Al Raval es poden trobar locals amb personalitat. Aquí no hi ha franquícies (o gairebé no n'hi ha), ni multinacionals del fast food. Perquè la majoria són petits establiments, fruit de l'esforç, l'afany i les ganes d'emprenedors i emprenedores que lluiten diàriament per continuar aixecant la persiana.
Al barri més divers, multicultural i políglota de la ciutat comtal es pot viatjar amb el paladar de punta a punta del país, travessar mars i oceans, i assaborir plats plens d'imaginació, de tradició o d'harmonia.
Aquí van cinc propostes per descobrir un altre Raval. El Raval que no compta amb altaveus mediàtics, sinó amb el boca-orella que escampa la notícia: que bé que es menja al Raval!
Las Fernández, un mos transgressor del Bierzo
C/ Carretas, 11 (Del 3 al 26 d'agost, tancat per vacances)
Berta, Bibiana i Beatriz (Las Fernández) donen nom a aquest local que, des dels seus orígens, ja fa dues dècades, continua apostant per la cuina casolana, de qualitat, elaborada amb producte de proximitat i amb aquest punt underground inconfusible.
Els productes del Bierzo són marca de la casa i no hi ha dubte que aquestes tres germanes bercianes fan pàtria a Barcelona i conquisten els seus comensals amb els seus vins mencías maridats amb embotits i cecines de la terra. Això sí, el seu ingredient “secret” és un altre, perquè Las Fernández és “més que un restaurant”. “Portem més de 20 anys oferint cuina honesta i creativa, feta amb molt d'amor i en ambient familiar. Com ens agrada dir, Denominació d'Origen Bierzo amb fusió mediterrània”, confessa Berta.
I sens dubte, Las Fer, com ja se les coneix al barri, són la confirmació que amb senzillesa, amor i creativitat es poden fer grans plats; i acompanyar-los d'un ambient i atmosfera amb segell propi.
Na Mindona, des de la Mallorca més autèntica
C/ de la Riereta, 8 (Del 9 al 19 d'agost, tancat per vacances)
Ja fa més d'una dècada, tres amics mallorquins van decidir obrir en ple Raval un petit restaurant on cuinar els plats amb els quals havien crescut. Receptes sense artificis, sense reinterpretacions ni focs d'artifici. Només sabors heretats, producte de qualitat, temps i una cuina que desprèn aromes a romaní, fonoll, llorer i oli d'oliva.
En aquesta tasca mallorquina no hi ha al·lusió a la Mallorca dels famosos. Perquè aquí professen una cuina de tasca, honesta i profundament casolana, d'aquelles que conviden a demanar mitges racions per continuar descobrint sabors.
Dionís treballa en una diminuta cuina mentre a la sala tot succeeix sense protocols innecessaris. Perquè a Na Mindona el que importa és el que arriba a la taula. Platets com el frit mallorquí i el tumbet cuinats a foc lent, les coques de trempó de massa impecable, els caragols a les herbes, les mandonguilles plenes de matisos o una inoblidable sípia amb ceba que tants habituals recomanen demanar.
També mereix un capítol a part el rebost mallorquí. Les ensaïmades arriben des d'Algaida, el poble d'una de les propietàries; no hi falten embotits tradicionals com el camaiot o la carn-i-xulla, ni begudes tan illenques com el palo o el licor d'ametlla. Tot contribueix que l'experiència sigui, probablement, la més autèntica de cuina mallorquina que pot viure's a Barcelona.
Makan Makan, un petit tresor indonesi
C/ De la Lluna, 4. (Del 3 al 31 d'agost, tancat per vacances)
Makan Makan és un petit tresor gastronòmic amagat al cor del Raval. “Un espai al Raval on menjar relaxat i sense presses”. De fet, Makan makan significa, literalment, “menja, menja”. Una invitació a asseure's, compartir i gaudir d'una cuina on cada plat és un delicat equilibri entre dolç, picant, àcid, salat i aquest inconfusible perfum d'espècies fresques que fa viatjar molt abans del primer mos.
Darrere d'aquesta cuina hi ha Andrey Finanta, criat en una comunitat xinesa de Java, una de les illes més poblades d'Indonèsia. Després de viure una temporada a Sídney i d'endurir-se en diversos restaurants asiàtics de Barcelona, va decidir obrir juntament amb la seva parella i soci, el dissenyador Imanol Ossa, un restaurant on cuinar els sabors amb els quals va créixer.
