Els productes que deriven d’aquest llunyà món compleixen una funció ritual, fan partícip el posseïdor d’una narrativa pròpia del miteResulta temptador creure que l’èxit de la saga Star Wars es deu al desplegament d’un dispositiu de màrqueting agressiu. Però també es pot entendre la qüestió a la inversa: el desplegament es produeix d’acord amb l’interès que desperta la complexitat de les qüestions posades sobre la taula de joc per la ficció, que van molt més enllà del que habitualment es narra a les pel·lícules d’acció, en què “bons” i “dolents” s’enfronten sense treva ni ambigüitats.És innegable que la proliferació de criatures mai vistes ni imaginades, igual que els efectes especials, capten poderosament l’atenció de l’espectador, mentre que el savi ús de la banda sonora, de John Williams, dota d’una dimensió més profunda i creïble la trama, a través del leitmotiv, és a dir, mitjançant l’assignació de temes recurrents que caracteritzen personatges i permeten amplificar el sentit de les situacions plantejades. I, amb tot, la grandiloqüència audiovisual funciona com a suport d’una proposta que en si mateixa es vol transcendent i l’avenç de la qual es narra amb to èpic, com a epopeia fundacional de valors, ubicada més enllà del context de l’espectador (“fa molt de temps, en una galàxia molt molt llunyana”).
ESPIRITUALITAT QUE ES PERPETUA EN TRILOGIES“La humanitat arrenca en el moment en què deixa de ser instintivament egoista”, va afirmar Akira Kurosawa, havent constatat no sense sorpresa la capacitat de sacrifici de la qual és capaç l’ésser humà. El coneixement i l’estima de Georges Lucas pel cinema del director japonès és evident i de fet ell mateix ha ponderat la influència de pel·lícules com Rashomon, Els set samurais o, sobretot, La fortalesa amagada.
Difícil no comprendre sota aquesta llum l’estètica i disciplina Jedi. Les catanes es converteixen en sabres làser i els quimonos són la vestimenta que caracteritza els regits per una moral de tall budista, una filosofia de vida que renuncia en primera instància a la satisfacció dels interessos particulars.
L’absència de doctrines teòriques en el budisme s’acompanya d’una disposició pràctica, una forma d’empatia que no és menys exigent que l’estudi. I, tanmateix, la proposta d’espiritualitat alternativa que ofereix Star Wars resulta summament exitosa en termes comercials. Se sap la manera en què la ficció –sèries i pel·lícules, a la nostra època– realitza en l’imaginari popular la funció d’un mirall en el qual mirar-se per a l’acceptació pròpia i aliena, on es debaten qüestions axiològiques, relatives als valors (posseeix un paper comparable al de la novel·la, que Paul Ricoeur va estudiar a Temps et récit o a Soi-même comme un autre).La saga dels cavallers Jedi funciona en la cosmovisió de diferents generacions d’espectadors com un mite fundacional, una narrativa religiosa que atrapa d’inici, amb la trilogia original, a través de l’escissió i identificació del pare i el fill, que esdevé figura crística per la crisi que experimenta en saber i patir per la veritat. La lectura freudiana assenyala l’ambivalència constitutiva d’aquesta relació familiar d’amor-odi, present en els mites dels orígens de diferents civilitzacions, també la cristiana (i la versió psicoanalítica del qual, ja al segle XX, és la confessió d’aquell somni d’un pacient de Freud: “Pare, no veus que m’estic cremant?”).La saga dels cavallers Jedi funciona en la cosmovisió de diferents generacions d’espectadors com un mite fundacionalEl fill redimeix el pare que l’ha sumit en la incomprensió d’un sofriment exagerat; el salva, promou el gir de la seva mirada a El retorn del Jedi perpetuant la intensitat emocional de L’imperi contraataca, una de les millors segones parts de la història del cinema. La segona trilogia, en canvi, suposa un anticlímax en tota regla, que sembla voler esmenar la tercera trilogia, en els últims anys.
El procés de desmitificació de les nocions típicament Jedi, a l’última entrega de la saga, representa una part essencial de la disciplinaLa destrucció del temple o la crema dels llibres sagrats apunten a la necessitat de transcendir la llegenda i protegir el deixeble contra un imprudent ensuperbiment. El procés de desmitificació de les nocions típicament Jedi, a l’última entrega de la saga, representa una part essencial de la disciplina que busca ser restaurada. Es fa un pas més en la crítica a la visió dicotòmica i maniquea, que entén el bé com a inherent per força i el mal, el costat fosc. (Continuarà...)
