CaixaBank i Microsoft han impulsat els Premis WONNOW, un guardó...
Tot i que més de la meitat del seu negoci...
L'empresa és el projecte personal d'una jove emprenedora tarragonina que...
La primera incubadora europea de fàbriques d'impressió 3D arrenca amb...
La companyia preveu contractar 50 treballadors a la capital catalana...
L’impuls que ha tingut Barcelona per posicionar-se en els primers...
La startup barcelonina de transport corporatiu ha rebut el suport...
El centre tecnològic de l'empresa britànica de software per supermercats...
L'agregador barceloní de botigues que venen a Amazon ja ha...
Josep Coll, advocat de propietat intel·lectual, explica en el monòleg...
Les dues escoles de negocis barcelonines se situen per darrere...
Si hi ha una cosa típica d’un/a barceloní/na de soca-rel...
El saló de la construcció de Fira de Barcelona creix...
Una taula rodona acostarà les experiències d'empreses emergents com Mundimoto,...
“Abans de res, jo soc actor i ho he estat...
Sara Catalán no només vol exportar allò bo dels models...
Assistir a un concert de música culta amb un nadó...
'El zoo de vidre', a la Biblioteca Nacional, és una...
El grup farmacèutic barceloní creix a doble dígit gràcies a...
Els projectes previstos entorn de la capital catalana acumulen un...
Mobile World Congress és un nom poc clar. No sé la intenció que els creatius que el van escollir tenien quan van passar de 3GSM a MWC però després d’assistir-hi des que va aterrar a Barcelona provinent de Cannes l’any 2006 crec que en tinc alguna pista. La traducció que veureu per tot arreu és la de ‘Congres de la Telefonia Mòbil’ que és totalment erroni.
El mòbil és un aparell de transició entre els ordinadors electrònics com l’ENIAC de 1946 —167 m2 de la Universistat de Pensylvania, els enginyers hi treballaven a dins— i l’ordinador invisible o internet de les coses. El mòbil no és un telèfon: és un ordinador. De fet és un ordinador que té més potència computacional que tots els ordinadors de la NASA combinats que van portar la humanitat a la Lluna. Han passat només 50 anys. La tendència és a que la intel·ligència, la capacitat de computació, l’emmagatzemament es trenqui en mil bocins i s’escampi pel nostre entorn en forma de sensors, actuadors, núvols i algorismes intel·ligents. Quan això passi res no serà ordinador o tot serà ordinador i haurem de parlar de l’ordinador invisible, un ordinador a escala planetària. Per tant, i tornant al nom del congrés, hauríem de traduir ‘Mobile World Congress’ per ‘Congrés del Món Mòbil’ (o de tot allò mòbil).
El que em porta a parlar de les coses essencials que, com deia el pilot, “són invisibles als ulls”. I això és particularment cert en tecnologia. Les tecnologies invisibles són aquelles que tenen el poder de transformar persones i societats, són aquelles que només percebem quan no les tenim. La nova piràmide de Maslow del primer món apuntala les necessitats fisiològiques, les de seguretat i les socials, amb el Wi-Fi i per sota l’electricitat. No us he d’explicar com la necessitat d’endollar el mòbil passa per damunt de totes les altres si teniu la bateria per sota el 50% a les 12 del migdia. Els enginyers es trenquen les banyes en com fer córrer el 5G sobre xarxes 4G i per definir els estàndards de televisió per la propera generació de pantalles 16K, però el que ens canvia la manera de ser és el 4G i el 4K de Netflix. Una tecnologia esdevé socialment rellevant quan deixa de ser-ho pels tecnòlegs.
Al MWC no s’hi va a veure productes, s’hi va a veure persones. Aquelles persones amb les quals portes tot l’any treballant-hi, aquells amb qui has preparat un contracte multimilionari, aquells amb qui vols preparar el contracte de l’any que ve. Els mercats són persones i aquest encara més.
Una altra cosa invisible són les relacions humanes. El MWC del 2018 no és com el “Salón del Automóvil de Barcelona ciudad de ferias y congresos” del 1965. Ara hi ha internet; els productes, les revisions, les novetats, les crítiques, les anàlisis i les filtracions són per tot arreu a la xarxa. El mòbil més punter, que es va presentar ahir diumenge al vespre, al cap d’uns minuts ja corria per la xarxa i avui al matí algú l’haurà obert peça a peça per veure què porta. Al MWC no s’hi va a veure productes, s’hi va a veure persones. Aquelles persones amb les quals portes tot l’any treballant-hi, aquells amb qui has preparat un contracte multimilionari, aquells amb qui vols preparar el contracte de l’any que ve. Els mercats són persones i aquest encara més.
I la darrera cosa que no veurem al MWC són els milers de viatges que les empreses catalanes faran a tot el món. Que 120.000 professionals vinguin cada any a la ciutat ens hauria d’enorgullir a tots, però important com és aquest fet, per al futur del país ho són més encara totes les relacions que fan les empreses i professionals locals en cinc dies escassos de congrés; unes relacions que només es podrien establir viatjant al lloc d’origen de les empreses assistents, una inversió en temps i diners difícilment assumible per una empresa. Aquesta tampoc no es veu.
