Tot gran artista va ser, abans que res, un nom desconegut. Abans de trobar un lloc en museus, grans col·leccions o fires internacionals, va haver d'aprendre a muntar una exposició, convèncer una galeria que apostés per la seva obra i confiar que algú creuaria la porta per descobrir-la. Però, en el món de l'art, la incertesa que generen aquestes primeres vegades no només és cosa d'artistes. També l'experimenten els galeristes que decideixen assumir el risc —i el cost econòmic— d'apostar per un nom desconegut i persones que, malgrat mirar constantment les galeries des de fora amb curiositat, no s'atreveixen a entrar, convençuts que són espais reservats per a experts o col·leccionistes disposats a comprar.
Després de quinze edicions, el festival d'art emergent Art Nou continua existint per fer una mica més fàcil aquest primer pas, tant per als joves artistes com per a les galeries i el públic. Impulsat per Art Barcelona, el festival va néixer el 2012 quan l'associació de galeries va detectar una paradoxa: mentre Barcelona concentrava una nova i diversa generació d'artistes amb ganes d'obrir-se camí, eren pocs els espais de la ciutat disposats a assumir el risc de donar-los una primera oportunitat.
Per a les galeries, la supervivència de les quals depèn de la venda d'obra, apostar per artistes emergents suposa un elevat risc econòmic. Per a molts creadors, en canvi, el repte comença en intentar obrir-se camí en un circuit professional per al qual la seva formació no sempre els ha preparat. "L'objectiu del festival era acompanyar ambdues bandes en aquest salt al buit", resumeix Pilar Cruz, directora d'Art Nou. La fórmula és senzilla: cada estiu, el festival aconsegueix que galeries i espais d'art de Barcelona i L'Hospitalet reservin part de la seva programació a artistes emergents menors de 35 anys. Per a molts d'ells, suposa la primera oportunitat de treballar amb una galeria i presentar la seva obra al públic.
La fórmula ha demostrat funcionar. Fins al 3 de setembre, Art Nou celebra la seva quinzena edició amb xifres rècord: més de 110 artistes participen en un programa que es desplega per 21 galeries, 23 espais independents i cinc institucions de Barcelona i l'Hospitalet. “Haver doblat el nombre de participants significa, d'una banda, que l'ecosistema artístic jove i emergent gaudeix de bona salut, ja que hi ha galeries disposades a apostar per nous artistes i també una nova i talentosa generació de creadors. I, de l'altra, demostra que el festival continua creixent com una plataforma inclusiva, capaç de donar visibilitat al major nombre possible de propostes”, afirma Cruz.
Però què significa avui ser un artista emergent? La resposta ja no és tan senzilla com posar un límit d'edat —encara que Art Nou la continuï marcant als 35 anys—. "L'emergència cobreix, en realitat, una forquilla molt gran", resumeix Pilar Cruz. Sota aquest paraigua conviuen els qui acaben de sortir de la universitat i presenten la seva primera exposició, artistes que comencen la seva primera relació professional amb una galeria i altres que, malgrat portar anys treballant, aprofiten el festival per experimentar amb tècniques o formats nous.
Precisament per aquest motiu, l'objectiu d'Art Nou no és únicament oferir una primera exposició, sinó convertir-se en un punt de trobada capaç d'enfortir aquestes trajectòries, estiguin en el moment que estiguin. L'aspiració és que les relacions que neixen durant el festival no acabin quan es desmunten les mostres, sinó que donin lloc a col·laboracions duradores entre artistes, galeries i institucions. Però perquè aquest primer pas resulti una mica menys incert, la feina comença molt abans d'inaugurar una exposició. Per aquest motiu, Art Nou ha reforçat en aquesta edició els seus vincles amb universitas i escoles com la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, La Massana, BAU i l'Interactive Arts and Science Lab de La Salle amb l'objectiu de rduir la distància entre la formació artística i el circuit artístic professional.
Aquest esperit d'acompanyament és amb el qual treballa també BETA Contemporary, una de les galeries participants en aquesta edició. Instal·lada a Barcelona fa tot just dos anys després d'una primera etapa a Berlín, l'espai va néixer gairebé per casualitat, quan un estudi compartit entre un fotògraf i un pintor va acabar convertint-se en galeria. Des de llavors, BETA ha apostat per acompanyar artistes amb els quals construir una relació a llarg termini. "Hi ha artistes amb els quals vam començar des del principi i hem anat creixent en paral·lel", explica el seu cofundador, Mauricio Sauma.
Aquesta manera d'entendre el treball amb els artistes es reflecteix també en la seva programació. Enfront de les exposicions col·lectives, BETA ha optat gairebé sempre per les mostres individuals. "Un solo show és un moment molt important en la carrera d'un artista. Ens agrada entrar al seu taller, conèixer la seva pràctica i construir l'exposició amb ell”, afegeix el galerista. “Sobretot, ens interessa acompanyar processos”.
