Cada matí, abans que molts comerços aixequin la persiana, 900 autobusos ja circulen pels carrers de Barcelona. És el nombre de vehicles que, segons TMB, coincideixen simultàniament en servei durant les hores punta. I ho fan seguint un ordre ben endreçat: les línies H recorren la ciutat horitzontalment; les V, verticalment, de muntanya a mar; i les D, en diagonal. I si el nom de la línia comença per una N, segurament no serà hora punta. És més, és probable que la ciutat ja dormi. Perquè Barcelona sempre té autobusos en circulació: quan s'aturen les línies diürnes, pren el relleu la xarxa NitBus, gestionada per l'AMB.
Per mantenir aquesta activitat incessant, TMB disposa d'una flota de 1.146 autobusos que cada any transporten 223,2 milions de passatgers. La xarxa està formada per 104 línies, que recorren 2.635 parades per 221,8 quilòmetres de carril bus, convertint l'autobús en un dels pilars de la mobilitat quotidiana de Barcelona.
Però la xarxa no s'acaba als límits de Barcelona. Les línies de TMB també connecten Barcelona amb deu municipis de l'àrea metropolitana: l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat.
Per calibrar la dimensió de la xarxa, la comparació més natural és amb Madrid. Segons l'EMT, la capital espanyola disposa de 2.150 autobusos distribuïts en 229 línies, que transporten prop de 512 milions de passatgers anuals. En nombres absoluts, pràcticament dobla Barcelona en flota, línies i demanda. Ara bé, Madrid ocupa prop de 605 quilòmetres quadrats, gairebé sis vegades més que Barcelona i hi viuen 3,5 milions de persones, el doble que a Barcelona (1,7 milions). La capital catalana, per tant, compta amb menys vehicles, però també ha de donar servei a un territori molt més reduït.
Barcelona disposa d'uns 67 autobusos per cada 100.000 habitants
Concretament, en termes de densitat, Barcelona compta amb prop d'11 autobusos per quilòmetre quadrat, mentre que Madrid se situa al voltant dels 3,5. I si comparem la relació la flota amb la població, Barcelona disposa d'uns 67 autobusos per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament superior a la de Madrid, que en té 61. Dit d'una altra manera, Barcelona disposa d'una xarxa molt més concentrada, adaptada a un model urbà compacte en què bona part dels desplaçaments es fan en distàncies relativament curtes.
Els semàfors també donen preferència a l'autobús
La prioritat que Barcelona dona a l'autobús també és palès als semàfors. A algunes cruïlles, els vehicles de TMB disposen d'un sistema de prioritat semafòrica que detecta la seva aproximació i adapta el cicle dels semàfors per reduir-ne el temps d'espera. Segons el cas, el sistema pot allargar uns segons la fase verda o escurçar la vermella perquè l'autobús no hagi d'aturar-se.
Aquest mecanisme, implantat especialment als principals eixos de la Nova Xarxa de Bus, contribueix a fer els trajectes més ràpids i regulars. La prioritat semafòrica se suma a altres mesures, com l'ampliació dels carrils bus, la creació de parades dobles o el redisseny dels recorreguts, amb l'objectiu de convertir l'autobús en una alternativa cada vegada més competitiva davant del vehicle privat. I, de fet, les xifres apunten que aquesta estratègia està donant resultats: la xarxa de bus de TMB va assolir el 2025 un nou rècord de demanda, amb 223,2 milions de viatges, gairebé un 8% més que dos anys abans.
Una fotografia de la flota
Una altra característica de la xarxa d'autobusos barcelonina és la progressiva transformació de la seva flota. Els 1.146 autobusos de TMB són íntegrament de pis baix i disposen d'aire condicionat, però el canvi més important és energètic. Només 177 funcionen encara exclusivament amb gasoil, mentre que la majoria ja utilitzen tecnologies més sostenibles: 417 són híbrids, 303 funcionen amb gas natural, 203 són completament elèctrics i 46 es mouen gràcies a una pila d'hidrogen.
Aquesta renovació ha permès reduir progressivament les emissions contaminants i situar Barcelona entre les ciutats europees que més han apostat per l'electrificació del transport públic de superfície. A més, la flota té una edat mitjana de poc més de vuit anys, fet que garanteix vehicles relativament moderns i accessibles.
De l'autobús a l'autocar: la transformació de l'Estació Barcelona Nord
Més enllà de la xarxa urbana de TMB, Barcelona és també una de les principals portes d'entrada i sortida del transport en autocar a Catalunya. Cada dia entren i surten de la ciutat prop de 7.000 autobusos interurbans, que la connecten amb centenars de municipis de Catalunya, altres ciutats espanyoles i nombroses destinacions internacionals, com França, Portugal o Itàlia. La seva gran fortalesa és la capil·laritat: arriben a poblacions on el tren no arriba o ho fa amb menys freqüència, convertint-se en una peça clau de la mobilitat.
I aquest protagonisme creixent ha quedat reflectit, de fet, aquest mateix mes de juny amb la culminació de la renovació integral de l'Estació Barcelona Nord, la principal terminal d'autocars de la ciutat. L'actuació, amb una inversió de 14 milions d'euros, respon a l'augment sostingut de la demanda i a la voluntat de fer de l'equipament el principal hub d'autocars nacionals i internacionals de la ciutat. I no és pas una aposta banal: des del 2019, el nombre de viatgers ha crescut prop d'un 50% i les previsions apunten que encara augmentarà un 30% més abans del 2030.
Ara bé, malgrat l'increment de la demanda i el gran volum d'autocars que entren i surten cada dia de la ciutat, Barcelona difícilment li treurà mai a Arbúcies el títol de ser la capital catalana de l'autocar. És allà on, des de fa dècades, s'han desenvolupat alguns dels principals fabricants de carrosseries del país. Però aquesta -i les xifres de la indústria automobilística a Catalunya- és una altra història, que probablement mereixi un altre Barcelona en xifres. Un altre dilluns.