Hi ha tradicions que no només es mantenen, sinó que fins i tot es reinventen sense perdre’n l’essència. La mona de Pasqua n’és un dels exemples més dolços. Aquests dies, els pastissers de la ciutat es preparen per vendre milers de mones durant la Setmana Santa, confirmant la vigència d’una de les grans tradicions del calendari festiu. Tot i els canvis de format i propostes cada vegada més sofisticades —sovint considerades autèntiques obres d’art—, el costum de regalar la mona es manté ben viu, i fins i tot ha superat el tradicional vincle entre padrins i fillols: avui, amics i famílies també s’hi sumen.
Entre figures de xocolata inspirades en personatges del moment —des de jugadors del Barça fins a sèries i pel·lícules— i receptes que reinventen els formats més clàssics, les mones continuen captivant petits i grans. Potser també perquè aquestes tradicions ofereixen un espai de calma i trobada en un present accelerat. Així ho defensa Miquel Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, per a qui la Pasqua representa una excusa perfecta per reunir-se: “La mona de Pasqua continua tenint sentit perquè ens dona una excusa per trobar-nos i compartir una estona familiar, però fins i tot també amb els amics, ja que la tradició avui més enllà del vincle amb el fillol”, assegura.
Una tradició viva i popular que, tanmateix, no té un origen del tot definit, sinó que beu de diverses influències al llarg del temps. Hi ha qui mira cap al món àrab per trobar la munna, que significava “regal” o “provisió de la boca”, una manera antiga de pagar l’arrendament de terres amb productes agrícoles i dolços. D’altres prefereixen apostar que l’etimologia de mona prové de la paraula llatina munda, forma en què s’anomenaven les paneres romanes que contenien dolços i ous decorats i que s’oferien a la deessa Ceres durant el mes d’abril per demanar fertilitat a la terra. O fins i tot es podria remuntar a les festes denominades muniquies a l’antiga Grècia, unes celebracions rituals dedicades a la deessa Artemisa.
Tot i que el seu origen és incert —o podria respondre a la confluència de diverses tradicions paganes, posteriorment assumides pel cristianisme—, sí que se sap amb certesa, tal com recull Joan Amades al Costumari català, que la mona ja es coneixia amb aquest nom al segle XV. En aquella època, els ous, considerats símbols de fertilitat, es portaven a beneir abans de ser regalats, coincidint amb l’arribada de la primavera. Una part d’aquests ous, cuinats, van passar a formar part d’aquesta mona primigènia, avui anomenada Cristina: un brioix senzill, fet amb farina, ous i sucre en forma rodona i amb els ous cuits entrellaçats en la mateixa massa.
La xocolata en aquests ous no s’hi va incorporar fins a l’arribada del cacau a Europa al segle XVI, procedent del continent americà. No va ser, però, fins al segle XIX que els pastissers barcelonins van començar a substituir els ous durs per figures de xocolata, que coronaven una base de pa de pessic amb mantega, fruita i plomes. Ja als anys trenta, el pastisser Lluís Santapau va començar a elevar aquestes creacions a la categoria d’art monumental. Des d’aleshores, les figures de xocolata han anat guanyant protagonisme fins a convertir-se en l’element central de la mona tal com la coneixem avui.
Aquesta evolució es reflecteix en unes mones que, cada vegada més, “es conceben com petites obres d’art, on l’impacte visual guanya protagonisme sense renunciar al gust”, com assenyala Zaguirre, celebrant que les temperatures d’aquesta Setmana Santa, celebrada enguany a principis d’abril, permeten treballar amb encara més virtuosisme les peces de xocolata.
Tanmateix, com recorda l’equip de l’emblemàtica pastisseria Hofmann, “tradició i innovació conviuen harmònicament”: així, a la seva oferta coexisteixen les mones més clàssiques, com els pastissos Sara i Sacher, i propostes més originals, com la nova col·lecció d’ous de Pasqua inspirada en l’art contemporani, sense oblidar la Colomba, un dolç italià similar al panettone nadalenc i amb forma de colom.
Fins i tot hi ha obradors barcelonins, com la pastisseria Oriol Carrió o Brunells, que recuperen la mona més primigènia: la Cristina, un pa de pessic amb els ous entrellaçats. De fet, el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona destaca que la durada de la Setmana Santa permet que ambdós formats convisquin: “Una Cristina per acompanyar el cafè durant aquests dies i reservar la mona de xocolata per al Dilluns de Pasqua amb el fillol”, recomana Zaguirre.
Les icones del moment, en versió dolça
Però l’evolució de la mona no s’atura mai: any rere any es reinventa per portar a les vitrines dels obradors les icones i figures del moment, saltant directament de les pantalles i les xarxes socials. Enguany, el fenomen del K-Pop i les figures de l’univers Lego han conquerit les pastisseries barcelonines, compartint espai amb personatges clàssics moderns com els personatges de Stranger Things o l’estimat Stitch. Però hi ha un terreny on la xocolata desperta veritable passió: l’esport. Figures com Lamine Yamal, Raphinha o Aitana Bonmatí, juntament amb l’eclosió del fenomen CAT, la mascota del Barça, fan que l’escut i els jugadors de l’equip blaugrana siguin unes de les peces més buscades en aquesta Setmana Santa.
