"I am a Catalan". Fins a en tres ocasions Pau Casals va ser convidat a les Nacions Unides, però sens dubte és el discurs que va fer el 24 d'octubre de 1971 el que més es recorda. Aquell dia presentava l'Himne de les Nacions Unides, compost per ell mateix, rebia la Medalla de la Pau i pronunciava un dels discursos més emotius que se li recorden, en defensa de la pau i de la seva terra natal.
No m’atreviria a admetre quantes vegades he escoltat aquest discurs i quantes vegades m’he vist conmocionada pel seu atreviment. Un dels músics més universals del segle XX —que aquest any celebrem el 150è aniversari del seu naixement, per cert— davant dels representants de gairebé tots els països del món, decideix presentar-se, abans que res, com a català.
No renuncia a la seva identitat per parlar al món. Fa exactament el contrari. És des d'aquesta identitat profundament arrelada que aconsegueix interpel·lar-lo, i parlar un llenguatge universal.
Potser les grans obres, les persones i també les ciutats comparteixen aquesta mateixa virtut. Quan no intenten assemblar-se a les altres, quan no dilueixen la seva personalitat per arribar més lluny, quan són fidels al lloc d'on venen, és quan aconsegueixen transcendir-lo.
Les grans obres no perden identitat quan travessen fronteres. Al contrari. És justament perquè tenen una identitat molt definida que aconsegueixen connectar de manera genuína amb persones completament alienes o llunyanes.
"Si Barcelona desperta interès arreu del món no és perquè sigui una còpia d'altres capitals, sinó perquè és inequívocament Barcelona"
M’explico: una obra pot ser profundament arrelada i, precisament per això, universal. I, de fet, fa temps que penso que justament això passa a Barcelona.
Si Barcelona desperta interès arreu del món no és perquè sigui una còpia d'altres capitals, sinó perquè és inequívocament Barcelona. Per la seva arquitectura, la seva manera de fer empresa, la seva cultura, la seva creativitat, la seva recerca, la seva història, la seva manera d'entendre la innovació, els seus carrers… Les històries que hi neixen interessen molt més enllà de les nostres fronteres, precisament perquè respiren Barcelona.
I quan no respiren Barcelona, de fet, bé que ens emprenyem —i amb raó—: quan veiem que la nostra ciutat perd identitat, perd autenticitat o perd tradició.
I amb aquesta filosofia, d’estar profundament arrelats però conscients de la projecció universal del lloc on vivim i d’allò que som, aquesta setmana The New Barcelona Post incorpora una tercera llengua al magazine, que no vol dir una tercera mirada.
A partir d'aquesta setmana, tots els continguts de The New Barcelona Post també es podran llegir en anglès. La nova versió se suma a les edicions en català i castellà, i compartirà exactament la mateixa mirada editorial. No és un magazine diferent, ni una selecció de continguts. És el mateix periodisme, les mateixes històries i el mateix compromís amb Barcelona, ara també en la llengua franca internacional.
Ho fem perquè creiem que moltes de les històries que expliquem fa temps que han deixat de ser només nostres. Els projectes empresarials que neixen a la ciutat, la recerca que s'hi desenvolupa, els grans esdeveniments, la creativitat, la gastronomia, l'arquitectura o la cultura desperten un interès que va molt més enllà de les nostres fronteres. Però també perquè Barcelona acull una comunitat internacional extraordinàriament rica i diversa que viu, treballa, investiga, emprèn i crea des d'aquí, i que també forma part del present i del futur de la ciutat. Volem que The New Barcelona Post sigui també una forma d’entendre Barcelona, descobrir-la i sentir-se'n part.
Perquè Barcelona no és només una ciutat global per tot allò que projecta cap enfora, sinó també per totes les persones i mirades que acull. I creiem que explicar Barcelona també és explicar d'on venim, què ens ha fet arribar fins aquí i què significa ser la capital de Catalunya.
Aquest nou pas forma part d'una etapa de creixement que ha començat a transformar-se en projectes aquest 2026. Al maig vam estrenar una nova plataforma digital, concebuda per donar més espai a la lectura pausada i a les bones històries. Al juny vam anunciar la incorporació d’Espectacles BCN per reforçar la nostra aposta per la cultura i l'experiència urbana. I avui ampliem l'abast del magazine amb una tercera llengua.
Potser aquest és també el nostre petit "I am a Catalan". Continuar explicant Barcelona des de Barcelona. Amb la convicció que les històries més universals no són les que amaguen d'on venen, sinó les que s'atreveixen a explicar-ho amb orgull. I am Catalan. I am Barcelonian.