Hi ha moltes Barcelones. Hi ha la ciutat dels grans monuments, la dels edificis modernistes que omplen les postals i la dels carrers que cada any recorren milions de visitants. Però també hi ha una altra Barcelona, més silenciosa i discreta, que poques vegades es cola als itineraris turístics: la de les torres amagades entre els arbres de Collserola, les cases singulars i els camins de muntanya.
És precisament aquesta Barcelona menys coneguda la que reivindica una nova edició d’Open Barri, la iniciativa impulsada per l’associació 48H Open House Barcelona en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura que enguany ostenta la ciutat. Després de posar el focus en Nou Barris durant l’hivern i en la Marina a la primavera, el projecte arriba a la seva tercera parada amb la seva edició d’estiu, dedicada als barris de muntanya de Sarrià i Vallvidrera. Una proposta que culmina aquest cap de setmana, després de quinze dies d’activitats i visites guiades, amb una jornada de portes obertes a 28 espais patrimonials habitualment poc accessibles.
El propòsit d’aquesta iniciativa és, com definia Elisenda Bonet —directora de 48H Open House Barcelona—, convertir la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura en “un exercici d’autoestima col·lectiva”. No només perquè els veïns puguin redescobrir el patrimoni del seu propi barri, sinó també perquè la resta de la ciutat s’apropi a unes arquitectures i unes històries que queden fora del centre i, per tant, de l’imaginari de la ciutat.
I per entendre aquesta altra Barcelona cal mirar enrere. Sarrià i Vallvidrera són dos barris amb una identitat pròpia, construïda a partir de la seva relació amb el paisatge i els camins de muntanya de Collserola. Durant segles, de fet, aquests dos barris estaven totalment desconnectats de la capital catalana: Sarrià era una vila independent i Vallvidrera un petit nucli de muntanya format per masies aïllades.
Però la seva gran transformació va arribar sobretot va arribar a finals del segle XIX i principis del XX. L’arribada del tren de Sarrià i, més endavant, la construcció del funicular de Vallvidrera van acostar aquests barris al centre i van convertir la muntanya en un lloc accessible per a les classes benestants barcelonines, que hi van trobar un refugi natural i un espai d’estiueg. Així van començar a aparèixer torres d’estiueig, jardins privats i cases modernistes que buscaven conviure amb el paisatge natural de Collserola.
Les classes benestants van trobar en aquests barris un refugi natural a la ciutat. © Elisabet Armora
Però Vallvidrera no només va atraure famílies que buscaven tranquil·litat: també es va convertir en refugi i espai de creació per a artistes i intel·lectuals com Carme Karr, Carles Riba, Conxita Badia o J. V. Foix. Algunes d’aquestes cases singulars i jardins privats han conservat fins avui la seva essència i seran precisament alguns dels espais que es podran descobrir durant l’Open Barri Estiu de 48H Open House Barcelona.
La ruta dels espais singulars
El punt de partida d’aquesta ruta per l’altra cara de Barcelona, que Open House visibilitza durant la jornada de portes obertes d’aquest cap de setmana, podria ser l’església de Sant Vicenç de Sarrià (dissabte de 10:30 a 14 h i de 16 a 19 h), el punt on comença la història urbana del barri. Documentada des de l’any 987, l’església recorda l’època en què Sarrià era una vila independent abans de quedar integrada dins Barcelona, l’any 1921. L’edifici actual, però, es va construir l’any 1781 amb un marcat estil neoclàssic, sobre els vestigis dels anteriors temples romànic i gòtic.
A pocs minuts, la Casa Orlandai (dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h) afegeix una altra capa de la història del barri. Aquesta antiga casa senyorial, projectada inicialment com a residència familiar de la família Galve, ha estat escola i avui és un dels espais culturals més actius de Sarrià. La ruta pot continuar cap al Palau dels Marquesos de Sentmenat (dissabte de 10 a 19 h), una de les grans finques que recorden el passat residencial de la zona. Originariament construïda com a masia agrícola, la casa es va transformar en residència senyorial al segle XVII quan passa a la família Sentmenat.
Abans d’enfilar-se definitivament cap a Collserola, la ruta amaga una altra sorpresa: la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri. Situada al barri de les Tres Torres, aquesta finca conserva l’essència d’una antiga torre de la zona transformada per l’arquitecte Bonaventura Conill, deixeble d’Antoni Gaudí, que hi va deixar l’empremta del modernisme.
Des d’allà, la ruta s’enfila ara sí per Vallvidrera, però no sense aturar-se al Tibidabo. Allà espera el Temple Expiatori del Sagrat Cor (dissabte de 10 a 19 h), una de les arquitectures més recognoscibles de l’horitzó barceloní. Construït al punt més alt de Collserola a partir del projecte de l’arquitecte Enric Sagnier, desenvolupat arran de la visita de sant Joan Bosco a Barcelona (1886), combina influències neogòtiques, neobizantines i monumentalistes.
A tocar del Tibidabo, la Torre d’Aigües (dissabte i diumenge de 10 a 14) és un exemple singular d’una època en què fins i tot les infraestructures aspiraven a convertir-se en monuments. Construïda per abastir d’aigua la Colònia del Doctor Andreu, la seva singularitat està precisament en la decisió de convertir un element purament funcional en una arquitectura emblemàtica: en lloc d’amagar el dipòsit sota terra, es va aixecar una torre de 40 metres d’alçada.
La ruta ascendeix fins a la Colònia Busquets (dissabte i diumenge de 10 a 14 h), un dels espais que millor resumeixen la Vallvidrera de l’estiueig burgès. Impulsada a principis del segle XX per l’ebenista i decorador Josep Busquets i Cornet, aquesta urbanització formada per torres envoltades de jardins conserva encara l’esperit d’aquella època en què les famílies barcelonines buscaven la calma de Collserola sense allunyar-se de la ciutat. Però aquesta visita permetrà anar més enllà de la façana: el públic podrà entrar a l’interior d’un dels habitatges de la colònia i descobrir una arquitectura domèstica plena de detalls modernistes.
Per a qui vulgui aprofundir encara més en aquesta ruta, l’Open Barri també ofreix altres activitats que permeten anar més enllà de l’arquitectura, amb exposicions o visites guiades. Uns barris aue fins i tot es poden assaborir a través del paladar, ja que a cada edició del festival d’arquitectura s’ha pensat en una tapa inspirada en la identitat del barri. En el cas de Sarrià i Vallvidrera, aquesta és cinghiale (porc senglar) de Collserola amb polenta fregida, que aquest cap de setmana es pot degustar en espais com Casa Trampa, Kasa Hanaka o el Cafè Orlandai.