L'ampliació de l'Aeroport del Prat torna a estar en boca de tots. Fa cinc anys, el pla d'Aena d'ampliar aquestes instal·lacions va obrir un debat intens en la societat. L'afany de voler fer-ho més sostenible, gran i modern per poder lidiar amb l'augment de viatgers —turistes i empresaris— va fer saltar totes les alarmes d'algunes entitats socials preocupades pels possibles danys ecològics i a la capital catalana. Enguany, l'aeroport torna a les converses després que el govern espanyol hagi donat el tret de sortida a la reforma de les instal·lacions en una primera fase que, de moment, posa el fre a la gran ampliació —i la més polèmica— fins al 2032. Una situació que torna a encarar dues parts: mentre alguns defensen la necessitat de continuar amb una ampliació que vagi d'acord amb l'augment de viatgers, altres responen amb un no rotund, ja que els avantatges no superen els inconvenients, a parer seu.
El Consell de Ministres va aprovar el DORA III (Document de Regulació Aeroportuària per al 2027-2031), que preveu una inversió de prop de 13.000 milions d'euros als aeroports espanyols d'Aena, dels quals 1.760 aniran a El Prat. No són obres d'ampliació pròpiament dites, sinó de tipus preparatori, per la qual cosa les actuacions per incrementar el nombre de vols de llarg recorregut i la terminal satèl·lit esperaran almenys fins d’aquí a cinc anys. En concret, aquesta primera ronda de diners es destinen a la reforma de les terminals T1 i T2, la millora de la T2 i dels seus aparcaments i actuacions en camp de vol i plataforma. "Hem fet tard a l'ampliació pactada", resumeix Àngel Hermosilla, secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya. En una conversa amb The New Barcelona Post, l'expert assegura que els acords polítics ja hi són, però que a causa de tanta controvèrsia, el pla no ha arribat a materialitzar-se. Ara bé, des del col·legi professional concreten que "es farà".
Una opinió completament diferent té Jaume Osete, portaveu de la plataforma Zeroport, dedicada exclusivament a defensar que no es dugui a terme aquesta ampliació. També en aquest diari, Osete afirma que el perllongament d'aquesta decisió i la incisió pública que ha tingut la plataforma fan pensar que "el 2032 no hi haurà ampliació". Per a ells, aquest pla és només una manera d'incrementar el turisme i fer encara més insostenible la vida a la capital catalana. A més, també defensen que els efectes perjudicials per a la biodiversitat del territori i la salut dels municipis pròxims a l'aeroport són massa alts. Una situació que no veuen igual des del Col·legi, ja que asseguren que hi ha una clara voluntat d'arribar als acords necessaris per pal·liar la situació: "Sempre hem sigut un territori de pactes", recorda Hermosilla.
Àngel Hermosilla (Col·legi d'Economistes de Catalunya): "Sempre hem sigut un territori de pactes"
Arribar a l'entrellat d'aquesta eterna controvèrsia és complicat. Des del principi hi ha un factor comú que es comparteix, però amb visions oposades: l'increment dels visitants. La primera vegada que es va posar sobre la taula l'ampliació d'El Prat responia a la necessitat de poder acollir tots els visitants del país, especialment a la capital catalana. D'aquesta manera, la saturació és el que més preocupa a Aena i la possibilitat que hi hagi un moment en el qual no hi hagi espai dins de l'aeroport tal com se'l coneix. És per això que hi ha una clara aposta per millorar i ampliar les instal·lacions per rebre més visitants. També es busca que sigui un hub internacional, és a dir, un espai en què els viatges de negocis guanyin importància i sigui de fàcil accés. Una terminal satèl·lit i l'ampliació d'una de les pistes per tenir vols de més durada jugarien a favor d'aquestes idees.
