Durant dècades, Sant Adrià de Besòs ha estat marcada pel seu passat industrial. Les fàbriques, amb les Tres Xemeneies com a gran símbol —visibles des de bona part del litoral metropolità—, han definit la imatge d'una ciutat que, tot i compartir frontera amb Barcelona, sovint ha quedat relegada a la seva ombra. Aquest relat, però, està a punt de canviar. En els pròxims anys, Sant Adrià afrontarà una de les transformacions urbanes més ambicioses de l'àrea metropolitana, amb projectes que canviaran no només el seu urbanisme, sinó també el seu teixit econòmic i fins i tot la seva relació amb el mar.
L'arribada del grup de moda Inditex n'és un dels exemples més visibles. L'empresa fundada per Amancio Ortega traslladarà a Sant Adrià part de les oficines centrals —fins ara situades a Tordera— de quatre de les seves marques (Massimo Dutti, Bershka, Oysho i Lefties), en un nou campus de més de 164.000 metres quadrats. Pocs metres més enllà, les Tres Xemeneies —en desús des del 2011, quan Endesa va posar fi a l'activitat de la central tèrmica— es convertiran en la seu del Catalunya Media City, el futur hub dedicat a la formació, la recerca i la producció audiovisual, digital i del videojoc. La rehabilitació de l'antiga central tèrmica, que donarà forma a aquest nou equipament, té previst començar aquest mateix any amb l'objectiu que el complex pugui entrar en funcionament el 2028.
L'arribada d'Inditex i el futur Catalunya Media City expliquen bona part de la transformació que viurà Sant Adrià. Però per entendre realment el futur de les Tres Xemeneies també cal mirar més enllà de la nau de turbines. Perquè, mentre el focus s'ha posat en la rehabilitació del seu interior, al seu exterior també s'està gestant una transformació profunda. Els prop de 90.000 metres quadrats que envolten l'antiga central tèrmica es convertiran en un parc litoral dissenyat per adaptar aquest tram de costa als efectes del canvi climàtic.
Per donar forma a aquesta transformació, el Consorci del Besòs va convocar un concurs internacional d'arquitectura. La proposta guanyadora, batejada sota el nom de Verd i Blau: infraestructures resilients i amb un pressupost estimat de 13,7 milions d’euros, és obra de LANDLAB, un estudi de paisatge amb seu a Sant Cugat del Vallès; Aldayjover, un despatx d'arquitectura barceloní especialitzat en urbanisme i paisatge; i l'enginyeria Aquàtica.
Durant dècades, aquest tram de costa va estar ocupat per la central tèrmica de les Tres Xemeneies i altres instal·lacions industrials que van transformar completament el litoral. Ara, aquell paisatge vol deixar enrere aquest passat industrial. Després d'anys de treballs de recuperació ambiental, que han implicat també la descontaminació dels antics terrenys industrials i de la platja més propera —un procés que encara continua en algunes parts del litoral—, aquest espai començarà a recuperar part del seu caràcter natural. Allà on abans predominaven el formigó i les infraestructures industrials, el projecte vol incorporar vegetació pròpia del litoral i crear nous hàbitats que afavoreixin el retorn de la biodiversitat animal i vegetal.
Però la proposta va molt més enllà de crear un parc amb arbres i espais per passejar. Inspirada en els paisatges que antigament caracteritzaven la desembocadura del Besòs —abans que la industrialització transformés profundament el litoral— el projecte recuperarà dunes, llacunes, pinedes mediterrànies i prats inundables. Aquests elements naturals, però, no tindran només una funció decorativa, sinó pràctica: “ser capaços de respondre davant de temporals fluvials i marítims”, com defensen des de LANDLAB en la descripció del projecte.
Així, les dunes actuaran com una barrera natural davant dels temporals marítims; les llacunes i les zones inundables ajudaran a retenir l'aigua durant els episodis de pluja intensa perquè el terreny la pugui absorbir de manera gradual; i, finalment, la nova vegetació crearà espais d'ombra, reduirà la calor i afavorirà el retorn de la biodiversitat.
El futur del litoral també es dibuixa a les aules
Però la idea d'utilitzar el paisatge com una eina per adaptar-se al canvi climàtic —un dels principis que defineixen el projecte guanyador del parc litoral— no s'acaba en la proposta. Les Tres Xemeneies i el seu entorn també s'han convertit en un cas d'estudi per a una nova generació d'estudiants d'arquitectura i disseny, que les prenen com a punt de partida per imaginar noves maneres d'adaptar les ciutats al canvi climàtic.