Aquí no hi ha concessions a la moda ni receptes maquillades per agradar a tothom. La carta recorre algunes de les elaboracions més emblemàtiques d'Indonèsia amb el respecte de qui cuina des de la memòria. El rendang, cuinat lentament fins que la carn queda melosa i les espècies impregnen cada fibra. El nasi goreng, probablement l'arròs fregit més cèlebre del sud-est asiàtic.
Els satay, acompanyats d'una cremosa salsa de cacauet. Els currys, les sopes aromàtiques, les verdures saltejades… Tot elaborat amb aquesta barreja de galanga, citronel·la, cúrcuma, gingebre, fulles de llima kaffir, coco i xilis que converteix la cuina indonèsia en una de les més fragants del món.
I tot això, en un menjador sense artificis on l'important mai ha estat seguir tendències, sinó oferir una cuina honesta, amb aromes asiàtics que difícilment es poden trobar en un altre lloc de la ciutat.
La Prudencia del Raval, cuina amb ànima
C/ Abat Safont, 11 (Del 14 al 25 d'agost, tancat per vacances).
“En un barri on tot canvia, La Prudencia del Raval ha trobat la fórmula per ser inoblidable: cuina amb ànima, creativitat sense pretensions i un ambient que converteix cada visita en un descobriment”. Tota una declaració de principis que no pot definir millor aquest petit local del Raval que no només conquereix pel paladar, sinó també per la vista.
No és fàcil trobar-lo, però fer-ho té premi. Perquè La Prudencia del Raval sorprèn a primera vista. La llum tènue, la fusta, els detalls vintage, l'equilibri entre l'industrial i el càlid, la barra, els llums… Res sembla casual. Cada racó forma part d'un projecte d'interiorisme concebut perquè l'espai transmeti el mateix que es cou a la cuina: senzillesa, personalitat, elegància i “prudència”.
En cada servei una vintena de comensals gaudeixen d'un servei proper, càlid i professional. Perquè, malgrat l'espectacularitat del local, el que compta allà és la cuina, elaborada amb el millor producte.
La proposta culinària gira al voltant dels platets de temporada, una cuina mediterrània posada al dia que respecta la tradició. Aquí conviuen unes zamburiñas impecables amb una gilda com manen els cànons, uns torrezmos de tall perfecte, una bomba de pop que s'ha convertit en un dels emblemes de la casa o un caneló del qual molts clients parlen gairebé amb devoció. I tot presentat de forma cuidada, estètica en harmonia amb el decorat.
L'experiència continua a la copa. Una selecció de vins de petits productors, cerveses artesanes i una carta de còctels ideada per allargar la sobretaula.
La Ravala, la taverna del Raval
C/De la Lluna, 1. (Obert a l'agost).
Al Raval hi ha molts bars de tapes, però pocs representen tan bé l'ànima del barri com La Ravala. Perquè en aquest petit local cantoner (C/Lluna amb C/de la Riera Alta) es respira ànima rumbera, bon ambient, una cuina irresistible, vermuts, canyes i vins i converses que s'allarguen més del compte.
Des que va obrir les seves portes el 2018, La Ravala es manté com la taverna de sempre però vestida amb un vestit contemporani. Perquè allà tant hi van els més moderns del barri com els veïns de tota la vida. I tots, atrets per aquest ambient que tant es troba a faltar i que aquí es viu cada dia, però sobretot, atrets per aquestes tapes de tota la vida que mai defrauden.
Uns platets i tapes elaborats amb productes de temporada i de proximitat, que la pròpia Sandra Desunvila, alma mater de La Ravala, selecciona i compra a La Boqueria o directament als productors.
Entre les seves especialitats, les seves famoses truites de patates (i de molt més), que llueixen a la vitrina de la barra, com abans. Sense menysprear l'ensaladilla —"millor que la de la teva sogra", anuncia amb ironia la pissarra— o les braves. I, al costat d'elles, apareixen plats de cullera, arrossos, marmitakos o carns guisades d'aquestes que es recorden en anys.
Perquè aquí, com la pròpia Sandra recorda: "Bon producte, foc lent i molt d'amor converteixen la cuina més senzilla en la més memorable"