A les fotografies de Valérie Belin, la imatge no és mai del tot innocent. I és precisament en aquesta ambigüitat —entre realitat, artifici i representació— on es construeix el treball de la fotògrafa francesa, protagonista de la nova exposició del Museu Picasso. Formada en art i filosofia, Belin va iniciar la seva trajectòria fotogràfica a mitjans dels anys vuitanta. Des de llavors, ha construït una obra centrada en els límits de la percepció i en la manera com les imatges modulen la nostra idea de realitat. Al Museu Picasso s’hi poden veure una trentena d’obres que recorren diferents moments de la seva trajectòria. Hi ha sèries com Venècia II (1997), on els miralls gairebé dissolen les imatges; Black-Eyed Susan (2010), en què els rostres femenins es fonen amb la natura i les flors; o Cover Girls (2026), amb primers plans de models alterats per elements superposats.
