Emancipar-se és deixar de viure sota unes regles o un ordre imposat. Començar a decidir què vols ser, com vols explicar-te i, sobretot, des d’on vols mirar. Un gest de llibertat que pot ser individual, però també col·lectiu: una societat que trenca amb les estrictes regles que l’han governada o quan una pràctica artística comença a qüestionar les funcions que tradicionalment se li han assignat i busca noves formes d’expressió. La fotografia espanyola va viure precisament aquests tres processos alhora: individual, col·lectiu i artístic.
És aquesta triple transformació que recorre Emancipacions, una nova mirada a les fotografies que ja formen part de la col·lecció de Foto Colectania, però ara llegides des de la perspectiva de Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou de París. D’una banda, la mostra explica com la societat espanyola va deixar enrere progressivament les regles que havien marcat bona part del segle XX i va emprendre un camí cap a la modernitat després de la Segona Guerra Mundial i, sobretot, amb la fi del franquisme. De l’altra, segueix l’emancipació de la fotografia mateixa: un mitjà que també va anar deixant enrere la seva funció principalment informativa per explorar noves formes d’expressió, amb imatges més ambicioses i artístiques. Un recorregut que passa per les obres de fotògrafs com Colita, Joan Colom, Joan Fontcuberta o Pilar Aymerich, entre altres, per explicar com també canviava la manera de mirar i de representar el món.