Una d'elles és Laura Sun, estudiant d'Elisava, que en el seu treball de final de grau, Node. Del paisatge resilient al Land Art, planteja una nova manera d'entendre aquest espai. El projecte, tutoritzat per Daria de Seta —arquitecta de Garcés de Seta Bonet, un dels despatxos responsables de la rehabilitació de la nau de turbines juntament amb Marvel Architects—, va ser seleccionat per formar part del Grad Showcase de la universitat, que recull els treballs de final de grau més destacats de cada promoció.
“Les Tres Xemeneies presenten un paisatge totalment diferent segons l'època de l'any en què les visites. Recordo que la primera vegada que hi vaig anar era hivern i acabaven de passar diversos temporals: tot estava inundat. En canvi, a l'estiu sembla un paisatge gairebé desèrtic”, recorda Sun. Aquelles primeres visites li van fer entendre que les inundacions i els canvis del paisatge no eren una anomalia, sinó una característica pròpia d'aquest paisatge que limita amb les Tres Xemeneies. A partir d'aquí va començar a plantejar-se com l'arquitectura i el paisatge podien adaptar-se a aquestes condicions, sobretot tenint en compte que aquests episodis climàtics extrems seran cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic.
Sun tenia clar, però, que “no volia crear un paisatge artificial ni imposar una forma nova, sinó que m'interessava generar les condicions perquè fos la mateixa natura qui recuperés el seu espai”. Una idea que connecta amb un dels principis del projecte guanyador del futur parc litoral: aprofitar els processos naturals per adaptar aquest tram de costa als efectes del canvi climàtic.
En el seu cas, la necessitat de crear espais resilients al canvi climàtic també es va barrejar amb els records d'infantesa. Nascuda al sud-oest de la Xina, Sun va prendre com a referència les plantacions d’arros en terrasses que caracteritzen moltes zones del sud-est asiàtic per dibuixar un litoral esglaonat davant de les Tres Xemeneies. El resultat és una xarxa de passarel·les elevades de fusta que connecten la nau de turbines —on s'ubicarà el futur Catalunya Media City— amb el mar.
Pensades perquè les persones que treballin a l'interior o visquin a l'entorn puguin recórrer aquest espai, les passarel·les se situen a diferents nivells i permeten que la vegetació creixi lliurement per sota seu i al seu voltant. A més, incorporen obertures per on poden sobresortir els arbres, creant espais d'ombra al llarg del recorregut.
Les estructures també estan concebudes per conviure amb les inundacions: “si un temporal les malmet, es poden substituir fàcilment sense alterar el paisatge”, defensa. Així, més que impedir que el mar o la pluja ocupin aquest espai de manera puntual, la proposta assumeix que aquests temporals seran cada vegada més freqüents.. Per aquest motiu, Sun dissenya un paisatge que pugui inundar-se, transformar-se i recuperar-se sense perdre la seva funció ni la seva biodiversitat.
Tot i que la proposta de Sun no serà la que transformarà el litoral de les Tres Xemeneies, comparteix la mateixa filosofia que el projecte guanyador. Totes dues parteixen de la idea que el paisatge no ha de lluitar contra l'aigua, sinó conviure-hi. No és casualitat que la proposta de LANDLAB, Aldayjover i Aquàtica també incorpori un passeig elevat, situat a uns cinc metres i mig sobre el nivell del mar, que actuarà com una barrera davant de possibles inundacions. A més de connectar els diferents espais del futur parc, aquesta infraestructura ajudarà a protegir el litoral dels temporals i de la pujada del nivell del mar.
Encara que la transformació del litoral és una de les peces menys visibles d'aquest gran canvi, no és l'única. Al voltant d'aquest nou pol també es dibuixa una nova peça urbana: el Pla Director Urbanístic preveu la construcció de més de 1.700 habitatges —un 40% dels quals seran de protecció oficial—, la urbanització de prop de 183.000 metres quadrats d'espai públic i l'arribada del Trambesòs fins al Port de Badalona, amb dues noves estacions que reforçaran la connexió metropolitana.
En el seu conjunt, doncs, la transformació de l'entorn de les Tres Xemeneies és un projecte molt més ampli que un nou hub per l’audiovisual o la recuperació d’un edifici icònic. Es tracta d’una operació urbana ambiciosa que vol replantejar la relació entre ciutat, activitat econòmica i paisatge, convertint un espai durant dècades vinculat a la indústria en un dels nous eixos urbans de Sant Adrià de Besòs. Una ciutat que, després d'anys a l'ombra dels grans projectes metropolitans, afronta ara una gran metamorfosi.