La innovació, tanmateix, no només consisteix en copiar la realitat, sinó també en reinventar-la. Ho il·lustra, un any més, la Mona Científica, una iniciativa de la Universitat de Barcelona i del Gremi de Pastisseria de Barcelona per despertar vocacions científiques. Enguany, coincidint amb l’any en què Catalunya viurà un eclipsi solar total —visible per primera vegada en més d’un segle—, la protagonista del dolç és la MIA, una astrònoma de xocolata amb telescopi clàssic, acompanyada del sol i la lluna, que homenatja, alhora, Assumpció Català, la primera astrònoma professional en una universitat espanyola. Una mona que no és només comestible, ja que incorpora un codi QR que permet als infants descobrir els secrets dels eclipsis, la vida dels estels i les galàxies, l’evolució de l’univers, i el paper fonamental de les dones en l’astronomia.
En paral·lel a la ciència, una altra disciplina ha guanyat protagonisme a les vitrines de les pastisseries: l’arquitectura, coincidint amb la celebració de l’Any Gaudí i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura. Així, el Gremi de Pastisseria de Barcelona —que enguany també està de celebració, pels seus 125 anys d’història— ha reunit deu mestres pastissers que, en un exercici de virtuosisme xocolater, han reinterpretat l’obra del geni modernista a través de deu ous de Pasqua colossals exposats a la Sala Hipòstila del Park Güell, que enguany també commemora el centenari de la seva obertura al públic.
Sota la frescor d’aquest bosc de columnes de pedra, els visitants poden admirar com el cacau recrea el famós trencadís o les formes orgàniques de la salamandra de Gaudí, gràcies al treball de pastissers reconeguts com Lluc Crusellas, d’Eukarya Xocolata, reconegut internacionalment i campió del World Chocolate Masters 2022, o professionals d’obradors de referència de la ciutat com Bubó Barcelona o Mervier Canal.
Al llarg de tota la mostra, batejada com Gaudí en xocolata, els visitants podran votar el seu ou preferit. A través de les votacions, l’ou preferit dels visitants tindrà una segona vida al Museu de la Xocolata de Barcelona, on continuarà exposat, mentre que la resta de creacions dolces participaran en la “trencadissa” del 9 d’abril, moment en què la xocolata es repartirà entre els infants de les escoles veïnes.
Un passeig pels obradors barcelonins: les mones més llamineres
Més enllà del Park Güell, Barcelona ofereix un recorregut golós pels seus obradors, amb mones que sorprenen tant per la tècnica com pel gust. La primera parada de la ruta llaminera és la històrica pastisseria La Colmena, on el mestre Xavier Arévalo Muntané s’ha alçat amb el premi a la Millor Mona de Xocolata 2026. La seva creació, “Jack Sparrot”, converteix un lloro en el cèlebre pirata cinematogràfic, acompanyat d’un cofre del tresor ple d’ous de xocolata. Per la seva banda, l’Espiga d’Or de Vilanova i la Geltrú ha aconseguit el primer premi en la categoria de mona tradicional.
Per a aquells que busquen un vessant més artístic i conceptual, la pastisseria Hofmann proposa aquest any la col·lecció Earth. Des de l’establiment subratllen que la seva aposta “destaca per l’artesania, la gran qualitat i el respecte per la matèria primera”, combinant innovació i disseny. Així, enguany presenten escultures inspirades en textures naturals com el coral o la roca, farcides amb una capa de praliné, que es convertiran en propostes atemporals de la pastisseria i busquen seduir un públic adult que valora l’art comestible.
Però l’art de Gaudí transcendeix les columnes i trencadissos del Park Güell i també arriba enguany a les pastisseries de Barcelona, inspirant diverses mones de Pasqua: a Brunells, al Born, combinen tradició i creativitat amb la seva oferta, en què han recreat amb detall la Casa del Guarda del Park Güell en xocolata. En canvi, a L’Atelier el protagonista és l’amfibi del Park Güell, amb la Mona Salamandra amb què la pastissera Marianna Camps ha aconseguit el segon premi a la millor mona de xocolata.
Per la seva banda, a Baixas, els mestres pastissers han elaborat ous de xocolata negra i blanca inspirats en els acolorits trencadissos gaudinians. Mentrestant, a Riudoms, localitat natal de Gaudí, s’ha presentat una figura a mida real del geni modernista, obra d’Adan Saez, de la pastisseria Xocosave. En aquesta mateixa línia d’espectacularitat, la Pastisseria Escribà ha decidit captar l’atenció amb la seva Mona CAT del Barça, una peça gegant que després de Pasqua residirà al Museu del club.
Més enllà de CAT, els animals són també un dels grans protagonistes de la Pasqua, en propostes diverses que permeten passar de les formes animals més minimalistes de Josep Maria Rodríguez a La Pastisseria Barcelona —on tigres, dracs, pingüins, cavallets de mar i koales es presenten amb un realisme i detall que captiven la vista— fins a les peces 3D de Lluc Crusellas a Eukarya, amb figures com el drac o el lleó, creades amb les tècniques més avançades de modelatge. Mentrestant, pastisseries com Mervier Canal continuen sorprenent amb fusions creatives com la “Mona Burguer”, mentre que Bubó aposta per personatges més actuals, com les guerreres del K-Pop o els Labubus.
