Vaig tenir temps llavors per reconnectar amb la pintura”, rememora Nieto. I, quan va arribar el moment de tornar a l’oficina, va optar per fer un gir en el camí i llançar-se de ple al món de l’art.

Ara, la seva memòria translúcida feta llenç aterra fins el 31 de desembre a Juno House, dins d’un Beyond Art que es proposa donar visibilitat al talent artístic femení, posant el focus ara en artistes emergents, com explica Beatriz de Vicente, impulsora de la iniciativa i consellera delegada de Juno House. Tot amb un objectiu: sumar per revertir la xifra que únicament el 30% de les exposicions individuals en museus i galeries espanyoles són de dones.

Amb aquest propòsit, Juno House preveu donar continuïtat a la iniciativa, que va arrencar amb Joana Santamans i per la qual han passat cinc artistes. El club aposta, a més, per posar en marxa exposicions que s’allarguin en el temps. “Volem assegurar-nos que l’impacte no es quedi en un únic acte, sinó que es tradueixi en exposicions llargues durant les quals Juno House estigui obert per a qui vulgui visitar-les”, remarca De Vicente, en pro de la visibilitat de les artistes i de la seva obra.

A més de posar en valor aquesta visibilitat, Nieto enalteix la iniciativa per la forma en la qual l’art es relaciona amb l’espai. “Mentre que en algunes galeries són parets blanques, Juno House s’assembla més a una llar, i s’acosta millor a com conviuen les obres en aquests llocs”, donant un context i abrigallant una obra que teixeix l’esfera dels records des de la memòria i l’oblit.