Quan Fernando Belasteguín va decidir retirar-se, no va deixar de competir. Simplement va canviar de terreny de joc. Després de trenta anys com a jugador professional i 16 anys i vuit mesos com a número u del món del pàdel, l’argentí ha trobat a la capital catalana el lloc on construir un segon llegat: el d’empresari. Belasteguín ha substituït la recerca del següent títol per la construcció d’un projecte empresarial amb seu a Barcelona i vocació global, tot i que manté intactes molts dels principis que van marcar la seva carrera esportiva: la disciplina, la capacitat d’adaptació i una manera d’entendre l’èxit que no ha perdut mai de vista els seus orígens.
Aquests principis són, precisament, els que Belasteguín ha compartit en una nova sessió d'Esmorzars de Forquilla, el cicle de trobades organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, patrocinat per Indra i amb The New Barcelona Post com a mitjà col·laborador. Més que una conversa sobre victòries, derrotes i trofeus, l’argentí ha compartit la seva visió sobre una carrera esportiva de més de tres dècades i els aprenentatges que avui aplica als seus projectes empresarials, amb Barcelona com a centre d’operacions.
Encara que sempre rememora els seus orígens a Pehuajó (Buenos Aires), ha estat a Barcelona on ha construït la seva trajectòria professional i també la seva nova etapa com a empresari. I és també aquí on ha impulsat Bela Padel Center Barcelona, el club de pàdel més gran de la ciutat, amb un total de vint pistes. “M’oferien terrenys en diferents parts de Catalunya, però tenia molt clar que volia que l’epicentre del meu projecte fos Barcelona. Aquí s’unien un esport en plena expansió, la marca que havia construït durant la meva carrera i la mateixa marca Barcelona. Era una combinació estrella”, ha explicat Belasteguín.
El projecte, però, no va néixer a Barcelona. El primer Bela Padel Center va obrir a Alacant a finals de 2020, en plena pandèmia, com un banc de proves per validar la marca i la metodologia. Però Belasteguín sempre va tenir clar que el gran salt s’havia de fer a la capital catalana. Després de tres anys buscant la ubicació adequada, va trobar a la Zona Franca l’espai des d’on impulsar l’expansió internacional de Bela Padel Center. El club, inaugurat el setembre de 2025, s’ha convertit en el complex de pàdel més gran de la capital catalana, amb vint pistes —9 cobertes i 11 descobertes— i el restaurant Casa Bela, del xef Jordi Coloma.
Però el creixement d’aquest projecte no s’entén sense el mètode amb què Belasteguín ha construït tota la seva carrera. Més que oferir una recepta per a l’èxit, l’argentí ha repassat diferents episodis de la seva trajectòria esportiva, dels quals se'n poden extreure alguns dels principis que avuitambé expliquen la seva manera de liderar.
1. L’èxit comença per no oblidar els orígens
Els més de dos-cents títols que acumula amb prou feines apareixen durant la seva intervenció a l'Esmorzar de Forquilla. Tampoc ocupen un lloc a casa seva. Belasteguín ha explicat que, amb el pas dels anys, ha anat regalant tots els seus trofeus fins al punt que, "si algú entra avui a casa meva, difícilment podria dir si vaig treballar com a banquer o com a jugador de pàdel". També va voler sempre que els seus fills creixessin sense el pes de viure a la casa d’un campió i no descobrissin la dimensió de la seva carrera fins que fossin grans.
En comptes d'aturar-se en els trofeus, Belasteguín prefereix dedicar bona part del seu relat a les persones que van fer possible la seva carrera. Recorda els amics amb els quals va començar jugant a futbol i, més tard, a pàdel quan van construir la primera pista a Pehuajó; a l'entrenador que va convèncer els seus pares que tenia condicions per arribar lluny; a l'acompanyant del conductor d'autobús que li cedia el seient perquè pogués estudiar durant els viatges a Buenos Aires, i a uns pares que, malgrat no disposar dels recursos per costejar el circuit argentí, van fer tot el possible perquè continués competint. "Jo sortia el divendres de l'escola a la una de la tarda, viatjava nou hores en autobús fins a Buenos Aires, entrenava tot el cap de setmana i tornava el diumenge a la nit per arribar el dilluns a classe. Els meus pares ho tenien clar: si m'anava malament en els estudis no podia continuar jugant", ha recordat.
"El primer que cal fer quan jugues un esport de parella és deixar el teu ego de banda i saber adaptar-te al company. El pàdel moltes vegades es malinterpreta com un esport individual que es juga en parella"
Així, tot i que és a Barcelona —on viu des de fa gairebé vint anys— on ha construït bona part de la seva carrera professional i la seva nova etapa com a empresari, el seu relat torna constantment a Pehuajó, la localitat de la província de Buenos Aires on va créixer. Aquest vincle amb els seus orígens explica que un dels pròxims Bela Padel Center creui l’Atlàntic per obrir precisament a l’Argentina l’any 2027. Aquell mateix any també inaugurarà un centre a Andorra, consolidant una expansió internacional que ja arriba a Egipte i Turquia.
