La poesia no sempre demana calma i silenci. També pot néixer de la gana, del desig o de la necessitat de trencar amb allò establert. Pot ser crit, moviment o provocació, però també sortir del paper, ocupar un escenari, barrejar-se amb la música o convertir-se en imatge. Aquesta és la poesia “desatada” que reivindica NUDO, Festival de Poesía Desatada, la cita literària que celebra deu anys portant a Barcelona una creació poètica que no entén de fronteres ni de formats.
Fins al 4 d’octubre, el festival tornarà a escampar-se per diferents espais de la ciutat (des de Casa Seat fins al Convent de Sant Agustí, passant per Casa Amèrica Catalunya, el bar Trampolí de la Fundació Joan Brossa o fins i tot una terrassa a l’aire lliure) amb una programació que posa en diàleg la poesia amb altres disciplines i maneres de crear. Paula Melchor, Elsa Moreno, Raúl Quinto, Míriam Cano, Esmeralda Berbel o Martí Sales són algunes de les veus que hi participaran, en unes jornades que també incorporaran collage, videopoesia, música, rituals i performance. Aquesta edició pren l’apetit com a punt de partida —la gana de crear, de descobrir i d’anar cap a allò desconegut— i proposa entendre’l també com una forma de resistència.