Abans de la Sagrada Família, de la Pedrera, de la Casa Batlló o abans fins i tot que Gaudí es convertís en la icona universal que és ara, l’arquitecte va projectar una nau industrial a Mataró. Construïda entre 1878 i 1883 per a una cooperativa obrera, l’edifici conserva les primeres passes d’un arquitecte acabat de sortir de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, però que ja començava a explorar solucions constructives innovadores, allunyades de les convencionals.
La primera obra de Gaudí permet descobrir un arquitecte de 26 anys que començava a experimentar amb les idees que acabarien donant forma a cases i a temples ara emblemàtics. Així, les primeres passes de Gaudí no les trobem ni en torres altes ni en les formes sinuoses de grans cases senyorials, sinó en una nau de blanqueig de cotó on l’arquitecte va assajar, per primera vegada, algunes de les idees que acabarien definint la seva arquitectura.
Així, el que pot semblar una construcció discreta i funcional és en realitat una porta d’entrada a l’univers de Gaudí, que permet aprofundir en el seu llenguatge arquitectònic. La nau va ser construïda en un moment d’intensa transformació industrial de Catalunya, encarregada per Salvador Pagès, industrial tèxtil i fundador de la Cooperativa Obrera Mataronense.
La iniciativa s’inspirava en el cooperativisme que aspirava a millorar les condicions de vida dels treballadors. En aquest sentit, Pagès va projectar més que una fàbrica: volia que la cooperativa comptés amb habitatges, equipaments socials, espais educatius i serveis comunitaris. Per donar forma a aquest projecte ambiciós va apostar per un jove Gaudí que acabava de graduar-se a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’any 1878, Gaudí va iniciar la seva col·laboració amb la cooperativa; aleshores encara no havia construït cap dels edificis que el farien despuntar, i es trobava en una etapa de recerca i experimentació.
Del gran complex ideat per Gaudí només se’n van arribar a materialitzar algunes peces. El temps ha fet desaparèixer bona part del conjunt, però la nau de blanqueig de cotó i el pavelló de les latrines han perdurat fins a l’actualitat. No obstant això, la relació de Gaudí amb la cooperativa va anar més enllà dels edificis: l’any 1884 va dissenyar també l’estendard de la societat. De la peça original només se’n conserva una petita abella de bronze, actualment custodiada al Museu de Mataró. L’insecte simbolitzava la laboriositat i l’esperit col·lectiu que inspiraven el projecte cooperativista.
En l’antic recinte industrial, la gran protagonista és la nau on en aquella època es blanquejava el cotó. A primera vista, el seu interior transmet una sorprenent sensació d’amplitud. No hi ha columnes ni pilars interrompent l’espai al llarg de gairebé 600 metres quadrats de superfície, amb un sostre sostingut per una successió d’arcs parabòlics que dibuixen una estructura elegant i innovadora i, alhora, pràctica.
Aquells arcs constitueixen una de les grans aportacions de l’edifici, i Gaudí els utilitza aquí per primera vegada com a elements sustentadors. La seva forma permet distribuir les càrregues amb eficiència i crear espais diàfans amb una quantitat mínima de material. Amb els anys, aquesta solució es convertiria en un dels signes d’identitat de l’arquitectura de Gaudí. Amb els arcs i poca ornamentació, a la Nau Gaudí la bellesa rau directament en l’estructura arquitectònica, feta de fusta, ferro i maó.
A pocs metres de la nau es conserva una altra petita peça on el color sí que guanya protagonisme, potser de manera insospitada. Es tracta de l’edicle de les latrines, una construcció cilíndrica destinada als serveis sanitaris de la cooperativa. Malgrat les seves dimensions modestes, permet identificar alguns recursos que Gaudí recuperaria més endavant: la coberta incorpora un sistema de ventilació natural especialment avançat per a l’època, mentre que alguns detalls decoratius anticipen idees que reapareixeran en obres futures.
Després de dècades d’usos diversos i d’un llarg procés de recuperació patrimonial, l’edifici va ser restaurat el 2008. Dos anys més tard es va convertir en la seu del Museu d’Art Contemporani de Mataró i en l’espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat. D’accés gratuït i amb possibilitat de visites guiades i d’activitats familiars, la nau se suma a un patrimoni modernista mataroní que inclou joies com la Casa Coll i Regàs, de Josep Puig i Cadafalch, o el singular Mercat del Rengle, dissenyat per Emili Cabanyes.
La conversió de la Nau de Gaudí en espai expositiu fa dialogar les primeres intuïcions de l’arquitecte amb la creació artística contemporània. Ara, però, es prepara per acollir una exposició precisament sobre els orígens de Gaudí que, a partir del 2 de juliol, repassarà aquells anys de l’arquitecte a Mataró. Així, entre arcs parabòlics i estructures industrials, el visitant pot apropar-se a aquell Gaudí que descobria noves tècniques i creava un nou llenguatge universal.
Trobareu més informació sobre aquesta i altres obres singulars de Gaudí a visitar a prop de Barcelona aquí.