Diu el refrany popular que pel maig cada dia un raig i també tres dies de Cercle d’Economia en estat pur. En aproximadament 365 dies n’hi ha prou per calibrar el pas del temps, agafar una mica de perspectiva i saber com avança el món empresarial.
L’any passat es tractava de Reactivar el futur i vaig anotar aquestes 12 reflexions empresarials:
1. “Gestionar millor no és només una qüestió de competència tècnica, sinó de lideratge i coratge”
2. “La visió estratègica és fonamental més enllà de les crisis geopolítiques”
3. “La gent intenta anticipar-se a allò que passarà, però és més interessant veure què ha passat”
4. “Crear el millor terreny de joc és decidir quines són les prioritats”
5. “El talent és el factor més rellevant a l’hora d’atraure companyies. S’ha de defensar, vendre i consolidar la gran marca de Barcelona”
6. “L’únic risc és no assumir cap risc”
7. “La tecnologia ha de salvar les persones i no substituirà les experiències emocionals”
8. “El líder necessita tenir molta credibilitat per inspirar, la gent ha de creure en tu i per tant, has de fer allò que dius”
9. “Les meves opinions han anat canviant a mesura que també canviava el món, però els meus valors són els mateixos”
10. “L’ordre no és casual en un Estat social”
11. “El que més ha canviat la nostra vida en els últims anys és la tecnologia”
12. “Tenim el deure moral de ser optimistes”
Amb el futur encara en stand by, la reunió d’enguany ha fet referència a El món a prova. Veníem del lema de l’economia, la geopolítica i les oportunitats de progrés i l’estratègia, la productivitat, el benestar o el canvi s’hi han sumat gairebé un any després. Aquest cop, m’he animat a apuntar fins a 15 reflexions citades.
1.“Per resoldre la productivitat necessitem visió a llarg termini i una resposta multifactorial”
2. “Cap partit pot renunciar a fer política”
3. “El perill no és només l’extrema dreta, sinó les polítiques actuals: sense adonar-nos-en, sense soroll, retrocedim”
4. “El propòsit és gairebé més important que guanyar diners. L’ambició és gasolina i la diferenciació és fer-ho d’una altra manera en un món hipersaturat”
5. “Abans apreníem a fer una feina, avui aprendre és la feina. L’aprenentatge és el motor”
6. “La societat s’ha d’unir davant els grans reptes i això implica col·laboració publicoprivada”
7. “Hem d’estar motivats per cuidar-nos. La prevenció de la malaltia es troba al cap”
8. “La tecnologia reflecteix la societat que hem creat. Intel·ligència natural i artificial? Entre el paradís i l’apocalipsi. El gran repte és que l’empresari canviï l’organització de l’empresa al voltant de la IA”
9. “L’elefant blanc de la burocràcia és de gran complexitat per a les empreses. El sistema no es refia de l’individu. Les preguntes són com i quan l’Administració ha de garantir el compliment de la normativa”.
10. “La llibertat que ens cal durant el segle XXI és la innovació”
11. “Allò que no es pot plagiar és el talent que ens fa diferents, més productius i més competitius”
12. “Els empresaris assumeixen riscos i canvien les normes de joc. Necessitem una societat que posi l’empresari al centre de la creació de riquesa”
13. “Tenim una gran falta de lideratge polític a Europa”
14. “El temps i els diners tenen un cost de productivitat”
15. “No hi ha d’haver vertigen a l’hora de mirar el futur”
Una perspectiva personal
Queda només per afegir a cau d’orella que el Premi José Manuel Lara qui deia que “amb ambició i passió, les coses es fan realitat” ha sigut per a la marca de sabates made in Elche que porten algunes ministres d’Espanya (Hoff) i per a un grup d’estrelles de rock que s’autodefineixen com a “lampistes de canonades musicals” (Bmat).
Menció a banda mereixen algunes de les preguntes del president del Cercle, Jaume Guardiola, com entrevistador o la cita From papers to business (and money) del tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Valls, que recorda a la sempre anhelada transferència de coneixement entre la universitat, l’empresa i la societat. Make it happen.
Les referències a Jacques Delors qui va ser president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995 han sigut constants. És popularment considerat com “l’arquitecte del mercat únic, la unió monetària o l’Erasmus”. Potser l’únic que li va faltar va ser complir la missió (im)possible de la unió fiscal a Europa a la qual també ha fet menció el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, poc abans de fer la seva darrera compareixença pública sense saber encara qui serà el seu substitut.
