On hi ha lloc per a fer habitatge assequible a Barcelona?

Un dels motius pels quals escric sobre qüestions urbanes és que intento posar el meu coneixement al servei dels qui troben molt complicat això del planejament urbanístic, els paràmetres que es regulen i els diferents tràmits que comporta moure pedres al nostre entorn. Tenen raó; és àrid fins i tot per als que ens hi dediquem de fa temps i a mi m’agrada pensar que si obrim la professió i hi ha més participació ciutadana, podrem fer més eficaços tots aquest processos.

Si us poseu un plànol de Barcelona davant, i hi intenteu assenyalar tot el que està en projecte, us adonareu que pràcticament a tots als barris hi ha plans i projectes en marxa (alguns són dibuixos, altres estudis, plans o fins als més avançats que estan en obra). Alguns es coordinen des dels serveis centrals d’urbanisme (els que tenen una importància estratègica) i d’altres s’impulsen més a nivell de districte. Els periodistes de professió fan una feina excel·lent cobrint tot allò que l’ajuntament publicita, a través de notes de premsa i l’activitat plenària. Jo, que no tinc carrera de periodista i escric sense ofici, intento explicar allò que de vegades passa per alt a les notes de premsa però que és interessant difondre.

Per exemple, no sé si sabeu que al carrer Santander i a dalt de tot de la Rambla Prim hi ha prevista la construcció d’un nou barri amb 3.350 habitatges, és a dir, amb capacitat per a acollir-hi unes 8.000 persones. Es tracta d’un planejament redactat per iniciativa de l’Ajuntament, amb una significativa proporció de sòl públic. Serà una autèntica ciutat dins de la ciutat, però em sorprèn moltíssim que no n’hagi parlat cap mitjà. Ara mateix, té un pla urbanístic a punt d’aprovar-se definitivament i per tant en pocs anys s’hi veuran grues. I és una oportunitat per a plasmar-hi totes les prioritats que Barcelona s’ha marcat: d’una banda, és una reserva d’habitatge protegit imprescindible, amb 1.725 unitats que seran a preus assequibles. I de l’altra, per la forma dels carrers i la proximitat al futur Parc del Camí Comtal, una autèntica superilla ja projectada en origen com un microbarri amb edificacions altes als extrems i blocs de poca alçada al centre, per a posar en valor el paisatge de la riera d’Horta i assegurar la recuperació patrimonial de la Masia de Can Riera. A diferència de la zona de Sant Martí-Verneda, que va ser concebut com un polígon d’actuació per a concentracions residencials massives, el nou barri de dalt de tot de la Rambla Prim tindrà moltíssims espais lliures i verds. Caminant des del mar i fins al futur Parc del Camí Comtal, es notarà moltíssim el canvi de la ciutat del segle XX a la ciutat del XXI.

El tren que antigament sortia de l’estació de França, passant pel Clot i passant entre Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar per anar cap a França per Granollers va condicionar tota la plana deltaica del Besós. A l’est del tren hi ha uns terrenys industrials que s’han mantingut així molts anys per la determinació de l’administració franquista d’insistir en l’especialització industrial entre el tren i la Diagonal i més enllà de les Glòries. Actualment, hi ha moltes naus i edificis baixos, de trenta o quaranta anys d’antiguitat, sense massa renovacions, i molts solars buits, alguns de propietat pública. El nou pla urbanístic dibuixa sobre aquests terrenys uns futurs edificis ordenats segons les idees que són fruit d’un concurs que va guanyar l’equip de Forgas Arquitectes, després de propostes anteriors que no van prosperar.

I és una proposta audaç per a ordenar 300.000 m2, el 90% dels quals destinats a habitatge, amb una reserva d’activitats a les plantes baixes on s’hi podran fer usos comercials, serveis o d’oficines. Ambientalment, aquest tipus d’operacions són necessàries perquè permeten concentrar les cases a prop de les grans estacions de transport públic. I de pas, s’evita haver de consumir sòl rural en sòl urbà, que és una prioritat que s’han fixat totes les agendes europees.

Acompanyo aquest article dels dibuixos que il·lustren el pla urbanístic perquè pugueu entendre com serà físicament la proposta. I espero que tot plegat serveixi per a posar el focus als projectes amb capacitat transformadora de Barcelona.