Com si fos una reacció a les protestes per la passarel·la de Louis Vuitton al Park Güell, i segurament alarmat per l’ambient de malestar per la massificació turística a Barcelona, l’Ajuntament ha creat els EGA (Espais de Gran Afluència) i els ha concentrat en setze espais prioritzats de moment en la Sagrada Família, el Park Güell i La Boqueria. Sí, el turisme té inconvenients i comporta molèsties. Tot i així, com a veí de la Sagrada Família afirmo rotundament que són molèsties assumibles i que quan vius al costat d’un monument que és Patrimoni de la Humanitat només faltaria que no vinguessin de fora a visitar-te. Ho saben a la Tour Eiffel, ho saben al Coliseu i ho saben al Big Ben. Jo m’he revisat i sé que no tinc ni un gram de turismofòbia, perquè sé que el turista no té la culpa de la mala gestió. El problema no ha estat mai el turista, sinó haver volgut fer de la ciutat una façana Bonica com si fos una àrea temàtica de Port Aventura o el Poble Espanyol. El problema no ha estat ni tan sols mai Louis Vuitton, el problema va ser menysprear els veïns i discriminar-los sense negociació ni comunicació. I és que el problema no són els hostes que vingueren: ells, benvinguts. El problema en el futur seran els gestors públics que de casa ens tragueren.
Ser un EGA suposa que se t’apliquin una sèrie d’accions que comprendran “reforços en la plantilla d’agents cívics o d’equips de neteja, retirada de mobiliari urbà obsolet, reordenació de l’estacionament d’autocars turístics o mesures de suport al comerç de proximitat”. Tothom que llegeix aquestes mesures hi pot veure un pegat, una solució d’urgència, una presa de mesures correcuita que poden sens dubte ajudar a una major gestió dels espais, però ni de lluny aborden el problema de fons. Tot plegat acompanyat d’una campanya de comunicació sota el paraigua del Pla Endreça amb lemes com Are you coming to Barcelona? We welcome you, but follow the rules! o Everyone is welcome. Be respectful and you’ll be respected, assenyalant clarament el turista com a presumpte culpable del malestar que es pugui crear. Un error, a parer meu: el turista no en té la culpa, de voler venir a veure una ciutat maca. El turista ha de ser benvingut i no veure’s assenyalat, i encara menys pel mateix ajuntament de la ciutat, quan el dèficit és evidentment d’un altre tipus. Dir al turista que es comporti és, ras i curt, eludir la responsabilitat. Per començar, que es comportin les autoritats.
El dèficit el coneixem tots, i el patim més enllà de la temporada alta: és un dèficit de seguretat, de neteja, de compliment de les ordenances (per part de locals i de foranis, inclòs allò d’anar en bicicleta per carrers on no es pot), de revisió (segurament a l’alça) dels preus dels hotels, de proliferació irregular d’apartaments turístics, de condicions de les llicències per establir comerços desarrelats, d’ofrena de l’espai públic per a fer esdeveniments que no connecten amb la població, de salaris de la gent local en comparació amb els preus del lloguer (i de la vida), de despersonalització de la ciutat i de confondre el posa’t guapa amb el posa-me’n una altra, xata.
No, no és el turisme, sinó l’abandonament al turisme com a principal àrea econòmica i la incapacitat de fer sentir el barceloní com a protagonista de la seva ciutat
No, no és el turisme, sinó l’abandonament al turisme com a principal àrea econòmica i la incapacitat de fer sentir el barceloní com a protagonista de la seva ciutat. Això no té res a veure amb que vinguin molts turistes: té a veure amb com ens sentim els barcelonins quan aquests turistes ja no hi són, quin greuge de tracte patim, quina diferència de condicions (econòmiques i socials) observem envers els foranis, quin grau de despatrimonialització d’allò que és de tots (vegi’s Park Güell) hem de suportar com a humiliació permanent, en quin grau de simple comissió de festes i festejos s’ha transformat l’Ajuntament. No, no són els hostes que vingueren. Si la casa estigués ben gestionada i en condicions, el problema dels hostes seria zero.
El turista només vol fer vacances a la ciutat, ser ben servit i no sentir que molesta. Que no molesti no és responsabilitat del turista, sinó dels nostres gestors públics. El problema el veu tothom: que ben aviat, si no deixem de fer el frívol i de buscar la foto, els qui esdevindrem hostes de la nostra ciutat serem nosaltres mateixos. De fet, i no per culpa de cap turista, aquest procés ja ha començat.