Acompanyar els artistes implica també facilitar que aquestes trobades entre galerista i artista arribin a produir-se. Amb aquesta idea, enguany Art Nou ha actuat com a pont entre galeries i creadors. Per a això, ha posat en contacte espais que volien participar en Art Nou, però encara no havien trobat el creador adequat, amb els dossiers presentats a convocatòries públiques com les de Sala d'Art Jove o Sant Andreu Contemporani. D'aquest intercanvi han sorgit diverses de les exposicions que formen part d'aquesta edició. A aquestes se sumen les convocatòries obertes impulsades per Espai Souvenir, Fundació Úniques, Anywhere o Afterschool, concebudes per descobrir nous talents i ampliar la mirada més enllà dels noms habituals.
Un mapa per perdre's per l'art contemporani
Després de quinze edicions, Art Nou ja no és només un festival: durant unes setmanes dibuixa un mapa diferent de Barcelona i l'Hospitalet. Un mapa fet de galeries, tallers i espais independents que obren les portes al talent de la nova generació d'artistes. Així, la millor manera d'entendre la filosofia del festival no és consultar el programa, sinó simplement posar-se a caminar. N'hi ha prou amb seguir les X que identifiquen -al terra del carrer- les galeries participants: cadascuna marca una parada del recorregut d'Art Nou, però també que darrere d'aquestes portes es troba un tresor per descobrir.
Seguir les X també permet observar com, darrere de l'enorme diversitat de propostes —des de la pintura figurativa fins a l'escultura, la instal·lació o l'art digital—, moltes de les obres comparteixen unes mateixes inquietuds. L'habitatge, l'experiència migratòria, la memòria, la salut mental, el cos o la crisi ecològica reapareixen una vegada i una altra. "Art Nou acaba sent, així, un retrat generacional", resumeix Pilar Cruz.
Aquest retrat generacional té un punt de partida gairebé inevitable: el carrer Trafalgar. Fa tot just uns anys era un carrer més de l'Eixample; avui n'hi ha prou amb recórrer uns metres per enllaçar una galeria amb una altra i comprovar, porta a porta, on comença bona part de l'art contemporani més jove de la ciutat. Així, la primera parada del recorregut pot ser Sorondo Projects, amb la mostra El calor de otros soles, que reuneix quatre fotògrafes llatinoamericanes establertse a Europa que retraten inquietuds comunes com la migració, la memòria i la identitat.
A pocs metres, Aura Roig transforma Prats Nogueras Blanchard en un univers de criatures híbrides i formes canviants que desafien les fronteres entre l'humà, l'animal i el vegetal; mentre que Marcel R. Nuliana ens submergeix en l'univers marí a Galeria Senda, omplint-la de pintures murals, criatures marines i formes orgàniques que conviden, almenys per un moment, a oblidar-se de la calor de la ciutat.
Però Art Nou, com l'art emergent, no acaba al carre Trafalgar, sinó que s'estén per tota la ciutat. A Gràcia, BETA Contemporary presenta Velar, la tercera exposició de Carlos Herraiz al costat de la galeria. L'espai ha acompanyat l'artista gairebé des dels seus inicis, quan encara desenvolupava una pràctica centrada en la pintura. "Recordo el dia que em va dir: ja no hi haurà més pintura'", rememora Sauma, cofundador de la galeria.
Aquell gir va marcar l'inici d'una nova etapa: avui Herraiz reuneix teles i documents trobats —des de notes escrites per la seva àvia fins a cartes d'amor rescatades de l'oblit— i els recobreix amb capes de cera que deixen entreveure fragments d'aquestes històries. Les paraules encara hi són, encara que visibles només a mitges, convertint cada peça en un joc constant entre el que es revela i el que s'oculta. A pocs metres, la fotògrafa Marta Gironès també recorre a la memòria familiar. Les seves fotografies neixen dels diaris que la seva àvia va escriure durant anys i construeixen un relat íntim sobre la malaltia mental i la capacitat dels vincles quotidians per sostenir-nos quan tot sembla trontollar-se.
Però el recorregut no acaba aquí. També s'endinsa en barris on potser pocs esperarien trobar-se una galeria d'art contemporani, com Sant Andreu, el Clot, Les Corts o Sarrià. I, per descomptat, convida a creuar la Gran Via fins a L'Hospitalet de Llobregat, on espais com ethall, Tangent Projects o Raccoon Projects confirmen que el mapa de l'art —i especialment el de l'art emergent— fa temps que va deixar de tenir un únic centre creatiu.
