Apriori, el retorn de Tuset Street

En el tram que delimiten Balmes i Tuset, fa mig segle que Flash Flash i Giardinetto es reparteixen l’herència simbòlica de la Gauche Divine i la fidelitat d’una clientela militant. Al número 19 del mateix carrer, obria fa un any Apriori, un local que reivindica el concepte de “restaurant amb ambient” i que té la delicadesa d’oferir una cuina digna a tot aquell que vulgui prendre un mos i una copa abans d’endinsar-se en alguna discoteca dels voltants.

Quatre millennials (Adrià Duarte, Òscar Cugat, Inés Arroyo i Borja Lario) són els socis d’un projecte que ha conviscut amb l’èxit des del primer dia. Joves, encara que sobradament connectats, aquest grup ha convertit Apriori en el nou lloc de moda d’aquesta transitada zona, confiant en la seva visió de negoci i valent-se de la seva extensa xarxa de contactes.

Duarte, que en els darrers deu anys ha compaginat la direcció de la discoteca Costa Breve amb altres projectes vinculats a la comunicació i el màrqueting, coneix bé l’entrellat de l’Upper Diagonal més noctàmbul. Cugat es troba com peix a l’aigua dins l’ecosistema influencer, i abans d’Apriori va crear una plataforma que ajuda les empreses a optimitzar la relació amb els influenciadors. Arroyo, representant d’aquest col·lectiu i fundadora de la firma de moda sostenible Laagam, ho peta fort a Instagram. Com a dada, el seu número de seguidors supera la població de Terrassa.

Lario, el xef, va formar-se a les cuines de Tickets i Bodega 1900, dos restaurants que la pandèmia ha castigat amb duresa, desembocant en sengles canvis de nom i propietat. Aquí, el jove cuiner adapta el registre i fuig d’artificis superflus, sent coherent amb la línia de plats “senzills i elaborats amb ingredients de qualitat” que proposa Apriori.

Alguns exemples d’aquesta cuina són la stracciatella amb garoina o el carpaccio d’escamarlans amb ous de peix volador i pinyons. Dues combinacions polides i que funcionen sense necessitat de buscar la foto amb creativitats forçades.

A la carta d’Apriori també hi trobem alguns clàssics, d’execució impecable, com la russa, l’esqueixada o uns tomàquets amb ceba tendra que ens recorden que l’estiu sempre passa massa ràpid. El preu mitjà, sense vins ni copes, es troba al voltant dels 35 euros per cap.

Pels esmorzars, els socis d’Apriori han encertat de ple. La seva aliança amb Sacha i Mantequerías Pirenaicas fa que els croissants, entrepans i truites esdevinguin opcions infal·libles. Del cafè i del te se’n cuida un altre expert en la matèria: Cafés El Magnífico. Amb aquesta petita ambaixada de Mantequerías Pirenaicas, a les truites del Flash Flash els hi ha sortit competència.

Si Federico Correa i Alfonso Milà van vestir el Flash Flash de blanc i el Giardinetto de verd, l’estudi Quintana Partners ha triat el vermell per dotar d’identitat l’espai d’Apriori. L’interiorisme, un element important del restaurant, busca diferenciar de manera clara les dues plantes del local.

A dalt, el dibuix del terra de gresite, les fustes i els miralls es combinen per transmetre la sensació de confort relaxat d’una cafeteria europea. Tant la barra com les taules, suficientment il·luminades, permeten esmorzar-hi, dinar-hi o sopar-hi sense haver d’engegar la llanterna del mòbil.

A baix, la cosa canvia. Hi ha penombra al final de l’escala. Una altra barra, on s’hi serveixen còctels, dona pas a un menjador vermellíssim, que es va transformant en dancefloor a mesura que la gent acaba de sopar. Aquí hi ha menys llum, i la que ens arriba ho fa filtrada pel serrell de les làmpades o per mitjà dels filaments de les mil bombetes que decoren el sostre. En aquest espai del restaurant, els dimecres s’hi programa música acústica en directe i tots els dijous, divendres i dissabtes, aterra un DJ perquè la nit s’enlairi.

L’atmosfera nocturna es completa amb cortines de vellut, una columna de miralls i un neó vermell on s’hi llegeixen dues paraules: “Lo Verdadero”. Un lema enigmàtic que els responsables del projecte volen vincular a la identitat del local, com ho demostra la repetició constant d’aquesta idea en la comunicació digital del restaurant.

Sens dubte, cada generació haurà imaginat una definició diferent per un tema tan complex com és “allò veritable”, però fent una ullada a les parets d’Apriori, cobertes de fotografies dels anys 60 –on hi veiem diferents celebrities americanes gaudint d’animades nits de farra– sembla que aquí la reivindicació de l’autenticitat es tradueix en una mirada fantasiosa cap al passat.

Si fa 50 anys, la Gauche Divine va voler convertir el carrer Tuset en Tuset Street pel seu anhel de futur, avui els millennials busquen “allò veritable” en àlbums de fotos en blanc i negre. Canvien els noms, però les ganes de gresca continuen intactes i una bona truita sempre ve de gust.

Montaigne, que no era DJ, però sí influencer, va avisar-nos: “La vida és ondulant.”