Quan l’any 1852 es va construir el far del Llobregat vora la desembocadura del riu, aquest senyal marítim estava tan lluny de la bocana del port que resultava inimaginable que els molls hi arribessin mai. Tampoc era imaginable que la llera del riu que dona nom al far acabés desviat cap al sud, ni molt menys que aquesta llum marinera acabés gairebé totalment envoltada de dipòsits de gas, vies per a trens de mercaderies, camions pesants o enormes magatzems logístics.
El far del Llobregat havia de ser substituït pel de Montjuïc a principis del segle passat. El de la muntanya era més alt, modern i ben situat. Les autoritats competents van decidir, però, mantenir-los tots dos i fins i tot electrificar el més antic fa ara 65 anys. Tret dels veïns del barri de la Marina, que de vegades demanen visitar-lo, aquest far és un gran desconegut per a la majoria dels barcelonins. Com ho són també, per a la ciutadania en general, la major part de les instal·lacions del Port de Barcelona, al marge de les de Port Vell, el port més ciutadà.
Obrir les portes
Des de fa uns anys, el port intenta compensar aquesta situació organitzant un cap de setmana de portes obertes que sempre resulta un èxit. Les jornades del 2026 se celebraran l’últim cap de setmana de maig (dissabte 30 i diumenge 31) i poder visitar el far del Llobregat serà un dels grans atractius d’una edició que s’ha presentat amb una barreja d’activitats tradicionals i novetats, i amb un president del port, José Alberto Carbonell, que ha demostrat un entusiasme poc freqüent en una compareixença institucional. Va confessar que, si alguns actes li fan especial il·lusió, el que va presentar juntament amb David Pino, gerent de Port Vell, era un d’ells.
Que els ciutadans de Barcelona i els municipis limítrofs baixin al port és important: per conèixer-lo i per entendre el pes i la importància d’aquest lloc que dona feina a una comunitat de 40.000 persones, que no només ocupa part del front marítim de la capital catalana, sinó que fa que altres municipis com El Prat cedeixin part del seu territori a les seves instal·lacions. Com recordava Carbonell, aquesta pràctica d’obrir els ports a qui vulgui conèixer-ne les seves interioritats és habitual al nord d’Europa, tot i que continua sent poc usual als del sud.
Aquesta tercera edició arriba amb el suport dels números de l’anterior, que va atreure més de 15.000 visitants, i amplia l’oferta fins a gairebé 5.000 places per a visites terrestres i marítimes. Les entrades es podran reservar a partir del dimarts 19 de maig a les 12:00 hores, amb una aportació simbòlica d’un euro destinada, a elecció del visitant, a Stella Maris, organització que dóna suport a mariners mercants en situacions difícils, o a la Fundació CRAM, dedicada a la conservació i recuperació d’animals marins al litoral del Prat de Llobregat, on ocupa part de les antigues instal·lacions del camp de golf al costat de l’aeroport.
Terminals modernes i fars antics
El programa de visites s’articula en tres grans modalitats. Les terrestres són en autocar i permeten endinsar-se a la zona d’accés restringit del recinte portuari amb tres itineraris diferents: un amb entrada a la moderna terminal de contenidors Hutchison Ports BEST, un altre amb accés a APM Terminals Barcelona i, com a gran novetat d’enguany, un que inclou l’esmentat i veterà far del Llobregat, que acull a més un petit centre d’interpretació de senyals marítims.
Les visites per mar, a bord de Las Golondrinas, ofereixen un recorregut guiat de 90 minuts navegant per les instal·lacions portuàries per observar de prop l’activitat del gran hub logístic de la Mediterrània, en uns trajectes molt més llargs que els que aquesta empresa de navegació ofereix diàriament.
Completen el programa les visites teatralitzades: rutes històriques a peu que arrenquen a l’edifici Portal de la Pau (l’antiga terminal per a passatgers i també antiga seu de l’Autoritat Portuària, ja en la seva fase final de remodelació) i acaben al Palau de Mar, passant pel Moll de la Fusta i el monument a Joan Salvat-Papasseit, combinant patrimoni, activitat portuària i relat ciutadà.
Hi ha una novetat a l’aigua que promet convertir-se en la imatge d’aquesta edició: el ball de vaixells, un espectacle marítim inèdit que es podrà gaudir el dissabte 30 de maig a les 12:00 hores des del Moll de Barcelona Est, al costat del World Trade Center i amb els drassanes MB92 de fons. Carbonell ha preferit mantenir el misteri, tot i que va apuntar que aquest ball naval és més conegut en ports d’altres zones del continent i que serà inèdit a Espanya. El poc que se sap és que els remolcadors seran els protagonistes, coordinant moviments al ritme de la música i combinant-los amb canons d’aigua, juntament amb altres embarcacions menors com les d’amarratge o pràctics. L’accés serà lliure, amb aforament limitat, i durarà entre 30 i 45 minuts.
I un costat solidari
El diumenge, la jornada arrencarà a les 9:00 hores amb la desena edició de la cursa solidària KM Contra el Càncer Deichmann, la recaptació íntegra de la qual es destinarà a la investigació oncològica i als serveis gratuïts de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona. La prova de 5 km recorrerà els vials del Port Vell passant per la Rambla de Mar, el Moll de la Barceloneta i el Passeig de Mare Nostrum, mentre que les modalitats de 2 km i les curses infantils oferiran un circuit més accessible al voltant del Moll de la Fusta.
El programa es completa amb una àmplia oferta d’activitats paral·leles: el World Trade Center organitza la jornada Vora el Mar amb música, DJ i tallers familiars; la Fundació Barcelona Capital Nàutica oferirà sortides de vela en embarcacions lleugeres entre el Moll de la Fusta i la Rambla de Mar; i en el pla gastronòmic, la iniciativa Barcelona en Boca proposa showcookings de cuina catalana amb producte de proximitat.
Al seu torn, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya també s’han apuntat a la iniciativa d’ensenyar el port a qui ho desitgi i tindran accés lliure durant tot el cap de setmana. L’Aquàrium també s’hi suma amb promocions especials per a famílies.
El port, que durant dècades ha estat percebut com una infraestructura aliena a la ciutat (necessària però distant), porta diverses primaveres apostant per enderrocar aquesta frontera invisible. Aquestes jornades són l’expressió més visible d’aquest esforç. I el far del Llobregat, aquell vigilant solitari quan es va encendre per primera vegada fa 174 anys i que avui està envoltat de gasoductes i grues que gairebé ningú coneix, serà el 2026 el seu símbol més destacat.