2. L'equip abans que l'ego
Però quan repassa la seva trajectòria professional, Belasteguín també posa el focus en els seus companys de pista, des d’aquells amb qui va fer els primers passos a Pehuajó fins a Juan Martín Díaz, amb qui va compartir tretze anys al capdavant del rànquing mundial. “El primer que cal fer quan jugues un esport de parella és deixar l’ego de banda i saber adaptar-te al company. El pàdel moltes vegades s’entén malament com un esport individual que es juga en parella. I no és cert: és un esport col·lectiu”, ha defensat.
"Durant trenta anys amb prou feines vaig gaudir de les victòries. Guanyava un torneig i el diumenge, a l'avió de tornada, anava anotant tot el que havia fet malament per entrenar-ho el dilluns"
Aquesta mateixa manera d’entendre l’esport és la que avui aplica als seus projectes empresarials. Belasteguín defensa la importància d’envoltar-se de persones que complementin les seves capacitats i de deixar l’ego de banda per construir equips. Ara bé, hi ha un requisit sobre el qual no està disposat a negociar: l’honestedat. “Pots tenir més o menys capacitat; això s’aprèn. Però per a mi l’honestedat és la línia vermella”.
3. Disciplina, obsessió i mètode
A més d'envoltar-se d'un bon equip, Belasteguín reconeix que, si alguna cosa li ha permès mantenir-se trenta anys en l'elit, ha estat una obsessió constant per millorar. "Durant trenta anys amb prou feines vaig gaudir de les victòries. Guanyava un torneig i el diumenge, a l'avió de tornada, anava anotant tot el que havia fet malament per entrenar-ho dilluns", ha confessat.
Aquest mètode, meticulós i gairebé obsessiu, tampoc ha desaparegut en la seva etapa com a empresari. Belasteguín darrere de l'expansió internacional de Bela Padel Center, del desenvolupament de la línia de pales i equipament esportiu Bela al costat de Wilson, de la nova gespa per a pistes de pàdel que ha impulsat amb Realturf i Padel Galis per reduir les lesions o de la direcció del torneig Miami Premier Padel P1. "No paro de pensar en noves idees i innovar. Si ja en la meva professió era obsessiu, fora de l'esport soc exactament igual", ha resumit. Una filosofia que ha volgut traslladar fins i tot a la seva línia de productes amb Wilson, ja que totes les pales de la col·lecció porten inscrit el mateix lema, "Un Belasteguín mai es rendeix".
4. El partit també es guanya fora de la pista
Més enllà dels seus projectes empresarials, Belasteguín també assessora esportistes d'elit, entre ells un jove pilot de Fórmula 1. La seva feina, però, no consisteix a ensenyar-los a competir, sinó a ajudar-los a construir tot el que hi ha darrere del rendiment: els hàbits (des del descans a l'alimentació, passant per la preparació mental), la disciplina i la manera d'afrontar la pressió quan encara estan fent els seus primers passos en l'esport professional. Perquè per a Belasteguín, bona part de l'èxit es construeix abans que comenci la competició.
5. Saber reinventar-se abans que sigui necessari
Però la llarga llista de projectes que avui impulsa Belasteguín no va sorgir quan va decidir penjar la pala. Al contrari: l'argentí ha explicat que tenia clar des de feia anys cap on volia orientar la seva carrera una vegada acabada l'etapa esportiva.
Aquesta capacitat per anticipar-se també ha marcat alguns dels moments més importants de la seva carrera esportiva. El primer va arribar el 2014, quan va posar fi a la seva històrica etapa amb Juan Martín Díaz. Convençut que el pàdel estava canviant, va optar per canviar de company per continuar competint al màxim nivell, una decisió que li va permetre mantenir-se al capdamunt del rànquing durant diverses temporades més.
La segona va arribar gairebé una dècada després. El 2023, amb 44 anys, va optar per retirar-se a la capital catalana abans que l'esport ho fes per ell. "Sempre volia entrenar més i ser més exigent amb el meu cos. I un dia em van dir que, amb aquesta edat, havia d'entrenar menys. Llavors vaig entendre que era el moment de reitrar-se", ha recordat. Una decisió que li va permetre tancar una etapa a temps i començar-ne una altra que feia anys que preparava. Perquè, per a Belasteguín, l'èxit sempre ha consistit a preparar-se per al següent partit, encara que aquesta vegada es jugui fora de la pista.