Nova edició del cicle True Leaders, que organitzen conjuntament EY i The New Barcelona Post. Aquesta vegada amb Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d’Economia des del juny del 2025, directora de la Barcelona School of Economics (BSE) i una de les economistes més influents del país. En un diàleg amb el periodista Jofre Llombart, Garcia-Milà va oferir una conversa dinàmica però reflexiva, ferma però plena de matisos, sobre lideratge, universitat, política pública, immigració i futur econòmic.
La sessió va arrencar amb una mirada personal. Si hagués de triar un moment clau de la seva trajectòria, va dir sense dubtar-ho, seria el doctorat a la Universitat de Minnesota. No només per l’excel·lència acadèmica —amb tres premis Nobel al departament de macroeconomia, inclòs el seu director de tesi—, sinó per l’atreviment que va suposar marxar als Estats Units en un moment en què no era tan habitual. “Vaig tenir la sort d’aterrar en un lloc on es creava la macroeconomia moderna”, va recordar, reivindicant aquell pas com a fundacional, tant professionalment com personalment.
Minnesota també va servir per abordar l’actualitat nord-americana. Davant els recents episodis de tensió al voltant de les polítiques migratòries, Garcia-Milà va confessar sentir “tristesa i orgull”: tristesa pels fets, però orgull per la resposta cívica d’un estat que sempre ha considerat obert i progressista.
Per a Garcia-Milà un líder és “una persona que sap treure el màxim de tot l’equip”
Crear des de zero: la UPF i el valor de la igualtat
Un altre dels moments clau de la seva carrera va ser la participació en la creació de la Universitat Pompeu Fabra. “És difícil imaginar que pots participar en el projecte de crear una universitat des de zero”, va explicar. Aquella etapa —en què va anar exercint progressivament com a degana, vicerectora i directora de departament— la defineix com una de les grans oportunitats de la seva vida.
Sobre el lideratge universitari, va subratllar una diferència essencial respecte a altres entorns: la jerarquia és menys rígida i l’autoritat no es dona per descomptada. “T’has de guanyar la complicitat dels teus companys”, va dir, defensant un model basat en el convenciment i el respecte mutu.
Aquest esperit col·laboratiu també explica, segons ella, l’èxit de la Barcelona School of Economics. La clau va ser aglutinar centres i universitats que ja eren potents, però que separats tenien menys projecció internacional. Avui, la BSE se situa entre les primeres d’Europa i del món en recerca econòmica, una fita “inusual” que atribueix a la suma d’excel·lències.
Lideratge: treure el millor dels altres
Però anant a l’arrel de l’esdeveniment (True Leaders), per a Garcia-Milà un líder és “una persona que sap treure el màxim de tot l’equip”, és a dir, reforçar fortaleses, ajudar a superar febleses i construir un objectiu compartit. Va defugir lectures essencialistes sobre el lideratge femení, tot i reconèixer que, en mitjana, les dones poden tendir més a escoltar. Al capdavall, però, “el lideratge és personal”, va resumir.
Precisament com a referent de lideratge, Garcia-Milà va escollir un altre cognom compost, Andreu Mas-Colell, de qui va destacar la combinació d’excel·lència acadèmica i compromís amb el país. Un model de generositat intel·lectual que, segons ella, ha estat decisiu en la transformació del sistema de recerca català.
“Europa ha de trobar l’equilibri entre regulació i competitivitat”
Europa, infraestructures i fiscalitat: diagnòstics sense estridències
En el terreny geopolític, Garcia-Milà va ser contundent: a Europa li falta lideratge. El diagnòstic està fet, els informes existeixen, però no hi ha figures capaces d’impulsar els canvis amb decisió. Sense renunciar als valors democràtics i d’estat del benestar, “Europa ha de trobar l’equilibri entre regulació i competitivitat” si vol mantenir pes global.
En clau catalana, va abordar la crisi d’infraestructures amb una mirada de llarg termini. Rodalies i autopistes són, al seu parer, el resultat d’anys de manca d’inversió i manteniment. La solució no és immediata, però passa per planificació sostinguda i recursos. També va defensar una revisió serena del model fiscal: més que preguntar-se si es paguen massa impostos, cal analitzar si l’estructura impositiva és la més adequada per generar prosperitat.
Va insistir especialment en el desajust del model de finançament autonòmic i sense citar-les literalment va al·ludir a les balances fiscals, és a dir, allò de més que els catalans paguen en impostos i que no retorna a Catalunya, com també li passa, va enumerar a al País Valencià o Múrcia. Amb tot, sobre el nou model actualment proposat pel govern espanyol, “tot i no ser perfecte, és millor que l’actual”, va apuntar.
Creixement sense enriquiment
Un dels moments més rellevants va arribar en analitzar la paradoxa actual: creixement del PIB, però malestar social creixent. L’explicació és clara: el PIB total augmenta, però també ho fa la població. El PIB per càpita, en canvi, gairebé no creix. “Tenim un creixement extensiu, no intensiu”, va advertir. Sense un salt en productivitat i valor afegit, no hi haurà salaris més alts ni capacitat real d’accés a l’habitatge.
“Per a Garcia-Milà cal una política migratòria estructurada, no reactiva”
Aquí va connectar amb el document sobre la immigració que el Cercle va publicar només unes hores abans de l’esdeveniment. La tesi tant de l’entitat com de la pròpia Garcia-Milà és que cal una política migratòria estructurada, no reactiva. La regularització era necessària, però hauria d’haver anat acompanyada d’un model clar de futur. El Cercle reclama un pacte d’Estat que despolititzi el debat i l’allunyi dels extrems on va situar Aliança Catalana i Vox per una banda i la CUP i Podemos a l’altra.
Política, prestigi i influència
En el torn de preguntes, va emergir una inquietud compartida: el desprestigi de la política i la dificultat d’atreure talent. Garcia-Milà va admetre que és un problema greu i que “no és bo per a ningú”. Des del Cercle, la seva aposta és influir amb rigor i evidència, mantenint diàleg amb governs i oposicions. La recent petició de reunió d’un ministeri arran del document sobre immigració és, segons va admetre, un petit indicador que aquesta via pot donar fruits.
També es va abordar el repte de fer l’economia més entenedora i l’impacte de la intel·ligència artificial. Sense dramatismes, va defensar que les revolucions tecnològiques sempre generen por, però també progrés. La clau serà formar ciutadans crítics i capaços d’utilitzar les eines, no de ser utilitzats per elles.
Rigor, moderació i mirada llarga
Al llarg de tota la conversa, Teresa Garcia-Milà va mantenir un to coherent amb la seva trajectòria: moderació, profunditat analítica i voluntat de construir ponts. Lluny dels titulars fàcils, va defensar la reflexió pausada en un temps accelerat i polaritzat.
En un moment de soroll polític i incertesa econòmica, el missatge que va planar sobre l’acte va ser clar: el veritable lideratge no és el que crida més fort, sinó el que pensa millor i treballa perquè les decisions col·lectives estiguin fonamentades en coneixement, responsabilitat i sentit de país.
