"Més habitatge, més assequible i més ràpid". Podria ser un dels lemes impresos en una pancarta de les mobilitzacions de l'11-N, però és en aquest cas el fil conductor de les 20 propostes que la patronal Cecot ha presentat aquest dimarts, de la mà de l'economista Josep Maria Raya, catedràtic d'Economia Aplicada del TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra. L'emergència habitacional no només ha arribat al carrer i a les urnes, sinó que preocupa també el sector empresarial. "L'habitatge és una qüestió social, però també econòmica i de competitivitat", ha assegurat Xavier Panés, president de la Cecot, qui ha reivindicat que "les empreses no són el problema, sinó que han de formar part de la solució".
Davant d'aquest escenari, la patronal ha posat sobre la taula un conjunt de mesures que volen ser "concretes, eficaces i ben executades". Ara bé, Panés ha advertit que, més enllà de les propostes, cal "temps, continuïtat i estabilitat" per poder abordar un problema estructural que no es pot resoldre "en només dos o quatre anys" i que s'ha anat construint durant dècades.
Les dades que acompanyen el diagnòstic posen de manifest les dificultats per ampliar l'oferta residencial a Espanya i, especialment, la lentitud amb què s'executen els projectes. Segons ha exposat Raya durant la presentació, hi ha aproximadament set milions d'habitatges potencials en sòl que ja està planificat a Espanya. Però, d'aquests, a les grans ciutats només s'acaben executant entre el 28% i el 47% dels habitatges previstos. A aquesta dificultat s'hi afegeix la lentitud dels processos urbanístics: entre que es comença a planificar un habitatge i una família hi entra a viure poden passar entre nou i divuit anys. Un termini que evidencia, segons l'economista, la necessitat de revisar el funcionament del sistema i de desbloquejar projectes que podrien contribuir a incrementar l'oferta.
A més, el dèficit d'habitatge social també és motiu de preocupació. Espanya se situa entre cinc i sis vegades per sota de la mitjana europea, depenent de si es pren com a referència el conjunt del parc residencial o específicament el lloguer.
Davant d'aquestes dades, Raya ha resumit els dos grans eixos sobre els quals haurien de pivotar les polítiques d'habitatge: "Construir més i més ràpid, i fer créixer el parc d'habitatge social". Qualsevol política que s'allunyi d'aquests dos objectius, ha advertit, corre el risc de desviar-se del problema principal: la manca d'oferta.

Amb tot, la bateria de 20 propostes s'articula al voltant de quatre principis. El primer, que la iniciativa privada és part de la solució: Raya ha recordat que entre el 60% i el 70% de l'habitatge social actual es promou amb participació de l'empresa privada i que, per tant, "si volem habitatge social, necessitem la via privada". També ha reivindicat el paper dels propietaris en el mercat del lloguer: "Perquè un mercat de l'habitatge funcioni, necessitem propietaris que posin pisos en lloguer. Llogar no és especular".
El 60% i el 70% de l'habitatge social actual es promou amb participació de l'empresa privada
El segon, que la seguretat jurídica ha de ser per a tothom, tant per als inquilins com per als propietaris i promotors, i que la protecció dels col·lectius vulnerables ha de ser responsabilitat de l'Administració. El tercer, que la fiscalitat ha d'anar vinculada a l'ús de l'habitatge i no tant a qui el compra, per afavorir la primera residència, el lloguer residencial i l'habitatge social. I l'últim, que el repte de l'habitatge "va molt més enllà de l'habitatge" i que, per tant, cal tenir en compte factors com els salaris, la productivitat i les infraestructures de transport.
Les 20 mesures per desbloquejar l'oferta residencial
L'informe agrupa les 20 propostes en set grans blocs d'actuació, que van des de la mobilització de sòl i la densificació urbana fins a la simplificació dels tràmits administratius, el reforç de l'habitatge social i assequible, la seguretat jurídica, una fiscalitat vinculada a l'ús residencial i l'impuls de la construcció industrialitzada. Un conjunt de mesures que, segons defensa la Cecot, han de permetre desbloquejar l'oferta residencial, accelerar els terminis de construcció i ampliar el parc d'habitatge assequible.
Més sòl i facilitar la construcció
1. Executar el sòl ja planificat dins de terminis raonables, flexibilitzar els processos d'urbanització i permetre que la urbanització i l'edificació avancin simultàniament quan sigui possible.