Ara bé, Zeroport assegura que aquestes millores només faran que cada vegada "hi hagi més turistes a Barcelona", remarca Osete. El 2025, la capital catalana va ser la ciutat amb més densitat de visitants per quilòmetre quadrat del món, segons un estudi publicat per Nomad eSIM. Una situació que —a parer d'Osete— només empitjoraria si arriba aquesta suposada ampliació. "Barcelona està a punt de morir d'èxit", lamenta el portaveu de la plataforma, qui, a més, torna a repetir que una ampliació, per sostenibles que puguin ser les noves instal·lacions, no pal·liarà la "crisi de turisme que vivim". Per contra, Hermosilla, des del Col·legi, confirma que aquesta ampliació podria portar visitants de qualitat i elevar Barcelona i fer créixer l'economia: "Hi ha molt potencial d'oci i de negocis amb l'ampliació".
Jaume Osete (Plataforma Zeroport): "Barcelona està a punt de morir d'èxit"
L'altre punt essencial d'aquesta disputa és l'ecosistema i la biodiversitat del territori, així com la cura i la salut dels ciutadans. Per una banda tenim La Ricarda, la llacuna protegida del delta del Llobregat, integrada a la Xarxa Natura 2000 que quedaria completament afectada pel perllongament de la pista més pròxima al mar de l'Aeroport del Prat. Plataforma Zeroport confirma que no hi ha prou raons per "fer perillar la biodiversitat catalana", diu Osete. Mentrestant, Aena proposa compensar la pèrdua creant una nova llacuna artificial en terrenys agrícoles propers (fins a 10 vegades la superfície afectada). Un debat obert que a hores d'ara ja no només es planteja en territori català. El conflicte ha arribat fins a la Comissió Europea, on entitats com DEPANA i SEO/BirdLife hi han presentat proves del fracàs de mesures ambientals que proposa Aena, ja que La Ricarda està protegida per directives europees que podrien acabar frenant el projecte.
Si bé és cert que la preocupació d'Europa ha posat el focus en La Ricarda, els experts favorables a l'ampliació concreten que la sostenibilitat i la cura del medi ambient van molt lligades a aquest projecte, ja que aquesta ampliació pretén fer més sostenible l'aeroport. En tot cas, des del Col·legi refermen que "l’economia catalana requereix d’aquests projectes per mantenir la seva competitivitat i continuar creixent en un context internacional canviant i més concurrencial".
La divisió governamental
L'ampliació de l'Aeroport del Prat ja estava a l'ordre del dia de l'agenda política el 2021 i actualment hi continua. Ara bé, algunes de les posicions dels partits polítics han anat canviant amb els anys. Per al portaveu de la plataforma Zeroport, aquest també és un senyal que "ha anat creixent l'oposició al projecte". Des de l'altre costat, Hermosilla assegura que simplement "no s'han posat d'acord" i afegeix que "la voluntat política hi és". La realitat és que hi ha part de raó en les dues afirmacions. Evidentment, hi ha clars exemples dins del Parlament d'oposició i aprovació del pla, que no s'han mogut en els últims anys. D'aquesta manera, PP i el PSC es mantenen favorables a aquesta ampliació, mentre que CUP i Comuns demanen que no es dugui a terme. Ara bé, ERC continua en contra, però des d'una posició molt més lligada a la gestió de l'aeroport i no tant al conflicte amb el medi ambient com els altres partits polítics mencionats. El canvi més notori, però, se l'emporta Junts. La formació va impulsar aquesta ampliació el 2021, però enguany prioritza primer canviar l'operativa de les pistes actuals i només contempla l'ampliació física com a segona opció.
En definitiva, l'ampliació de l'Aeroport del Prat no es preveu abans del 2031, i hi ha qui qüestiona si arribarà a executar-se. El projecte no compta amb un consens clar, ni en l'àmbit polític ni en el social: mentre alguns sectors el defensen com una via per impulsar l'economia catalana i reforçar el posicionament de Barcelona en l'àmbit internacional, altres hi oposen les implicacions mediambientals i territorials que comportaria. El seu desenllaç dependrà, doncs, de com s'acabin equilibrant —o no— aquests interessos contraposats.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
