Flors gegants, colors suaus i formes orgàniques que semblen créixer més enllà dels límits de la tela. La pintura de Sara Bonache, una de les veus destacades de l’art contemporani, ens acosta a una natura que no és només un paisatge per contemplar, sinó un món viu del qual també formem part. Aquesta Aquesta mirada és el punt de partida de L’aire que balla a la boca, l’exposició que presenta al Museu Can Framis després de rebre el Premi Antoni Vila Casas de Pintura 2025 per l’obra Nocturnes.
El guardó, dotat amb 12.000 euros, ha donat lloc a un projecte expositiu que amplia les idees i la recerca artística presents en aquella obra.L a mostra reuneix una trentena de pintures en què Bonache reivindica la pintura floral i la tècnica del pastel, sovint associades a l’ornament, per explorar el desig, la metamorfosi i les formes de convivència amb la natura. Les composicions, que es mouen entre la figuració i l’abstracció, proposen abandonar per un moment la mirada humana i observar el món des d'altres perspectives: com la d'una abella que s'acosta a una flor.