I si ningú aixeca la mà? 80 obres públiques queden desertes a Barcelona

Un operari treballant a la planta superior de l'estació de Sants de Barcelona  © Andrea Salazar | ACN
Un operari treballant a la planta superior de l'estació de Sants de Barcelona © Andrea Salazar | ACN

L’encariment de l’energia, els combustibles i els materials deixa 192 obres públiques sense adjudicatari durant el primer semestre de 2026, 80 d’elles a la demarcació de Barcelona

08 de setembre de 2026 a les 05:30h

Construir és avui més car que fa uns anys, i això també es nota en l’obra pública. L’augment del preu de l’energia, els combustibles i alguns materials està pressionant els marges de les empreses del sector i complicant alguns concursos públics. De fet, durant el primer semestre de 2026, 192 obres o lots han quedat deserts a Catalunya per falta d’empresa adjudicatària, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). A la demarcació de Barcelona, han estat 80 actuacions desertes.

Que una administració tregui una obra a licitació no vol dir que automàticament hi hagi una empresa disposada a executar-la. Abans de començar, l’Administració fixa unes condicions, un projecte i un pressupost, i les empreses constructores decideixen si poden presentar-s’hi i assumir l’obra amb aquells números. I quan no es presenta cap empresa que compleixi les condicions del concurs, la licitació queda deserta.

Deserta no vol dir, però, que l’obra desaparegui ni que es descarti, sinó que simplement no es pot adjudicar en aquell moment, i l’Administració haurà de revisar què ha passat. En molts casos, aquesta revisió implica ajustar el projecte o el pressupost i tornar a treure l’actuació a concurs més endavant.

Grua treballant. © Andrea Salazar | ACN 

Davant d’aquesta situació, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya assenyala com una de les causes d’aquest desajust uns pressupostos de licitació que, en alguns casos, ja no encaixen amb els costos reals del mercat. L’encariment de l’energia, els combustibles i determinats materials, agreujat per la guerra i la inestabilitat a l’Orient Mitjà, ha fet pujar el cost d’executar moltes obres, i això pot deixar poc marge a les empreses a l’hora de presentar-se a un concurs.

Per això, la CCOC reclama “actualitzar els preus amb més agilitat” i disposar de mecanismes que permetin afrontar increments extraordinaris dels costos. Una qüestió especialment rellevant en contractes que es van preparar quan els preus eren més baixos.

En conjunt, les 192 obres o lots que han quedat deserts a Catalunya durant el primer semestre sumen 50,93 milions d’euros de pressupost sense IVA. A la demarcació de Barcelona, les 80 actuacions representen 19,23 milions d’euros i corresponen a projectes de tipologia molt variada: carreteres, sanejament, equipaments públics i edificació, entre d’altres.

Entre les actuacions de més pressupost hi ha el projecte de sanejament i depuració dels nuclis d’Aldover i Xerta, al Baix Ebre, amb 2,93 milions d’euros. També han quedat sense adjudicatari dues actuacions de la Diputació de Lleida: la millora de la carretera LV-5055, entre l’N-230 i Vilamòs, pressupostada en 2,74 milions, i la millora i estabilització de talussos de la LV-9124, per 2,41 milions. En el cas de la Generalitat, l’ampliació i reforma de la comissaria ABP de Vielha tenia un pressupost de 2,11 milions d’euros.

Per territoris, Tarragona registra 44 actuacions desertes, amb un pressupost de 9,95 milions d’euros, mentre que Girona en suma 31, per 7,41 milions. Lleida comptabilitza 26 obres o lots sense adjudicatari, però el seu pressupost supera els 12 milions d’euros, principalment pel pes d’algunes actuacions de carreteres amb pressupostos elevats.

Entre els projectes d’àmbit municipal hi ha la urbanització de la unitat d’actuació número 2 del Mirador del Penedès, al Montmell, per 1,85 milions d’euros; la construcció d’una nova llar d’infants municipal a Lloret de Mar, per 1,35 milions, i l’adequació d’instal·lacions i façanes del pavelló 6 de Mercabarna, per 1,22 milions.

Nou de cada deu constructores espanyoles ja estan afectades per l’augment dels costos

Són actuacions molt diferents, però totes tenen en comú que, en el moment de la licitació, no han trobat una empresa disposada a assumir-les en les condicions fixades. I aquesta falta de marge també es reflecteix en la poca competència entre empreses. Durant el primer semestre de 2026, el 38% de les obres públiques licitades a Catalunya van rebre només una o dues ofertes, una dada que, segons la CCOC, evidencia les dificultats d’alguns concursos per atreure empreses.

Els costos pressionen les constructores

El que passa amb aquestes licitacions és també un reflex de la situació que viu el sector de la construcció. Segons la Confederación Nacional de la Construcción (CNC), nou de cada deu constructores espanyoles ja estan afectades per l’augment dels costos, especialment per l’encariment de l’energia, els combustibles i determinades matèries primeres. La patronal calcula, a més, que el 56% de les empreses ha alentit la seva activitat per aquest motiu.

Les carreteres són un dels àmbits on aquesta pressió es fa més evident. La CNC estima que els sobrecostos poden arribar al 15% en les actuacions de manteniment i fins al 30% en la rehabilitació de ferms.

Davant d’aquest escenari, els contractistes reclamen que les administracions actualitzin els pressupostos de licitació amb més rapidesa i que els contractes incorporin mecanismes que permetin afrontar increments extraordinaris dels costos. “És imprescindible que les obres es licitin amb pressupostos ajustats als costos reals del mercat”, reclama el president de la CCOC, Lluís Moreno.