La quilla d’un possible segon vaixell medieval emergeix a les obres de la Ciutadella del Coneixement

El subsol de Barcelona segueix amagant restes i petjades d’una ciutat amb milers d’anys d’història. Al solar on s’ubicarà el futur centre de recerca científica de la Ciutadella del Coneixement, els arqueòlegs han fet un nou i sorprenent descobriment, després de l’embarcació del segle XV desenterrada fa unes setmanes i batejada com a Ciutadella I. Ara en aquest espai ha aparegut el fragment d’una quilla, la peça de fusta que actua com a columna vertebral d’un vaixell, ja que connecta la popa amb la proa. Una peça que s’ha trobat separada del vaixell Ciutadella I, motiu pel qual els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi que podria pertànyer a una segona embarcació medieval, tot i que no es descarta que pugui ser una part desmembrada de la nau ja trobada.

La quilla, de gairebé tres metres i mig de llargada i trenta centímetres d’amplada, es va trobar durant el procés d’extracció de les peces del vaixell medieval descobert a mitjans d’abril. La peça havia quedat enganxada a un dels pilots de les obres, amb el risc que es fracturés si es continuava excavant sense precaució. En aquell moment, els arqueòlegs van procedir a excavar-la manualment per a poder alliberar-la amb èxit i, un cop assegurada, una màquina excavadora va facilitar-ne l’extracció definitiva. En un dels extrems de la quilla s’hi pot observar una junta que indica que la peça encaixava amb una roda de proa o de popa, un detall que apunta que el fragment es tracta d’un extrem de la quilla i no pas d’un element central.

Tot i que el fragment es troba en un bon estat de conservació, els arqueòlegs no podran determinar si es tracta d’una part desmembrada del vaixell medieval Ciutadella I o d’una segona nau fins d’aquí a sis mesos o un any, un cop s’hagi realitzat un estudi detallat de l’estratigrafia i l’anàlisi dels materials. Una de les característiques més destacades d’aquesta nova peça, segons ha comentat Santiago Palacios, arqueòleg que dirigeix l’excavació, és la presència d’un solc longitudinal tallat a la part superior de la quilla, anomenat gresa. Aquesta característica correspon a la forma de construir vaixells de gran tonatge destinats a rutes comercials de la tradició atlàntica, mentre que les restes del vaixell batejat com a Ciutadella I apuntaven que es tractaria d’una nau de tipologia constructiva mediterrània.

Després d’aquest segon descobriment, el Servei d’Arqueologia de Barcelona, que lidera el procés de conservació del vaixell amb l’empresa Arqueòlegs.cat, no descarta poder desenterrar nous fragments durant les obres de la Ciutadella del Coneixement, ja que calculen que encara queda un 15% per excavar dels 7.000 metres que ocupen les obres. En paral·lel a l’excavació arqueològica de la totalitat del solar, els arqueòlegs continuen amb els treballs de restauració de l’embarcació trobada a mitjans d’abril.

Tot i que les fustes del vaixell medieval són “bastant consistents”, segons la restauradora Delia Eguiluz, es tracta d’un procés delicat ja que la fusta, tot i ser un material emprat per a la construcció naval al llarg de tota la història, es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire. Per aquest motiu, les peces s’extreuen i es dipositen de forma immediata en piscines d’aigua habilitades al voltant de l’excavació, que permeten mantenir els fragments en un medi humit. A més, un sistema de reg constant assegura que els fragments de la nau que encara no s’han extret puguin conservar-se en condicions òptimes, així com també la nova quilla trobada.

De moment ja s’han extret les dues peces verticals, anomenades palmaralls, que travessen la nau, i actualment s’estan retirant les trenta quadernes horitzontals de l’embarcació. L’equip d’arqueòlegs preveu que l’extracció de totes les peces es pugui completar en un termini màxim de quinze dies. Posteriorment, les piscines d’aigua es traslladaran al centre de conservació de la Zona Franca, on es dipositaran dins d’uns contenidors per a la neteja intensiva de totes les fustes.

Amb tot, es calcula que el procés de conservació s’allargarà fins a cinc anys, ja que també s’aplicarà resina perquè les peces puguin conservar-se en sec, i fins i tot ser exposades en un museu, com les del vaixell medieval Barceloneta I, trobat a unes obres properes a l’estació de França i actualment exposat al Museu d’Història de Barcelona. Per a poder estudiar l’embarcació sense manipular les seves peces directament, l’equip d’Arqueòlegs.cat ha elaborat un model tridimensional del vaixell, que permet visualitzar-lo des de tots els angles amb una gran precisió i preservar digitalment les restes tal com han estat trobades.

En aquest solar on es realitza l’excavació arqueològica, a cinc metres sota el nivell del mar, s’ubicarà el futur aparcament soterrani de BSM, empresa pública que ja gestionava l’antic pàrquing que durant anys havia ocupat aquest espai, on històricament s’havia situat el Mercat del Peix. Les excavacions, però, no han d’endarrerir el curs de les obres que s’estan desenvolupant en aquest espai, amb la previsió de finalitzar-les a inicis de l’any que ve, perquè l’aparcament pugui entrar en funcionament durant el primer trimestre de 2026. Posteriorment, s’alçaran els tres edificis que conformaran el punter centre d’investigació, amb professionals del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).