2. Impulsar una gestió urbanística supramunicipal per evitar que els interessos i bloquejos locals paralitzin grans desenvolupaments residencials.
3. Mobilitzar el sòl públic, que representa aproximadament la meitat del sòl disponible, mitjançant adjudicacions transparents i competitives.
Densificar allà on es pugui
4. Permetre més densitat, alçada i edificabilitat en els sectors on sigui possible, per aprofitar millor el sòl i reduir el cost per habitatge.
5. Facilitar els canvis d'ús i incrementar fins a un 20% l'edificabilitat en edificis plurifamiliars, així com dividir habitatges de grans dimensions i reconvertir locals, oficines i naus en habitatges.
6. Revisar els estàndards urbanístics i tècnics que puguin resultar desproporcionats, com els mínims d'aparcament o determinats requisits constructius, sense renunciar als serveis i a la qualitat urbana.
Simplificar els processos administratius
7. Desenvolupar plans urbanístics en dues capes: una de caràcter estratègic i estable i una altra d'operativa que es pugui modificar amb més agilitat.
8. Aconseguir que els terminis de concessió de llicències no superin els 1 o dos mesos, mitjançant la digitalització, la intel·ligència artificial, la finestreta única i el silenci administratiu positiu.
9. Establir terminis màxims per a les empreses subministradores d'electricitat, gas i telecomunicacions.
10. Agilitzar l'aprovació de la llei de simplificació dels tràmits urbanístics mitjançant una tramitació parlamentària més ràpida.
Fer créixer el parc social i assequible
11. Facilitar l'accés de l'habitatge social als fons d'infraestructures socials, amb mecanismes de finançament a llarg termini. Raya també ha reclamat revisar les dificultats de finançament que afronten els petits promotors.
12. Garantir un parc públic permanent, amb qualificació indefinida i majoritàriament destinat al lloguer.
13. Comprar drets d'ús d'habitatges durant períodes de 20 o 25 anys per incorporar-los al parc social, seguint exemples com el de Dublín, i mobilitzar habitatges buits.
Garantir la seguretat jurídica
14. Evitar que defectes formals comportin l'anul·lació de plans urbanístics sencers i desbloquejar la reforma de la Llei del Sòl. Actualment, segons les dades exposades, hi ha 94 municipis espanyols amb el planejament anul·lat des del 2023.
15. Garantir la protecció dels inquilins vulnerables sense traslladar-ne el cost als propietaris, per exemple, mitjançant una assegurança pública d'impagaments assumida per l'Estat.
Una fiscalitat raonable i segons l'ús
16. Aplicar una fiscalitat progressiva que faciliti l'accés al primer habitatge habitual, a tipus 0, amb una reducció de l'IVA i de l'impost de transmissions patrimonials.
17. Reduir al mínim la fiscalitat de l'habitatge social, incloent-hi l'IVA, l'impost sobre construccions i les taxes de llicència.
18. Fer que la fiscalitat premiï l'ús residencial de l'habitatge, tant si es destina a residència habitual del propietari com si es posa al mercat de lloguer residencial, en lloc de basar-se exclusivament en el perfil del comprador.
Impulsar la construcció industrialitzada
19. Establir programes públics plurianuals, línies de finançament de l'ICO adaptades als calendaris de la construcció industrialitzada i processos d'homologació més àgils.
20. Promoure el relleu generacional i la formació professional dual en construcció per afrontar l'envelliment de la mà d'obra i la manca de professionals del sector.

Un pacte d'Estat amb objectius anuals
Més enllà de les mesures concretes, Raya ha defensat que "l'habitatge hauria de convertir-se en un pacte d'Estat, amb objectius anuals de producció residencial i un pressupost públic estable" per impulsar l'habitatge social.
Raya: "L'habitatge hauria de convertir-se en un pacte d'Estat, amb objectius anuals de producció residencial i un pressupost públic estable"
L'economista ha posat com a exemple Viena, que ha desenvolupat la seva política d'habitatge al llarg d'un segle, amb inversió pública i continuïtat en el temps. "No podem aconseguir en un any el que Viena ha aconseguit en un segle, però com més aviat comencem, abans estarem més a prop", ha apuntat.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat


