2020 passarà a la història com l’any de la pandèmia. Un any en què hem pogut veure com el fre a la nostra activitat minimitzava considerablement l’impacte sobre el planeta, i ens permetia reflexionar sobre com podem continuar avançant per a tornar a equilibrar la relació que tenim amb l’entorn, fixant objectius a complir. Un dels nostres grans reptes com a societat té a veure directament amb l’alimentació i el consum responsable. És per això que grans capitals com Barcelona poden marcar la diferència i establir precedent per ser un valor d’exemple del canvi.
En aquest sentit, la ciutat s’erigeix aquest 2021 com la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, un projecte per a impulsar una transició alimentària cap a la sostenibilitat amb la qual s’aconsegueixi enfortir les economies locals i millorar la salut de les persones, així com la del conjunt del planeta, amb una proposta que gira entorn a tota una sèrie d’esdeveniments i activitats sobre alimentació sana, justa i sostenible, a més del desenvolupament de més de noranta projectes i polítiques alimentàries amb l’objectiu posat en l’any 2030. Una programació que s’estendrà fins al mes de desembre.
A més de la capitalitat, el pròxim mes d’octubre la ciutat serà la seu de la setena edició del Fòrum Global del Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes, el primer tractat internacional signat per 210 de ciutats que es comprometen a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per tal d’assegurar menjar saludable i accessible a totes les persones, amb l’objectiu de reduir el desaprofitament alimentari, preservar la biodiversitat i, al seu torn, mitigar els efectes de la crisi climàtica i adaptar-se a ella. Serà una bona oportunitat per a escalfar motors poc abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que se celebrarà la primera quinzena de novembre a Glasgow.
Es desenvoluparan més de noranta projectes i polítiques alimentàries amb l’objectiu posat en l’any 2030
Barcelona ja compta amb algunes infraestructures en marxa, com són la xarxa de mercats municipals, que rep uns 65 milions de visites a l’any, i la seva connexió amb la regió metropolitana on es produeixen els cultius de proximitat que consumim. Però, també, ha perdut des de 1956 un 80% dels terrenys agrícoles de producció local, així que aquesta és una bona oportunitat per a posar de manifest els vincles que hi ha entre el món urbà i el món rural.
Cap a finals de 2020 es va inaugurar a Mercabarna el primer mercat majorista de l’estat i el segon d’Europa especialitzat en productes ecològics: Biomarket. Amb aquesta infraestructura en funcionament, les empreses que comercialitzen aliments ecològics es concentren en un únic espai de 8.900 m², la qual cosa facilita la distribució d’aquests productes als minoristes de la ciutat.
A més, s’està treballant en la pròxima obertura d’un espai destinat a la venda directa de part d’aquesta producció ecològica de proximitat, i altres projectes en desenvolupament com el Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP), una plataforma logística i comercial de serveis per a petits productors, no sols de la regió metropolitana sinó extensible a tota Catalunya, perquè aquests puguin distribuir també a tots els sectors implicats.
Biomarket és el primer mercat majorista de l’estat i el segon d’Europa especialitzat en productes ecològics
Encara que iniciatives com Biomarket són part de les activitats per les quals aposta Barcelona com a ciutat signant del Pacte de Milà, l’administració catalana té una proposta per a la capitalitat que es basa en quatre grans eixos:
– Impulsar dietes més saludables i sostenibles, i que tothom pugui accedir a elles.
– Generar més oportunitats econòmiques per als sectors de proximitat, potenciant i impulsant els comerços de barri, els mercats municipals o el teixit agroecològic local.
– Combatre l’emergència climàtica en la metròpolis de Barcelona, donant embranzida als espais verds, com són els horts urbans, i protegint l’agricultura periurbana.
– Generar resiliència davant els riscos globals i les desigualtats socials.
El ‘Menú de les estacions’
Una de les iniciatives més transversals proposades des de l’Ajuntament de Barcelona és el Menú de les Estacions, un projecte que compta amb la col·laboració de professionals relacionats amb el món de l’alimentació, la restauració i el disseny, entre d’altres, que consisteix en una sèrie de propostes gastronòmiques que incorporen alguns principis de l’alimentació sostenible, saludable i de temporada, i que inclouen alguns paràmetres que serveixen de guia als restaurants adherits. Plats i ingredients que cada centre adaptarà al seu propi estil.
Més de 150 restaurants s’han sumat a la iniciativa
En l’espai dedicat al Menú de les Estacions de la web del consistori, podem informar-nos de quins són aquells productes de temporada en cada època, i per als més cuinetes, trobarem una sèrie de receptes elaborades per les escoles de cuina CETT, HTSI i ESHOB que ens ensenyaran a delectar-nos des de les nostres cases. Els productes estrella de l’actual Menú de Primavera són: la cirera, el musclo, el pèsol, l’espàrrec, la fava, el maduixot, la sardina, la remolatxa i la taronja, i veurem que, amb ells, es poden fer veritables delícies.
La capitalitat ofereix així l’oportunitat de promocionar de nou la restauració i el turisme de la ciutat, i ajudar a enfortir-la després dels durs mesos de tancaments soferts per aquest sector durant la pandèmia. Més de 150 restaurants s’han sumat a la campanya i no només es poden trobar al llistat disponible de la web oficial, sinó que s’identifiquen amb un distintiu de la campanya situat a les seves portes al costat del logo del Menú de les Estacions, que també apareix a les seves cartes. D’aquesta manera, es pretén que els barcelonins i els visitants coneguin els productes de temporada i siguin també partíceps d’una manera directa de la iniciativa.
