Fa no gaires anys, la xarxa mòbil predominant era el 3G. Avui, el 5G s’ha convertit en una tecnologia pràcticament omnipresent. Però mentre la ciutadania encara s’hi adapta, laboratoris i empreses d’arreu del món ja treballen en la següent frontera: el 6G. Més que un simple salt de velocitat, aquesta nova generació de telefonia mòbil aspira a transformar la manera com persones, dispositius i entorns es connecten i interactuen. Ara com ara, però, el 6G encara no és una realitat comercial, sinó una línia de recerca, amb infraestructures de tot el món definint les bases del futur de les telecomunicacions. I és precisament en aquesta fase cabdal —quan encara cal decidir què serà possible i en quines condicions— que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) impulsa el 6GLabNet, una infraestructura pensada per avançar en el desenvolupament i la prova de tecnologies de 5G avançat i 6G.
Aquesta nova infraestructura, pionera a l’Estat i una de les poques que existeixen a Europa, té un objectiu clar: crear un entorn real on provar i validar aquestes noves xarxes de telefonia mòbil. Però es tracta de molt més que un simulador informàtic o un laboratori: és, en realitat, “una xarxa privada de comunicacions mòbils com la dels operadors comercials, però pensada per fer recerca”, explica Anna Umbert, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i una de les impulsores del projecte. “El fet de poder fer proves en un entorn real fa que et trobis amb problemes que un simulador no et dona”, afegeix la investigadora, des d’interferències d’altres dispositius o condicions ambientals variables.
En la pràctica, el 6GLabNet es concreta en una xarxa de fibra òptica d’alta capacitat que connecta dos punts estratègics per a la UPC: el Campus Diagonal Nord, a Barcelona, i el Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels. Són 32 quilòmetres de distància enllaçats gràcies a una fibra cedida per la Generalitat de Catalunya, on cada campus actuant com a node de transmissió i recepció de dades.
Finançada amb prop de quatre milions d’euros del programa europeu Horizon 2020, la infraestructura utilitza freqüències reservades per a ús propi, fet que permet a la universitat operar la seva pròpia xarxa mòbil sense dependre d’un operador comercial. És la universitat, per tant, qui gestiona els dispositius, controla el funcionament de la xarxa i defineix els serveis de forma independent. Així, a diferència de les xarxes de telefonia mòbil dels operadors comercials, condicionades per factors com l’elevat volum d’usuaris, les interferències o les limitacions reguladores, la xarxa permet recrear escenaris que s’assemblen molt als del món real, però amb control total de les condicions.
Tot i que el projecte ja obre la porta a la generació 6G, es preveu que aquesta nova generació de telefonia mòbil no sigui una realitat comercial fins a 2030. Fins a arribar aquell horitzó temporal, centres de recerca d’arreu del món treballen per definir-ne els requisits, els serveis i les tecnologies necessàries. “Ara mateix estem en fase d’especificació, una fase cabdal perquè permetrà després fabricar els dispositius compatibles”, recorda Umbert.
La infraestructura incorpora una de les característiques que segur que tindrà la generació de telecomunicacions del futur: la latència ultrabaixa. La latència és el temps que triga una dada a viatjar d’un punt a un altre i tornar. Com més baixa és, més ràpid i immediat és el funcionament de la xarxa. Aquesta rapidesa és essencial per a tecnologies com la conducció autònoma o la cirurgia remota, on qualsevol retard pot tenir conseqüències crítiques. En el cas del 6GLabNet, les proves mostren latències inferiors al mil·lisegon, fet que permet estudiar amb precisió quines aplicacions realment necessiten aquesta velocitat extrema i fins a quin punt. “Si estàs realitzant una operació a distància, necessites que la xarxa sigui hiperràpida per assegurar-te de no posar en risc el pacient”, exemplifica Umbert.
Així més, la xarxa utilitza freqüències mil·limètriques (FR2), capaces de transportar grans volums de dades però amb un abast més limitat. “Són de les primeres antenes d’exterior d’aquest tipus instal·lades a Espanya”, destaca la investigadora, característica que situa el 6GLabNet com una infraestructura singular no només a escala Estatal sinó també europea. A més, la xarxa incorpora intel·ligència artificial integrada, que li permet autoconfigurar-se i optimitzar el seu funcionament en temps real sense dependre de la intervenció humana.
Des de la conducció autònoma fins a la cirurgia a distància
Les aplicacions potencials del 6G són tan àmplies com encara incertes. Des de vehicles autònoms fins o sensors agrícoles que monitoritzen camps amb precisió mil·limètrica, el 6GLabNet ja serveix com a banc de proves per a escenaris reals. De fet, la UPC ja treballa en aquesta xarxa amb projectes com el 6G-EWOC, una sèrie de vehicles equipats amb sensors capaços d’enviar dades en temps real sobre el seu entorn. A més, des de la universitat també s’hi fan proves amb drons en moviment en col·laboració amb el DroneLab —infraestructura que el centre dedica a aquests dispositius—, i aplicacions agrícoles a l’Agròpolis de Viladecans, amb sistemes de monitoratge de cultius d’alta precisió.
Però aquestes no són les úniques aplicacions que podria tenir la xarxa 6G, que també podria obrir noves oportunitats en àmbits com la robòtica avançada, les cirurgies a distància o la realitat augmentada o les experiències immersives en temps real. En camps com el de la mobilitat urbana les possibilitats són igualment inimaginables. “Els vehicles connectats amb aquestes noves xarxes podrien comunicar-se entre ells i amb la infraestructura de la ciutat per optimitzar el trànsit en temps real, o per fins i tot ajustar semàfors o redirigir el trànsit en cas que hagin de deixar passar una ambulància”, exemplifica Umbert.
Més enllà de la tecnologia, el 6G es concep com una evolució que busca fer la connectivitat més integrada, eficient i sostenible respecte a les xarxes 5G. “Es tracta de fer-nos la vida més segura, més connectada”, resumeix Umbert, amb xarxes que no només siguin més potents, sinó també més eficients energèticament i segures.
A banda de les proves acadèmiques, amb grups de recerca de la UPC ja treballant en diferents proves a la infraestructura des de fa mesos, el 6GLabNet també està obert a empreses i centres de recerca que vulguin testejar tecnologies abans del seu desplegament comercial. La infraestructura permet fins i tot crear particions de xarxa —els anomenats slices— per adaptar-se a les necessitats de cada projecte.
Aquesta obertura de la infraestructura a empreses i centres de recerca no només té un valor tècnic o científic. També s’inscriu en un debat més ampli sobre el futur tecnològic d’Europa. En un context en què les infraestructures digitals estan dominades per grans potències, disposar de capacitat pròpia de recerca i desenvolupament esdevé clau per a la Unió Europea. En aquest marc, Barcelona emergeix com una de les ciutats on aquesta innovació pren forma, gràcies a la combinació d’universitats, centres de recerca, administració i teixit empresarial que fan possible, entre tots, infraestructures com el 6GLabNet, i que la consoliden com un dels entorns de referència per al desenvolupament de les telecomunicacions.
