Pau Casals va ser un dels grans músics del segle XX, però el seu llegat va molt més enllà dels escenaris. Va revolucionar la manera de tocar el violoncel, va portar la música de Bach a públics d'arreu del món i va convertir el seu prestigi internacional en una eina per defensar la llibertat, els drets humans i la pau. Aquesta doble faceta, artística i humana, és el fil conductor de l’exposició Pau Casals, música per la pau, que es pot visitar gratuïtament al Palau Robert de Barcelona fins al pròxim 10 de gener.
Estructurada en cinc àmbits, la mostra coincideix amb el 150è aniversari del naixement del músic del Vendrell i proposa un recorregut per la seva trajectòria artística i el seu compromís amb la pau. Fotografies, objectes personals, documents originals i audiovisuals permeten acostar-se a un artista que va entendre que el seu talent també comportava una responsabilitat davant del món.
Una vida entre la música i la pau
Nascut al Vendrell el 1876, Pau Casals va destacar com a violoncel·lista, director d'orquestra i compositor. En un primer àmbit introductori de l’exposició, es recull la biografia de Pau Casals, un dels músics més destacats del segle XX.
L’artista va transformar la tècnica del violoncel, va perfeccionar l'ús de l'arc i la digitació i es va convertir en el primer gran virtuós modern d'aquest instrument. Fora dels escenaris, va ser un defensor incansable dels drets humans. Exiliat després de la Guerra Civil, mai no va de deixar de denunciar les injustícies i de defensar la pau.
La música, molt més que una partitura
Per a Pau Casals, tocar bé no era suficient. La música havia de commoure, transmetre emocions i establir una connexió amb qui l'escoltava. Entenia les partitures com a obres vives, obertes a la interpretació, i no com a textos que calia reproduir mecànicament.
Un dels espais més destacats d'aquest segon àmbit està dedicat a les Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, que va descobrir quan tenia tretze anys a Barcelona. Casals les va donar a conèixer al gran públic fins a convertir-les en peces essencials del repertori per a violoncel. Documents originals i dos grans audiovisuals permeten endinsar-se en la seva manera d'entendre i interpretar la música.
"Per a Pau Casals, tocar bé no era suficient. La música havia de commoure, transmetre emocions i establir una connexió amb qui l'escoltava"
Quan el silenci es converteix en protesta
La trajectòria de Pau Casals també va estar marcada pels grans conflictes del segle XX. Defensor de la democràcia i dels drets humans, es va negar a actuar en països on no es respectaven les llibertats, com l'Alemanya nazi, la Rússia soviètica o l'Espanya franquista.
Acabada la Segona Guerra Mundial, va convertir el seu silenci musical en una forma de protesta davant l'actitud dels països aliats envers la dictadura de Franco. Paral·lelament, va ajudar milers de refugiats republicans i persones afectades per la guerra. Aquest compromís pren força en el tercer àmbit de l'exposició, amb fotografies de gran format i paraules del mateix Casals que expliquen per què considerava que un artista no podia mantenir-se al marge de les injustícies.
Una veu per la pau arreu del món
El compromís pacifista de Casals va adquirir una dimensió internacional, especialment durant la Guerra Freda, quan l'amenaça nuclear va reforçar la seva defensa del diàleg entre els pobles i del paper de les Nacions Unides. Nominat al Premi Nobel de la Pau el 1958, va actuar tres vegades davant l'ONU i el 1961 va tocar a la Casa Blanca convidat pel president John F. Kennedy. En els darrers anys de la seva vida va portar l'oratori El Pessebre a més de cinquanta ciutats del món en una gira que va anomenar Croada per la Pau.
L'exposició convida a reviure aquests moments en un petit auditori on es poden sentir El cant dels ocells i diversos discursos del músic, acompanyats d'imatges d'arxiu. També s'hi exhibeixen documents com la seva candidatura al Nobel o la carta d'agraïment de Kennedy.
Un llegat que continua viu
El recorregut acaba amb les reflexions de personalitats com Albert Einstein, Thomas Mann o Zubin Mehta, i entrevistes a músics actuals i altres veus que valoren la vigència del seu llegat.
Comissariada per Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals, la mostra és organitzada per la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals i la Fundació ”la Caixa". Després de Barcelona, viatjarà al CaixaForum Madrid al febrer i després al Museu Pau Casals del Vendrell.