Cap coet arriba a l'espai sense un motor. Abans del compte enrere, abans de l'enlairament i abans que un satèl·lit entri en òrbita, hi ha una tecnologia imprescindible que fa possible la missió: el seu sistema de propulsió. Sobre aquesta tecnologia ha construït el seu negoci Pangea Propulsion. Vuit anys després de néixer a Barcelona Activa, la startup catalana ha inaugurat una nova planta de 1.000 metres quadrats a l'Hospitalet de Llobregat des de la qual fabricarà, assemblarà i assajarà motors i sistemes de propulsió per a satèl·lits i coets.
Amb aquesta nova planta, la companyia vol deixar enrere la fase de desenvolupament de prototips per a fer el salt a la producció industrial i convertir-se en un dels grans especialistes europeus en propulsió espacial. Una ambició que queda reflectida només creuar l'entrada de la nau, on un gran missatge rep els visitants: “No només somiem amb el futur de l'exploració espacial. Nosaltres l'enginyem”. Més que un simple lema, la frase resumeix el moment de canvi i creixement en què es troba Pangea. Perquè com ha resumit durant la inauguració de la planta Adrià Argemí, conseller delegat de la companyia, les noves instal·lacions “marquen el pas de la demostració tecnològica a la fabricació del producte”.
La nova planta ocupa una antiga nau industrial situada a l'entorn on Barcelona impulsa un dels seus grans projectes de futur amb l'ampliació de Fira Barcelona. Allà, Pangea ha invertit un milió d'euros —el primer d'un pla de set milions previst per als pròxims tres anys— per a posar en marxa unes instal·lacions que marcaran l'inici de la seva etapa industrial. L'objectiu és concentrar sota un mateix sostre tot el procés de fabricació, des de la producció de components fins a l'assemblatge, la integració i la validació dels seus sistemes de propulsió.
Aquest salt industrial arriba en ple creixement per a la companyia catalana, que també té seu a Tolosa, un dels principals pols aeroespacials del continent. Pangea Propulsion va tancar 2025 amb una facturació de quatre milions d’euros i, uns mesos abans, havia captat 23 milions d’euros en una ronda de finançament liderada per Hyperion Fund, la primera operació del fons impulsat per Pablo Casado. Un impuls que també s’ha traduït en l’equip: la plantilla ha crescut fins a prop d’un centenar de treballadors, al voltant de 60 d’ells enginyers, i la previsió és incorporar una trentena de professionals més durant els pròxims tres anys.
Entre impressores 3D, maquinària de precisió i una sala blanca per a l’assemblatge de components crítics, Pangea vol escriure la següent etapa del seu creixement. Les noves instal·lacions permetran a Pangea produir el seu catàleg de sistemes de propulsió: Nereus, per a satèl·lits; Arkos i Kronos, motors per a coets reutilitzables; a més de desenvolupar solucions a mida per a altres empreses del sector.
Un motor per a l’autonomia espacial europea
Però la companyia també aspira a anar més enllà i exercir un paper clau en una indústria espacial europea que busca reduir la seva dependència tecnològica de potències com els Estats Units o la Xina. Perquè encara que Pangea no fabrica coets complets, sí que fabrica els motors i sistemes de propulsió que fan possible que s’enlairin.
Així, de la mateixa manera que fabricants aeronàutics com Airbus o Boeing recorren a empreses especialitzades per equipar els seus avions amb motors, la startup catalana vol convertir-se en aquest proveïdor per a la indústria espacial europea. El seu objectiu és subministrar motors i sistemes de propulsió a fabricants de llançadors, operadors de satèl·lits i altres companyies del sector.
"Avui no només inaugurem una nova planta, sinó que assumim un paper en la sobirania tecnològica europea. Volem ser l’especialista europeu en propulsió; fabricar motors per a tot l’ecosistema", ha afirmat Argemí durant un acte que ha reunit una àmplia representació institucional vinculada a la indústria, la defensa i el sector aeroespacial.
"Ara depenem massa d'altres; necessitem construir el nostre propi camí europeu", ha defensat Jordi Hereu, ministre d'Indústria i Turisme durant la inauguració a la qual també han assistit Miquel Sàmper, el conseller d'Empresa i Treball; David Quirós, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat; representants del Ministeri de Defensa, inversors, socis industrials i membres del cos diplomàtic. "Tant de bo aviat puguem emocionar-nos amb el llançament d'un gran coet europeu i saber que el seu cor, el seu motor, està fet a Barcelona", ha afegit el ministre.
Una ambició que també va reivindicar Argemí, convençut que l'espai serà un dels grans motors industrials de les pròximes dècades: “Els galions van transformar el comerç global, els trens van canviar el comerç, els avions van connectar els continents. Avui ja estem entrant en la revolució espacial. No deixem que en aquesta revolució siguem espectadors, sinó líders”. Una revolució espacial per a la qual Catalunya no només compta amb Pangea Propulsion, sinó amb tot un sector espacial que ja suma 83 empreses, que generen 237 milions d'euros de facturació i ocupació per a més de 1.800 professionals.