A banda d’això, Samsung presenta un mòbil amb més de tot —aquest any el titular és la càmera—, algú presenta un mòbil amb menys de tot —només truca i té una bateria que dura una setmana—, el 5G continua essent el futur, i debatem sobre les oportunitats i les amenaces de la intel·ligència artificial; una tecnologia no és ni bona ni dolenta per se però tampoc és neutra. Menció especial pels assistents intel·ligents de veu que ens faran parlar molt aquest any (joc de paraules intencionat). Però tot això ja ho veureu.
Mobile World Congress és un nom poc clar. No sé la intenció que els creatius que el van escollir tenien quan van passar de 3GSM a MWC però després d’assistir-hi des que va aterrar a Barcelona provinent de Cannes l’any 2006 crec que en tinc alguna pista. La traducció que veureu per tot arreu és la de ‘Congres de la Telefonia Mòbil’ que és totalment erroni.
El mòbil és un aparell de transició entre els ordinadors electrònics com l’ENIAC de 1946 —167 m2 de la Universistat de Pensylvania, els enginyers hi treballaven a dins— i l’ordinador invisible o internet de les coses. El mòbil no és un telèfon: és un ordinador. De fet és un ordinador que té més potència computacional que tots els ordinadors de la NASA combinats que van portar la humanitat a la Lluna. Han passat només 50 anys. La tendència és a que la intel·ligència, la capacitat de computació, l’emmagatzemament es trenqui en mil bocins i s’escampi pel nostre entorn en forma de sensors, actuadors, núvols i algorismes intel·ligents. Quan això passi res no serà ordinador o tot serà ordinador i haurem de parlar de l’ordinador invisible, un ordinador a escala planetària. Per tant, i tornant al nom del congrés, hauríem de traduir ‘Mobile World Congress’ per ‘Congrés del Món Mòbil’ (o de tot allò mòbil).
El que em porta a parlar de les coses essencials que, com deia el pilot, “són invisibles als ulls”. I això és particularment cert en tecnologia. Les tecnologies invisibles són aquelles que tenen el poder de transformar persones i societats, són aquelles que només percebem quan no les tenim. La nova piràmide de Maslow del primer món apuntala les necessitats fisiològiques, les de seguretat i les socials, amb el Wi-Fi i per sota l’electricitat. No us he d’explicar com la necessitat d’endollar el mòbil passa per damunt de totes les altres si teniu la bateria per sota el 50% a les 12 del migdia. Els enginyers es trenquen les banyes en com fer córrer el 5G sobre xarxes 4G i per definir els estàndards de televisió per la propera generació de pantalles 16K, però el que ens canvia la manera de ser és el 4G i el 4K de Netflix. Una tecnologia esdevé socialment rellevant quan deixa de ser-ho pels tecnòlegs.
Al MWC no s’hi va a veure productes, s’hi va a veure persones. Aquelles persones amb les quals portes tot l’any treballant-hi, aquells amb qui has preparat un contracte multimilionari, aquells amb qui vols preparar el contracte de l’any que ve. Els mercats són persones i aquest encara més.
Una altra cosa invisible són les relacions humanes. El MWC del 2018 no és com el “Salón del Automóvil de Barcelona ciudad de ferias y congresos” del 1965. Ara hi ha internet; els productes, les revisions, les novetats, les crítiques, les anàlisis i les filtracions són per tot arreu a la xarxa. El mòbil més punter, que es va presentar ahir diumenge al vespre, al cap d’uns minuts ja corria per la xarxa i avui al matí algú l’haurà obert peça a peça per veure què porta. Al MWC no s’hi va a veure productes, s’hi va a veure persones. Aquelles persones amb les quals portes tot l’any treballant-hi, aquells amb qui has preparat un contracte multimilionari, aquells amb qui vols preparar el contracte de l’any que ve. Els mercats són persones i aquest encara més.
I la darrera cosa que no veurem al MWC són els milers de viatges que les empreses catalanes faran a tot el món. Que 120.000 professionals vinguin cada any a la ciutat ens hauria d’enorgullir a tots, però important com és aquest fet, per al futur del país ho són més encara totes les relacions que fan les empreses i professionals locals en cinc dies escassos de congrés; unes relacions que només es podrien establir viatjant al lloc d’origen de les empreses assistents, una inversió en temps i diners difícilment assumible per una empresa. Aquesta tampoc no es veu.
A banda d’això, Samsung presenta un mòbil amb més de tot —aquest any el titular és la càmera—, algú presenta un mòbil amb menys de tot —només truca i té una bateria que dura una setmana—, el 5G continua essent el futur, i debatem sobre les oportunitats i les amenaces de la intel·ligència artificial; una tecnologia no és ni bona ni dolenta per se però tampoc és neutra. Menció especial pels assistents intel·ligents de veu que ens faran parlar molt aquest any (joc de paraules intencionat). Però tot això ja ho veureu.