Fa tres dècades allò era gairebé revolucionari: bitllets d’avió a preus que semblaven impossibles. Tenien contrapartides —menys serveis o aeroports secundaris—, tot i que obrien una porta que fins aleshores estava tancada per a molts viatgers: volar per Europa a preus imbatibles.
En aquesta idea va basar el seu inici easyJet, una companyia nascuda de manera gairebé artesanal a l’aeroport britànic de Luton, amb avions de segona mà que ni tan sols eren de la seva propietat.
Trenta anys després, l’aerolínia ha celebrat dos aniversaris simbòlics: tres dècades d’operacions a Espanya i deu anys des de l’obertura de la seva base a l’Aeroport de Barcelona, inaugurada el febrer de 2016.
Per commemorar-ho, la companyia ha reunit a Barcelona representants del sector aeri, institucional i turístic en una taula rodona per analitzar el paper de l’aviació en la competitivitat territorial i els reptes regulatoris i mediambientals de la pròxima dècada.
Fundada el 1995 per l’empresari grecoxipriota Stelios Haji-Ioannou, easyJet va començar operant vols domèstics al Regne Unit abans d’expandir ràpidament el seu model low-cost per Europa. Espanya va arribar molt aviat al seu mapa de destinacions: el 1996 va inaugurar la seva primera ruta al país amb un vol entre Londres Luton i Barcelona.
Trenta anys després, l’aerolínia assegura haver transportat prop de 270 milions de passatgers des de i cap a Espanya, consolidant-se com la quarta companyia del mercat estatal. Actualment, opera quatre bases (Barcelona, Palma de Mallorca, Màlaga i Alacant) i dona feina a més de 900 persones.
En el cas de Barcelona, la base oberta el 2016 s’ha convertit en pal de paller de la seva xarxa al sud d’Europa. És, a més, l’única base d’easyJet a Espanya que opera tot l’any, mentre que altres com Palma o Màlaga tenen un caràcter més estacional.
Des d’El Prat, la companyia opera amb quatre avions A319 basats permanentment i durant l’exercici fiscal 2025 va transportar al voltant de 2,5 milions de passatgers des de i cap a la ciutat, dins dels aproximadament 18 milions que va moure a Espanya, amb un creixement proper al 7%. D’aquests, uns 800.000 passatgers van tenir origen a Barcelona.
La presència d’easyJet a l’aeroport barceloní té, a més, una singularitat operativa: és l’única aerolínia que utilitza la Terminal 2C, un espai que entre 1992 i 2009 va ser exclusiu per a l’històric Pont Aeri entre Barcelona i Madrid i per a l’aviació executiva. Avui funciona pràcticament com un enclavament propi de la companyia taronja, facilitant operacions tant Schengen com no Schengen —especialment amb el Regne Unit— des de les portes M i R.
El hub digital i la taula
A aquest desplegament operatiu s’hi afegeix també un element estratègic: Barcelona acull des d’aquest any el primer hub digital europeu d’easyJet, dedicat al desenvolupament de producte, enginyeria, intel·ligència artificial i anàlisi de dades per a la companyia. Durant la taula rodona, els participants han reflexionat sobre el paper de la connectivitat aèria en la competitivitat de les ciutats europees. Per a Mateu Hernández, director general del Consorci Turisme de Barcelona, el canvi viscut per la ciutat en aquestes tres dècades ha estat enorme.
“Quan easyJet va arribar a Barcelona, encara quedava molt per fer. Turisme de Barcelona pràcticament acabava de néixer i el model de ciutat turística estava en construcció”, ha recordat. Segons ell, l’evolució del sector també ha comportat un canvi d’enfocament: “Abans la prioritat era atreure visitants; ara és gestionar l’èxit. D’aquí el pas del missatge Visit Barcelona a l’actual This is Barcelona”.
Des de la perspectiva aeroportuària, Eva Valenzuela, directora de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, ha subratllat que el creixement del trànsit obliga a treballar tant a curt com a llarg termini. Les grans ampliacions de l’aeroport no es materialitzaran previsiblement fins a mitjans de la pròxima dècada, però les millores en la infraestructura ja estan en marxa. “Mentre arriben els grans projectes, el mentrestant és igual d’important”, ha assenyalat, en referència a les obres de millora que ja s’estan executant a la Terminal 2 i que seran visibles a curt termini.
Entre aquestes actuacions també hi figura la futura construcció d’un hotel dins del mateix recinte aeroportuari. No tenir-ne cap era una circumstància poc habitual en un aeroport de la dimensió de Barcelona, que fins ara no comptava amb aquest tipus d’instal·lació integrada.
Per la seva banda, Javier Gándara, director general d’easyJet per al sud d’Europa i responsable global de polítiques públiques de la companyia, defensa la importància de la connectivitat aèria per a l’economia europea. Gándara és també president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), un càrrec que es distingeix fins i tot per la indumentària: quan actua com a president d’ALA porta corbata; quan representa easyJet, no.
Durant el debat —sense corbata—, va introduir una imatge poc habitual en les anàlisis del sector: “De vegades penso que en aviació hauria d’existir un índex d’achuchabilitat, va dir entre somriures. “En poques indústries es mesura tant la satisfacció del client com als aeroports, quan veus la gent abraçant-se en arribar”.
Una manera simpàtica de resumir el que, tres dècades després de la seva arribada a Barcelona amb un vol des de Luton, continua sent el cor del negoci: acostar persones, ciutats i economies a través de la connectivitat aèria. Una fórmula que continua sent clau per al desenvolupament i la projecció internacional de ciutats obertes al món, com Barcelona.
