La tardor mai arriba de cop. Suposo que és perquè no hi ha un dia en concret en què s'acabi l'estiu. Primer canvia la llum. Després l'aire. Refresca al vespre, ens posem una jaqueta. I un dia, gairebé sense adonar-nos-en, una fulla cau a terra i descobrim que, fins fa poc, aquella fulla era d'un arbre. I ara és del carrer, o del vent.
Amb els llocs passa una mica el mateix. Un dia encara els sentim molt nostres i, poc després, ja formen part del paisatge que recordem. Amb qui passejàvem. La llum que travessava aquell arbre. Les cadires tan incòmodes d'aquella terrassa, però què bé que s'hi estava.
Ara són els carrers que hem après a travessar d'una altra manera. Les places on vam jugar, llegir, córrer o simplement seure, ara són peces d'un record. Quadrats i triangles que conformen un trencaclosques que avui està en obres i que —ha tornat a passar— ja és el record d'una altra tardor.
Però en vindran d'altres. Altres tardors. I aquesta també haurà estat nostra.
INFORMACIÓ
Il·lustració: Daniella Ferretti
Text: Elena Busquets
Títol: Altres tardors
Contacte: https://www.instagram.com/daniella.ferretti/
https://www.agoodson.com/portfolios/daniella-ferretti/
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
