Facundo Alexander García té 19 anys, viu al Raval de Barcelona i estudia Hostaleria. El seu camí no ha estat fàcil, com el de molts joves que creixen en contextos de vulnerabilitat derivats de factors de desigualtat estructural. La manca d’oportunitats que ell i la seva família han viscut ha condicionat tant el seu desenvolupament acadèmic com les seves expectatives de futur. El punt d’inflexió va arribar quan va entrar en contacte amb la Fundació de l’Esperança, entitat de la xarxa CaixaProinfancia que acompanya socioeducativament infants i joves vulnerables molt més enllà del reforç escolar.
En travessar la porta de la Fundació de l’Esperança, al barri Gòtic de Barcelona, en Facundo saluda els educadors i companys —molts ja amics— amb la proximitat de qui se sent com a casa. A l’aula, berenen i xerren una estona abans de començar la rutina d’estudi. “M’agrada tenir un espai còmode on centrar-me en els estudis i també el suport dels educadors que m’ajuden amb les activitats”, explica.
Disposar d’un lloc estable per a l’aprenentatge marca una diferència per a aquests joves: “Molts no disposen d’un ambient adequat per estudiar a casa i algunes famílies no poden donar-los l’acompanyament necessari. Aquí es poden concentrar i rebre el suport que necessiten”, argumenta Gabriela Macchi, educadora de la Fundació de l’Esperança.
Gabriela Macchi: “Les famílies arriben amb necessitats de suport acadèmic i social”
Les entitats que formen part de la xarxa CaixaProinfancia es converteixen en espais de referència per als nois i noies perquè la seva tasca no es limita només a ajudar-los amb els deures: “Les famílies arriben amb necessitats de suport, tant en la part acadèmica com en la social: també busquen un espai segur on els seus fills puguin relacionar-se i generar vincles”, afirma Macchi.
Un suport educatiu per millorar l’accés a més oportunitats
Segons l’estudi La educación en la sombra en la península ibérica, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, a Espanya el 25 % dels estudiants de 6 a 18 anys rep classes particulars fora del sistema educatiu formal. Aquesta necessitat d’apuntar els fills a classes de reforç amplifica les desigualtats educatives en imposar una major pressió financera sobre les famílies amb pocs recursos, ja que implica la reducció del seu pressupost en altres partides. La investigació revela, per tant, una bretxa tant en la probabilitat d’assistir a les classes com en la despesa destinada a aquestes en funció del poder adquisitiu.
La Fundació de l’Esperança atén famílies en situació de vulnerabilitat que, segons l’educadora, “sovint estan també limitades per no parlar l’idioma o pel desconeixement de l’entorn i del sistema educatiu”. Per a aquests infants i joves, l’acompanyament de CaixaProinfancia és fonamental per superar la seva etapa escolar: “És un espai que els permet desenvolupar-se de manera integral i per a les famílies és molt important, i així ens ho transmeten”.
El 2025, el programa va atendre més de 67.000 infants i joves en situació de vulnerabilitat a tot Espanya oferint-los reforç educatiu, suport emocional, activitats de lleure i temps lliure, i orientació professional. Dels menors atesos, el 84,7 % va aconseguir acabar i graduar-se a l’ESO. A més, el percentatge d’abandonament escolar entre els participants se situa al voltant del 3,54 %, molt per sota de la mitjana en contextos vulnerables.
Les entitats, a més, treballen en xarxa coordinant-se amb instituts, escoles i serveis socials. “Això ens ajuda a activar altres recursos si veiem que algú necessita suport addicional”, apunta Macchi, subratllant l’abast global de l’atenció que duen a terme a la Fundació de l’Esperança.
En el cas d’en Facundo, aquest suport va ser clau per afrontar les seves dificultats educatives i millorar les seves habilitats de lectura i escriptura, cosa que li va permetre avançar en els seus estudis i començar a imaginar un futur professional. “Quan en Facundo va arribar a la Fundació el vam ajudar a organitzar-se i a entendre com gestionar els seus estudis, i el vam orientar per esbrinar què li agradaria fer en el futur”, recorda Macchi. Actualment està cursant un cicle formatiu de grau mitjà en Hostaleria, un sector que el motiva especialment: “El meu objectiu és treure’m el títol de la formació. En un futur em veig treballant de cambrer, parlant amb els clients”, assegura.
Compartir el compromís social: d’usuari a voluntari
A més de l’equip tècnic i educatiu, la Fundació de l’Esperança compta amb persones voluntàries que acompanyen el dia a dia dels joves. Raquel Lalueza n’és una. Dona suport a les classes de reforç i a les activitats de lleure i esport: “Aquests nois tenen un comportament exemplar: són educats, respectuosos, molt participatius i empàtics”, descriu.
“Com a ciutadans tenim l’obligació d’ajudar les persones que no tenen una situació tan favorable per promoure la igualtat d’oportunitats”
Per a Lalueza, el voluntariat ha estat també una escola i li ha fet prendre consciència de les desigualtats de partida que afronten moltes famílies: “Crec que com a ciutadans tenim l’obligació d’ajudar les persones de la societat que no tenen una situació tan favorable per promoure la igualtat d’oportunitats”, reflexiona.
Aquest compromís social dels monitors i dels voluntaris es trasllada als mateixos joves. En el cas d’en Facundo, el seu vincle amb l’entitat l’ha portat a fer la formació de monitor de lleure. Vol formar part de l’equip en el pròxim casal d’estiu. El seu arrelament amb el barri i la comunitat es completa amb les tasques de voluntariat que fa a la Comunitat de Sant’Egidio de Barcelona, una organització que assisteix persones sense llar: “Som un grup de joves que ajudem a qui està al carrer i necessita abric i menjar”, explica.
La família d’en Facundo va conèixer la Fundació de l’Esperança mentre buscava un casal per al seu germà petit. Aquesta casualitat li va permetre accedir a un acompanyament integral que ha anat transformant la seva trajectòria, ajudant-lo a superar barreres personals i acadèmiques, i a construir-se un projecte propi de futur. Per a Macchi, la clau és que “els joves coneguin tots els recursos que tenen al seu abast no només per superar l’escolarització obligatòria, sinó també per poder continuar creixent a la vida”.