Al president del Banc Sabadell, Josep Oliu, als membres del consell d’administració i a l’equip directiu tothom els ha preguntat el mateix. El plat estrella no era només el sopar patrocinat per Damm, sinó l’OPA hostil del BBVA al Sabadell. Hi ha qui diu que el BBVA presidit per Carlos Torres no s’hauria arriscat a tensar tant la corda si no estigués gairebé segur que el fons BlackRock, l’inversor mexicà David Martínez i companyia acceptaran l’oferta. Jo no ho tinc gens clar.
Ara bé, el clam unànime empresarial i polític tant a Catalunya com a Espanya és que el Banc Sabadell continui sent el Banc Sabadell i no repetir en cap dels casos la història de Caixa Catalunya. A mi, ja em perdonareu, però sovint em ve al cap aquell cafè que vaig fer ja fa anys a casa del desaparegut escriptor José Martí Gómez després de publicar Los Lara. Aproximación a una família y a su tiempo (Galaxia Gutenberg i La Maleta de Portbou) on em va recordar que “Isidre Fainé i José Manuel Lara van intentar fusionar La Caixa i el Banc Sabadell, però Josep Oliu ho va frenar”. Casualitats de la vida, va presentar aquest mateix llibre a la seu del Cercle d’Economia.
La reinversió industrial de La Caixa presidida per Isidre Fainé amb noves inversions a Telefónica, Colonial, Puig, Naturgy, ACS i qui sap si Agbar en un futur no molt llunyà també ha ocupat gran part de la conversa empresarial. Diuen que ja es nota la petjada d’Ángel Simón com a nou conseller delegat de CriteriaCaixa.
La laudatio del catedràtic Andreu Mas-Colell davant l’atenta mirada del Rei Felip VI —va parlar una bona estona en català— no va passar desapercebuda i va reivindicar la importància del compromís europeu en ciència i emprenedoria. Ja ho diu Mas-Colell que “els economistes servim per a tot”. El matrimoni format per Ugur Sahin i Özlem Türeci, cofundadors de BioNtech que va desenvolupar la primera vacuna contra la covid, ha agafat el relleu dels anteriors premiats Mario Draghi, Úrsula Von der Leyen i Rafal Trzaskowski en l’entrega del Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea. En el seu discurs hi van figurar l’empatia, la justícia, l’ètica, la cooperació o el respecte per la vida i el medi ambient.
Per cert, el cardiòleg Valentí Fuster és l’investigador científic més citat de la història d’Espanya. Almenys així el va presentar la periodista Verónica Sanz de qui Fuster va estirar el fil conductual per anunciar bones i males notícies sobre malalties cardiovasculars i obesitat, alhora que el doctor Josep Tabernero alertava que cada any es diagnostiquen 20 milions de persones amb càncer al món i a partir de 2030 ja seran 30 milions. Una desgràcia.
El director d’Educació de la OCDE, Andreas Schleicher, i el catedràtic Xavier Sala-i-Martin van ser dos dels ponents estrella que més van agradar a l’audiència. Tant és així que el primer es va gairebé duplicar en espai i temps entre el Palau de Congressos i la seu del Cercle d’Economia per reflexionar sobre l’educació i els exàmens Pisa, alhora que Sala-i-Martin afinava el sentit de l’humor dels presents dient que Europa era àmpliament coneguda per la seva regulació. I al loro, que tenim la IA a la butxaca. Sembla que la burocràcia i la reforma de l’Administració preocupen cada cop més al públic empresarial que veu com cada any es publiquen prop d’un milió de pàgines als boletins oficials de les administracions o que Espanya ocupa la posició 30 del rànquing del Banc Mundial en facilitació a l’hora de fer negocis.
L’economista Xavier Vives bromejava sobre “el monopoli” d’informes de competitivitat a la UE per part dels exprimers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta. L’informe Letta sobre la importància del mercat únic és prou clar a l’hora d’afrontar les principals preocupacions de la productivitat i la taxa d’atur. Ara bé, per si algú encara ho dubtava, apunta que els mercats financers no estan integrats principalment per raons polítiques.
La política i el Barça no han faltat tampoc a la cita del Cercle. El candidat Victor Font que tot just feia unes hores que li havia demanat “fer un pas al costat” al president Joan Laporta s’ha assabentat del comiat “oficial” de Xavi Hernández com a entrenador mentre escoltava la valoració electoral del president Pedro Sánchez que elogiava la feina feta pel president Pere Aragonès, de la mateixa manera que unes hores abans ho havia fet l’alcalde Jaume Collboni. Quedi per escrit que és la primera vegada que escolto un polític elogiant en públic un polític d’un altre partit, però suposo que és cosa de la lògica dels pactes en temps de diàleg.
I és que com deia l’escriptor francès Honoré de Balzac, sembla que “tot poder és una conspiració permanent”.
